Societat de la Informació

La comissió d’assumptes jurídics de la Unió Europea va votar per aixecar la immunitat d’eurodiputats vinculats a una investigació per presumptes suborns relacionats amb Huawei. La immunitat parlamentaria dels diputats impedeix que els jutges de Bèlgica puguin accedir a determinades proves mentre mantinguin els seus càrrecs. L’investigació busca esbrinar si la empresa xinesa Huawei va influir en les polítiques relacionades amb el desplegament del 5G a Europa. El cas es remunta al març de l’any passat, quan les autoritats belgues van detenir diverses persones acusades de participar en una xarxa de corrupció. Segons el fiscal, els acusat haurien rebut diners, viatges, regals i invitacions a esdeveniments esportius, a canvi de recolzar posicions favorables a l’empresa Huawei dins de les institucions europees. L’any passat les institucions europees ja van prohibir l’accés a les seves instal·lacions als lobbistes de Huawei, mentre avançaven les investigacions. L’empresa ha negat qualsevol conducta d’aquest tipus i al·lega que te una política de tolerància zero contra la corrupció, i de plena cooperació amb les autoritats. La sol·licitud de suspensió de la immunitat parlamentària no implica culpabilitat ni comissió d’un delicte, i el seu aixecament permet a les autoritats judicials dur a terme procediments d’investigació. L’aixecament de la immunitat afectaria a l’eurodiputat del Partit Popular Europeu Fulvio Martusciello. Les sol·licituds per aixecar la immunitat dels eurodiputats del PPE Salvatore De Meo i el liberal Nikola Minchev, així com el diputat socialista Daniel Attard, no van obtenir prou suport. Abans de que aquesta es faci efectiva encara ha de ser confirmada per una votació del ple del Parlament a finals d’aquest mes. El tema ha generat enrrenou, donat que diverses decisions recents han plantejat preguntes sobre com el Parlament Europeu gestiona les sol·licituds de les autoritats judicials. I eurodiputats de tot l’espectre polític han demanat una revisió dels procediments d’immunitat del Parlament.

L’històric cercador Ask Jeeves, accessible a ASK.com, tanca després de 30 anys de funcionament. Va neixer el 1996 i permetia fer consultes en llenguatge natural (com si parlessis amb una persona) en lloc d’utilitzar només paraules clau. El nom i la imatge del lloc feien referència a Jeeves, un personatge de majordom creat per l’escriptor P.G. Wodehouse. La idea era que tu li demanaves qualsevol cosa i ell «buscava» la resposta per a tu. Creat per Garrett Gruener i David Warthen a Califòrnia el 1996, competia amb altres cercadors desapareguts fa temps com AltaVista o Lycos. El 2005 fou adquirit per IAC, el personatge del majordom va ser eliminat i el lloc va passar a anomenar-se simplement Ask.com per intentar competir millor amb Google. Pero l’actual president d’IAC, Barry Diller, va declarar a TechCrunch Disrupt que Ask.com no era competitiu amb Google i no tenia valor al mercat d’accions d’IAC. Es curiós que ara que hem normalitzat parlar als cercadors amb llenguatge natural, tanqui el cercador que que va fer bandera d’aquest mètode de consulta per diferenciar-se de al resta de cercadors.

Aquest mes d’abril desenes de robotaxis autònoms d’Apollo Go (servei de l’empresa Baidu) es van quedar aturats inesperadament al mig de la carretera per una fallada tècnica a Wuhan, Xina, bloquejant el trànsit. El succés va causar paralització dels vehicles en zones de trànsit intens, i la policia va haver d’intervenir després de múltiples trucades d’usuaris atrapats entre el trànsit i de conductors que alertaven de vehicles que obstaculitzaven la circulació. Tot i que se’n desconeix la causa, les primeres investigacions apunten a una interrupció en el servei de dades o un error en una actualització del núvol. Una cosa semblant va passar a finals de l’any passat a San Francisco amb els robotaxis de Waymo, quan un dissabte diversos cotxes autònoms varen quedar immobilitzats a la calçada, bloquejant interseccions i complicant la tasca dels conductors. Cosa que obligà a l’empresa a suspendre el servei tot el cap de setmana. Tot comença amb un incendi en una subestació de la ciutat, situada a la cantonada dels carrers 8th i Mission. En qüestió de segons, unes 130.000 llars es queden sense electricitat. Però més enllà dels habitatges són les infraestructures urbanes, i en particular els semàfors, les que s’apaguen. Sense la informació semafòrica i el caos que generà entre conductors i vianants els cotxes de Waymo van quedar bloquejats. La resta de conductors havien de maniobrar per esquivar els robotaxis aturats envaint el carril contrari en ocasions, cosa que agreujava el cas del trànsit. Un cercle viciós, ja que els Waymo que encara circulaven es van trobar amb aquests mateixos conductors que intentaven esquivar altres Waymo. Aquests incidents ressalten reptes tècnics que encara cal superar a la conducció autònoma massiva. Mentre els serveis de taxis robotitzats es multipliquen als Estats Units i a la Xina, i es preparen per arribar a Europa, l’incident revifa el debat sobre el ritme a què aquestes tecnologies poden envair l’espai urbà.

