Snooker

Ferran Casas, Bernat Surroca i Oriol March analitzen la situació de tots els partits i del Govern en l'aniversari de les últimes eleccions al Parlament.

Aquest nou episodi de l’Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació, repassa la sèrie especial sobre l’Església catalana que s’ha publicat al llarg de l’última setmana. Conduït per Ferran Casas i amb la presència de Pep Martí, autor de la sèrie, i Oriol March, l’Snooker aborda l’estat que travessa la institució eclesiàstica a Catalunya, amb tots els protagonistes i també la relació amb la Generalitat.

Aliança Catalana ja disposa de representació parlamentària i aspira a entrar amb força a molts ajuntaments a les eleccions municipals de 2027, després d'haver aconseguit l'alcaldia de Ripoll en els últims comicis locals. En paral·lel al protagonisme polític que s'albira, Nació ha publicat durant aquesta setmana una investigació de sis articles per detallar quins dirigents hi havia a la cuina del partit de Sílvia Orriols en el seu naixement i la fase de creixement, qui prenia decisions estratègiques i qui va finançar l'organització quan no disposava de recursos. El treball, a càrrec de Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals, es completa amb una edició especial de l'Snooker -el pòdcast de política del diari-, amb la participació de Ferran Casas i Oriol March. Hi expliquem el contingut dels textos publicats i també detalls curiosos vinculats a la investigació.

Els demòcrates van canviar de candidat a última hora: de Joe Biden a Kamala Harris. Tot per intentar frustrar el retorn de Donald Trump, el líder republicà més extremista de la història, a la Casa Blanca. Les enquestes estan frec a frec i el que passi tindrà un fort impacte als Estats Units, una democràcia amb contrapesos, però que no és perfecta i que també pot ser fràgil, i també a escala mundial. La preocupació és màxima a Europa i també es juga el futur de les guerres de l'Orient Mitjà i Ucraïna. De tot plegat en parlem a un Snooker, el pòdcast polític de Nació, amb Ferran Casas, Pep Martí i Oriol March i el col·laborador de Nació als Estats Units Cinto Mora. Entrevistem la representant demòcrata independent a Barcelona Cecília Gómez Engler i la periodista Maria Ramírez, autora d'una biografia sobre Harris. I dues recomanacions per acabar: El llibre: La revelació, d'A.M.Homes, publicat per Angle Editorial. La pel·lícula: Nixon, d'Oliver Stone, la podeu trobar a Filmin i Prime Video.

Junts celebra aquest cap de setmana un congrés a Calella que servirà per oficialitzar el retorn de Carles Puigdemont a la presidència del partit. Laura Borràs serà desplaçada a la fundació, i el líder a l'exili s'envoltarà d'una nova cúria amb cares ja conegudes com Míriam Nogueras, Antoni Castellà i Josep Rius. Què hi ha en joc en el conclave? Quins són els noms a apuntar de cara al futur? Ho analitzem en aquesta nova edició de l'Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació, amb Ferran Casas, Joan Serra Carné i Oriol March.

Nova edició de l'Snooker per analitzar els dos fronts del debat polític: les eleccions europees i la ressaca dels comicis catalans. Amb l'ajuda de Toni Rodon, radiografiem la cita amb les urnes d'aquest 9 de juny, un moment existencial per a Europa. I també enfoquem els escenaris de futur a Catalunya, en què els partits han de resoldre el dilema entre la investidura de Salvador Illa i la repetició electoral. Com sempre, totes les claus, al pòdcast de política hardcore de Nació. Les dues recomanacions 'electorals' del Ferran Casas: la sèrie 'Parliament', a Filmin, i el llibre 'Qui no vulgui pols... conflicte polític i polarització', de Toni Rodon.

En menys d'un any, el periodisme polític ha sobreviscut a tres campanyes electorals: les de les eleccions municipals, espanyoles i catalanes. Falta la quarta per completar el pòquer, la dels comicis europeus del juny. Però no correm tant, centrem-nos en la cursa electoral de les eleccions al Parlament. Torna l'Snooker per analitzar el punt d'inflexió que pot marcar el 12-M en la política catalana. Està en joc la presidència de la Generalitat després del cicle del procés. Totes les claus, en una nova edició del pòdcast de política hardcore de Nació.

