Si vas pel carrer i ensopegues...

Avui us volem parlar de la lluita per l’ensenyament antifranquista i democràtic amb Margarida Colomer, Pep Fité, Pep Riera.

Avui ens acompanya Josep Puig Pla per parlar del nou llibre que s’ha publicat sobre Joan Peiró.: Juan Peiró, mi padre. Una vida ejemplar. Un llibre que ajudarà a recuperar i difondre el llegat d’un home dels més destacats en l’acció obrera catalana. Llibre escrit pel seu fill Josep Peiró i que es va presentar a Mataró el passat 10 d’Octubre per Amapola Peiró filla de l’autor i neta de Joan Peiró.

Un cop acabada la guerra i durant la dictadura Franco imposa una repressió estesa a tots els camps possibles. Aquesta repressió fou instrument de dominació, humiliació i consens forçat que convertí el país en una immensa presó. Les dones foren un element destacat d’aquesta repressió. Perderen tots avenços aconseguits durant la República, en quan a la igualtat amb els homes, i en presència en la esfera pública, tornaren a estar relegades com a esposes i mares obedients sota la protecció de l’home.” Un dels col·lectius de dones més castigades i silenciades foren les internades al ”Patronato de Protección para la Mujer”

Enguany es celebra l’Any Candel per commemorar els 100 anys del naixement de l’escriptor, periodista i polític Francesc Candel Tortaja. Mataró també s’ha sumat a homenatjar a Paco Candel amb un ampli programa d’activitats impulsat per l’Omnium Maresme i el suport de la Taula de Memòria Històrica de Mataró. S’ha constituït una Comissió ciutadana per donar a conèixer la importància d’aquest novel·lista, periodista polític que fou un referent de diversitat del nostre país i justícia social. La seva obra més coneguda és “Els altres catalans” on analitza el paper de l’arribada massiva d’immigrants, d’altres regions d’Espanya, a Catalunya, als anys 50 i 60, posant de manifest els problemes d’integració i acceptació dins la població catalana. Ens agradaria aprofundir més amb Paco Candel i la immigració de mitjans dels segle XX i també saber si hi ha similitud amb els problemes que tenien i els que tenen els nouvinguts d’avui. Per aprofundir en aquests temes i saber quines activitats s’han organitzat per remomerar a Paco Candel, ens acompanyen: Carles Estapé Cot i Pablo Morales Morago.

En aquest programa volem donar visibilitat i fer protagonistes a les dones que la historia ha silenciat: dones , voluntàries procedents de diferents continents que van venir a defensar la República i la llibertat, front al feixisme que s’estenia per Europa en la dècada dels anys trenta del segle passat. Moltes tenien clar el que significava la guerra espanyola tal com va dir el metge Bethume (també brigadista internacional): Avui és a Espanya on es decideix si la democràcia viu o mort. Les brigades internacionals s’instal·laren a Catalunya i hi ubicaren els seus serveis sanitaris i hospitalaris. Mataró fou una de les ciutats on s’instal·la un hospital base especialitat en traumatologia. L’edifici que s’utilitza fou els Salesians un edifici prou espaiós per aquesta finalitat. El proper dissabte 25 d’octubre, es farà un Homenatge a les dones voluntàries a l’hospital de Mataró. L’acte es farà al pati de la preso de Mataró. L’activitat serà conduïda per Maria Salicrú-Maltas i Pere Anglas que avui són els nostres convidats per parlar-nos d’aquestes dones valentes que van desafiar el comitè de no intervenció per lluitar per la llibertat i la democràcia.

Avui encetem el 5a temporada, amb la convicció que la memòria històrica és més necessària que mai, donat els moments tan convulsos que estem vivint; l’aixecament del feixisme cada vegada amb més força, la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Palestina i totes les altres guerres que estan ocurrent arreu del món i la poca intervenció d’Europa, davant de tots aquests fets.