Starlink ha anunciat una nova constel·lació de satèl·lits d’òrbita super-baixa, que permetrà donar cobertura directament als telèfons mòbils a nivell global. D’aquesta manera Starlink passaria de ser un operador secundari d’accés a Internet, especialment indicat per connectar llocs remots on no arriba la cobertura terrestre, a una operadora de telecomunicacions que podria competir amb les operadores telefòniques convencionals. Starlink Mobile promet connexió 5G des de l’espai Direct to Cell, d’entrada a través de les operadores locals de cada país. A Espanya ho farà amb MasOrange. Els nous satèl·lits V2 de Starlink permetran velocitats semblants a les de les antenes terrestres, amb una latència poc més gran. El servei estarà operatiu el 2027 i connectarà amb els actuals telèfons mòbils amb tecnologia LTE si tenim una visió directa del cel. Fent us de l’estandard 3GPP Release-19, que oferirà el seu senyal com una xarxa 5G nativa. Això es possible gràcies la compra de EchoStar el setembre de l’any passat, que tenia des de 2009 una llicència per operar en banda S, el servei de mòbil per satèl·lit (MSS), atorgada per la Unió Europea, que li va assignar una porció de 2 × 15 MHz de la banda S per oferir serveis MSS paneuropeus durant 18 anys. Les freqüències assignades són de 1,98 a 2,01 GHz per a comunicacions de la Terra a l’espai i de 2,17 a 2,2 GHz per a comunicacions de l’espai a la Terra. La capacitat de llançament dels coets de SpaceX ha de permetre que el servei estigui operatiu el 2027. La noticia però suposa més satèl·lits orbitant la terra amb els problemes que això suposa. Fa uns dies Starlink ja va baixar la òrbita dels seus satèl·lits quasi un kilòmetre cercant òrbites més segures, després d’un incident amb un satèl·lit xinés que va passar a 200 metres d’un StarLink, activant tots els protocols d’evasió per col·lisions. El problema de la brossa espacial es fa més i més important i la regulació al respecte ha d’avançar molt encara, o tindrem seriosos problemes en un futur.

OpenAI ha començat a integrar publicitat contextual a la versió gratuïta i el pla «Go» (que te un cost de 8 euros al mes) de ChatGPT als Estats Units. I s’anirà estenent a nivell internacional progressivament. Els anuncis apareixen al final de les converses, són rellevants al context i estan clarament etiquetats com a contingut patrocinat. Sembla que la gran quantitat de diners que crema l’empresa els han dut a prendre aquesta decisió. Segons documents financers publicats, OpenAI podria acumular pèrdues operatives de fins a 74.000 milions de dòlars fins al 2028, impulsades principalment pels costos de computació. Mantenir els servidors que alimenten ChatGPT és molt car, i l’estratègia basada únicament en subscripcions no és suficient. Sam Altman, CEO d’OpenAI, havia considerat la publicitat com «l’últim recurs». Però sembla que ara ha arribat aquell moment. Els anuncis apareixeran al final de les respostes i només quan hi hagi un producte o servei patrocinat rellevant per a la conversa que teniu. L’empresa promet que els anuncis estaran visiblement separats del contingut orgànic i clarament identificats com a publicitat. A més, asseguren que les respostes del chatbot continuaran basant-se en el que és objectivament útil i no en interessos publicitaris. També afirmen que les converses no es compartiran ni es vendran als anunciants, i que els usuaris podran descartar anuncis o desactivar la personalització si ho desitgen. La publicitat no apareixerà en converses sobre temes sensibles com la salut o la política, i només es mostrarà als usuaris majors de 18 anys. Caldrà veure, però, com es tractaran les nostres «converses» amb el bot, per saber quins anuncis son contextualment rellevants. Però a part d’això el model que s’ha triat per sostenir els costos operatius de la IA de OpenAI pot tenir un problema. Tots els serveis intenten integrar al màxim la publicitat en el contingut que ofereix el servei: Google colava els resultat patrocinats entre els enllaços de text de la llista de resultats com un enllaç més. Les plataformes de vídeo intercalen la publicitat com un vídeo més. Etc. Un dels punts forts de ChatGPT és el format de diàleg, que genera una confiança particular, gairebé com si estiguéssim parlant amb algú que ens aconsella de manera desinteressada. Així que la forma d’introduir publicitat de forma integrada, que es el que la fa més efectiva, seria que s’introduís en la conversa. Però això restaria confiança sobre les respostes del chatbot. Veurem si aquest últim recurs que ha posat en marxa OpenAI es queda en un banner al final de les converses, o s’ha d’acabar fent més introssiu, per obtenir una major eficiencia, incorporant la publicitat a les converses, cosa que minaria la confiança dels usuaris en els resultats que ofereix el chatbot.