Si fa un any ens diuen que estaríem fent un pòdcast sobre l'inici de la tramitació de la llei d'amnistia és probable que ens haguéssim pres per bojos a nosaltres mateixos. Però ja se sap: en política no hi ha coses impossibles, hi ha resultats electorals, ganes de mantenir el poder i -al tanto que ve una expressió de tertulià processista premium- finestres d'oportunitat.

"Les eleccions no formen governs. Qui forma governs són els partits mitjançant les negociacions entre ells". Ho va dir el politòleg nord-americà Robert Axelrod l'any 1970. Una veritat com un temple, especialment ara que les majories absolutes són cosa del passat. Ara que Pedro Sánchez ha reeditat l'aliança entre el PSOE i Sumar (sense Podem, que és qui la va negociar el 2020), ara que els ministres han promès el càrrec, en aquest capítol ens endinsem en com funcionen els governs de coalició. 

Ai, la dreta espanyola. Quin ecosistema tan fascinant. Ara que s'acosta la investidura, fallida, d'Alberto Núñez Feijóo, és un bon moment per posar el focus en tot aquest món que va del PP a Vox, abans unificat sota les sigles populars i que ara competeix amb un monstre que ells mateixos van acariciar durant anys dins les pròpies files.

Hi ha partits que han fet bons els marcs dels ultres en temes com la seguretat, la immigració o els drets socials o nacionals, i que els han acabat facilitant l’accés al poder. A més de mitjans que n’han amplificat el discurs perquè servia per confrontar i guanyar audiències. Però com s'hauria de tractar l'extrema dreta? Se'ls ha de rebatre amb dades o amb emocions? Què hauríem de fer els mitjans? I l'oposició?

Sovint es parla del poder democratitzador de les xarxes, de com el ciutadà té accés a més fonts d’informació i pot expressar lliurement el que pensa. Però hi ha un revers. El revers de la polarització, de la crispació, de canalitzar les baixes passions contra els adversaris. El mòbil és còmode; el cara a cara, més complex. I per què serà que les grans damnificades d'aquestes pràctiques solen ser dones?

L'independentisme aconseguirà sortir del forat negre on va entrar la mateixa nit del referèndum de l'1-O més enllà que ERC permeti continuar presidint el Parlament a Junts? Serà un hipotètic govern del PP i de Vox a l'Estat la palanca que farà revifar el procés? Són preguntes que sobrevolaran els pròxims mesos, i que han sobrevolat també la negociació per constituir els ajuntaments arreu del país. Ai, la unitat... Possiblement, la paraula del diccionari més torturada del procés. Unitat, una paraula que té més a veure amb la ficció que amb la realitat.

Tot periodista polític amb dos dits de front sap que el pitjor de les eleccions no és la campanya, ni tan sols el dia de les eleccions. El pitjor és l’endemà. Reaccions, anàlisis, tertúlies amb més o menys criteri, polítics que volen fer veure que han guanyat, polítics que volen fer veure que no han perdut, polítics que no tenen més remei que anar cap a casa… I polítics que intenten treure el màxim suc possible als vots obtinguts. Benvinguts a un dels millors espectacles que es donen en política: els pactes, l’acord, la virtut del que és possible. Una mica com ‘House of Cards’, però sense tirar gent al metro, o almenys que sapiguem. 

"Els nostres tràckings no diuen això", "l'enquesta ha trencat la campanya", "hem detectat una bossa de 30.000 vots que ens pot donar la victòria", "el que t'has de mirar és la valoració de líders", "tu creus que aquest trasvassament de vot és possible?!"... Són coses que habitualment ens diuen, a cau d'orella, els polítics i els seus assessors. Perquè les enquestes també són un actor polític.

Torna Convergència? El partit que va fundar Jordi Pujol es va autodestruir fa 9 anys després de la confessió del patriarca. La deixa va fer insostenible la situació i es va sumar al trencament amb Unió, a les turbulències del procés i a casos de corrupció com el del Palau o el 3%. Ressorgeix ara de les cendres? Es tracta d'arqueologia, ara que també torna Indiana Jones al cine, o més aviat del començament d'una nova saga de superherois?