Una de les activitats que organitza el Grup de Recerca de la Memòria Històrica és la Ruta de las storpeisteins ( pedres per ensopegar) que fem amb nois i noies dels instituts. Enguany han participat els instituts Puig i Cadafalch, Thos i Codina i Les cinc sènies. També hem fet xerrades a l’institut Satorres i l’escola d’adults can Marfà i una passejada, amb professors de la comarca, pels monuments dedicats a la guerra civil. Totes les activitats han estat molt interesants, i els alumnes les han rebut amb molt interès i participació. Donem les gràcies al professorat per la seva dedicació i temps en la organització d’ aquestes activitats i la col·laboració en la difusió de la memòria històrica.

El programa d’avui el dediquem a parlar de Via Laietana, número 43, repressió i tortura. Via Laietana 43, és on està ubicada “ Prefectura Superior de Policia de Barcelona”, coneguda per la casa del terror. Un espai d’horror i pànic que es manté a la memòria de moltes persones, que durant el franquisme i part de la transició, van passar per aquest recinte. Un lloc on van patir tot tipus d’humiliacions i agressions. En aquest edifici, un dels més obscurs de la ciutat, s’aplicava tota mena de tortures amb total impunitat; una pràctica estructural durant la dictadura utilitzada pels funcionaris d’ordre públic. Pràctica sistemàtica i estructural que s’aplicava a tots els detinguts ja fos per orientació sexual, discriminació ètnica, racial, prostitució… però especialment a l’oposició política i sindical. Després de molts anys algunes d’aquestes persones han trencat el seu silenci i han començat a posar denúncies contra els seus agressors. Actualment Via Laietana 43 s’ha convertit en un símbol de les violacions dels drets humans. Lloc on es fan moltes reivindicacions. Espai que significa la resistència i oposició a la dictadura franquista. Avui com a convidat tenim a Carles Vallejo, que va estar detingut en aquesta comissària, i és la persona que va posar primera querella per les tortures rebudes en la Comissaria de Via Laietana.

El 8 de maig de fa vuitanta anys es va donar per acabada la segona guerra mundial, tres días abans s’havia Alliberat el camp d’extermini de Mauthausen-Gusen on van ser deportats 15 mataronins. Després de 80 anys celebrem la victòria d’Europa a l’ombra dels conflictes armats com d’Ucraïna i Palestina i un creixement significatiu de conflictivitat global. El nostre convidat Josep Illa Ximenes ens parlarà de les atrocitats dels camps nazis que ens ajudaran a reflexionar sobre tots els horrors actuals.

Quan parlem dels refugiats de la guerra civil espanyola, de seguida ens ve al cap l’èxode massiu que es va produir al final de la guerra , entre finals de gener i principis de febrer del 1939. Però en realitat, els primers desplaçaments, de refugiats, començà a l’inici de la guerra quan les tropes franquistes anaven ocupant diferents poblacions, i els seus habitants es veieren obligats a abandonar la seves cases si volien continuar vivint. Molts van ser acollits a Catalunya. El Maresme fou una zona que destacà per la seva solidaritat. Mataró, capital d’aquesta comarca, es va fer responsable de milers de refugiats la mitat dels quals eren infants. S’ha parlat molt poc dels refugiats a casa nostra; la majoria de famílies que en tingueren algun a casa seva ho han mantingut en silenci, al principi, segurament per por, i després per oblit.

El proper dimecres 2 d’abril la nostra ciutat, Mataró, acollirà la III Marxa de la Retirada. Marxa, que s’organitza, per recordar els refugiats andalusos que foren victimes d’una de les massacre més cruels i silenciada del franquisme: La anomenada Desbanda Entre el 6 i 8 de febrer de 1937, després de l’entrada de les tropes de Queipo de Llano a la ciutat de Malga, sobre unes 150.000 persones, majoritariament dones i nens, es veieren obligades a fugir cap Almeria, per la carretera N-340 que uneix ambdues localitats.