El règim autoritari de l’Iran torna a tallar l’internet de la població deixant uns 85 milions de persones completament desconnectades del món exterior. No només tallen l’accés a la web, sinó també les línies de telefonia fixa i mòbil. Es tracta d’una manera d’intentar aturar les protestes al carrer, per part dels ciutadans que es manifesten pels problemes econòmics que pateixen, amb una inflació disparada que ha fet col·lapsar la moneda. Aquesta és la tercera gran apagada a l’Iran. El primer cop va ser el novembre de 2019, quan més de 300 persones van morir durant les protestes per l’augment dels preus de la gasolina. El segon es va produir el 2022 després de la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Amini, detinguda per no portar vel. En les ocasions anteriors, els Iranians que empren connexió a Internet mitjançant els Satel·lits de StarLink, que no arriba a 50.000 persones, podien seguir connectats. Però en aquesta ocasió el règim iranià bloqueja el senyal mitjançant jamming, una tècnica d’interferència sobre el senyal de ràdio, que es fa amb l’objectiu de pertorbar o bloquejar la transmissió de dades. La tecnologia de bloqueig involucrada és militar i altament sofisticada, probablement subministrada per Rússia o la Xina, segons alguns experts. Segons l’ONG de drets digitals Access Now, en més de 50 països s’han donat cassos d’apagada d’internet per censurar moviments socials. Entre els principals censors trobem Myanmar, l’Índia i el Pakistan. Les conseqüències d’aquesta talls no representen res per als governs que les realitzen. Només en el cas de Nigèria hi ha agut afectacions legals: quan l’estat va imposar una apagada, la societat civil va litigar contra el govern, i els tribunals van dictaminar que el tall no era legal, necessari o proporcionat, i va obligar el govern a aixecar la prohibició.

La Unió Europea fa marxa enrere en la imposició dels avisos de cookies, després d’escoltar les queixes dels usuaris, veure la poca efectivitat que suposaven, i el temps perdut en acceptar avisos per part dels usuaris de la web a Europa. En el que s’ha posat el nom de Fatiga de les Cookies. Aquests molestos avisos de guardat de dades via cookies dels llocs web, que només afectaven a ciutadans de la Unió Europea, podrien desaparèixer amb la nova llei Ómnibus Digital que pretén alleugerir les estrictes normes que s’exigeixen a les empreses digitals, per “accelerar la innovació”, i que no els suposin un llast respecte a les legislacions que cal complir fora de la UE que són més laxes. Tot va començar fa més de deu anys, quan l’any 2002 la directiva europea sobre privacitat i comunicacions electròniques, incloïa la obligació de que les planes web informessin quan emmagatzemaven informació en forma de cookies al dispositiu dels usuaris. Amb la qual cosa s’incloïa un avis legal dins de la plana web. L’any 2009 una nova directiva enduria aquesta obligació i establir el consentiment explícit. I amb això van començar a aparèixer els primers cartells en que havíem d’acceptar les cookies pitjant un botó. Aquest avís de cookies l’implementava cada web. Les implementacions eren molt diferents, i algunes tant dolentes que feien impossible accedir a les webs en algunes situacions, com en petites pantalles de dispositius mòbils. El 2016 la GDPR amplia els drets de l’usuari i endureix la gestió del consentiment, provocant que en la seva aplicació a partir de 2018, encara fos més estricte, complicant-ne la gestió. Ara es proposa que les cookies les gestioni el navegador. I no seria necessari que es demanin per coses tant bàsiques com mantenir una sessió iniciada quan ens identifiquem en una web. La implantació d’aquesta directiva es faria efectiva durant el 2026, acabant d’aquesta manera amb els molestos avisos que fins i tot feien perdre visites a les webs. El curiós d’aquesta història és que en origen els navegadors ja emetien un avís cada vegada que emmagatzemaven una cookie. Com les cookies son bàsiques en la web moderna, i cada vegada eren més comuns, el navegador, per defecte, acceptava automàticament les cookies, per no haver de fer aquesta acceptació cada vegada (perquè es feia farragós) però això es podia canviar en la configuració del nostre navegador. Ara la Unió Europea torna a passar aquesta feina de les webs als navegadors. Veurem com s’acaba implementant.