La situació de repressió franquista varià en intensitat i formes al llarg dels anys segons el context social internacional; no va ser el mateix a l’acabament de la guerra, ni al 41 quan els exèrcits alemanys conquerien Europa que al 45 quan Hitler i Mussolini foren derrotats. Als anys seixanta fou un moment de grans canvis socials per Espanya a causa de l’obertura a l’exterior. Franco volia i necessitava ser reconegut internacionalment per això va intentar maquillar la imatge del feixisme amb la finalitat de participar en institucions polítiques i econòmiques internacionals: l’entrada de capitals estrangers, boom turístic i reconeixement eren necessaris per posar fi a la misèria del país.

la presó de dones de la Trinitat que fou inaugurada a l’any 1963 per allotjar les recluses de la clausurada presó de les Corts, entre les preses hi havia moltes preses polítiques. La Trinitat va ser la primera presó construïda expressament per la reclusió de dones. S’ubicà prop del turó de Finestrelles, on hi havia hagut la quinta forca que complia una funció punitiva i que, per casualitats o ironies de la vida, recuperaria segles més tard. La nova presó de dones “La Trinitat” fou gestionada per monges de l’orde de les Croades Evangèliques de Crist Rei, afins al règim franquista. Eren les encarregades de la instrucció i l’assistència espiritual de les preses però en realitat pretenien eliminar les idees pròpies de les preses polítiques.

El dia 5 de febrer es celebra el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació dels republicans. Avui parlarem de l’exili republicà, com va ser, quines dificultats van tenir els desterrats, quins països els van acollir, com es van organitzar i quin va ser el seu futur.? Per fer-ho ens acompanyen Ramon Morales Morago, l’últim exiliat mataroní i Josep Puig Pla historiador.

El 27 de gener de cada any es celebra, per designació de l'Organització de les Nacions Unides El Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Per aconseguir-ho portà a terme una persecució i eliminació de jueus i tots els considerats indesitjables com: homosexuals, discapacitats, gitanos i opositors polítics de diverses nacionalitats. El programa d'avui el dediquem als discapacitats.

Avui entrevistarem a Magi Crusells Valeta per parlar del cinema durant la guerra civil i la dictadura

Per parlar del que va significar la mort de Franco, quines expectatives polítiques hi havia? que va passar amb els presos polítics contraris a la dictadura franquista? Quins canvis significatius va haver-hi? conversem amb el nostre company Víctor Ligos.

Avui us volem parlar d’un òrgan de repressió de drets i llibertats públiques que emprà el règim franquista contra l’oposició l’anomenat TOP (Tribunal d’Ordre Públic).

Per molts espanyols la Guerra Civil va acabar el 1939, però no va ser així per tothom, hi va haver uns quants homes i dones que no es van rendir i van mantenir viva la lluita armada junt la resistència francesa contra la invasió nazi i més tard contra la dictadura franquista durant molts més anys. Aquests homes i dones són els anomenats maquis. Per saber-ne més parlarem telefònicament amb l’historiador Joan Bodada i Masoliver.

L'Olimpíada popular del 36 va ser un esdeveniment multiesportiu que havia de ser celebrat a Barcelona entre el 19 i 26 de juliol de 1936, i que no es va poder dur a terme per l'inici de la Guerra espanyola. Barcelona s'havia presentat com a candidata després de l'èxit de l'Exposició Internacional del 1929, però la situació convulsa d'Espanya feu que el Comitè Olímpic Internacional es decantés per Berlín. Espanya va boicotejar els Jocs Olímpics de Berlín amb la seva NO participació igual que ho va fer la Unió Soviètica i altres democràcies occidentals. Paral·lelament, va organitzar l'Olimpíada Popular que tenia una voluntat antifeixista una espècie de contra olimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs olímpics de l'Alemanya nazi. D'aquest tema parlarem amb Domènec Martínez Sociòleg.