Una falla de seguretat al navegador amb IA Comet, desenvolupat per Perplexity, ha estat descoberta per experts en ciberseguretat. El problema permet a atacants robar informació confidencial, com dades vinculades a serveis de correu i calendari, aprofitant-se de l’execució de prompts ocults a través d’enllaços disfressats. L’atac, conegut com a CometJacking, revela com eines basades en intel·ligència artificial es poden convertir en vectors de risc si no s’apliquen controls adequats. L’atac anomenat CometJacking explota una vulnerabilitat molt específica al navegador Comet. Investigadors detallen que l’ofensiva opera injectant prompts maliciosos en enllaços aparentment legítims. Quan un usuari fa clic en un d’aquests enllaços, la intel·ligència artificial integrada al navegador executa una ordre oculta per a l’usuari. Aquesta ordre accedeix a dades personals i les transfereix directament al servidor de l’atacant, sense que la víctima percebi anomalies durant la navegació. Michelle Levy, experta de seguretat a LayerX, subratlla la gravetat del problema en assenyalar: «no es tracta només de robar dades; és sobre segrestar l’agent que ja té les claus». L’atac converteix el navegador en un actor intern hostil que utilitza els privilegis i l’accés a serveis connectats, incloses aplicacions com ara Gmail i Calendar. El procediment es desenvolupa en cinc fases: primer, la víctima rep un enllaç maliciós, ja sigui en campanyes de pesca per correu electrònic o distribuïts en llocs web. En fer clic, l’enllaç no porta l’usuari a la destinació desitjada, sinó que activa un prompt secret dins del navegador. Aquest procés dóna com a resultat la sostracció d’informació personal, que és enviada automàticament als sistemes controlats pels atacants, i genera un risc potencial tant per a individus com per a organitzacions. Tot i la gravetat de les troballes, Perplexity va minimitzar l’impacte assenyalant que la vulnerabilitat reportada no presenta un “impacte en la seguretat”. Aquest enfocament contrasta amb els advertiments dels experts en ciberseguretat, que insisteixen en la necessitat urgent de revisar els protocols i els mecanismes de supervisió davant dels anomenats prompts maliciosos, ja que els navegadors amb AI poden transformar-se en veritables punts de control encoberts dins de xarxes empresarials, organismes públics i domicilis particulars.

El jutge federal William Alsup ha decidit posposar fins al 25 de setembre que ve l’aprovació de l’acord entre Anthropic i un grup d’autors i editors les obres dels quals van ser descarregades de fonts pirates, com Libgen, per entrenar el seu model d’intel·ligència artificial, coneguts amb el nom Claude. Anthropic negocia aquest acord col·lectiu amb autors i editors per l’ús no autoritzat de llibres piratejats per entrenar el seu model d’intel·ligència artificial. La demanda, presentada el 2024 als EUA, va ser admesa com a acció col·lectiva fa unes setmanes, permetent que més creadors se sumin si compleixen una sèrie de requisits, entre d’altres ser titulars de drets d’obres piratejades des de determinats llocs, que constin inscrites a l’oficina registral nord-americana. El pacte estableix una compensació de mil cinc-cents milions de dòlars, més pagaments addicionals de 3000$ per llibre que excedeixi les 500.000 obres tingudes en compte. Si s’arribés a materialitzar, la suma total d’aquest acord seria la compensació més gran per infracció de drets d’autor en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Tot i això, organitzacions del sector adverteixen que no aborda el nucli del problema: l’ús sistemàtic de contingut protegit, per entrenar models d’IA sense el consentiment dels titulars de drets. I això perquè aquest pacte es refereix únicament a aquelles obres emprades a l’entrenament, la font de les quals era il·lícita. El jutge diu que no hi ha suficient transparència al llistat d’autors que han de ser compensats i ha tombat l’acord extrajudicial entre els demandants.

El gegant d’Internet Meta, l’empresa de Facebook, WhatsApp o Instagram planeja generar els continguts dels seus anuncis amb Intel·ligència Artificial.

L’apagada elèctrica viscuda a la Península Ibèrica ens porta a reflexionar sobre la digitalització.

El navegador web Firefox elimina de les clàusules de la llicència d’ús la que feia referencia a la promesa de no vendre les dades personals, i això ha fet saltar les alarmes dels internautes. Amb les noves condicions, els usuaris atorguen automàticament a Mozilla una llicència no exclusiva per utilitzar qualsevol dada ingressada a través del Firefox, des de missatges de text fins a contingut multimèdia. Tot i que la redacció “per millorar la navegació i la interacció amb el contingut” continua sent vaga, l’acord actualitzat estableix explícitament que Mozilla recopilarà identificadors únics (empremtes digitals) i historial de navegació per “promoure els serveis de Mozilla.” El navegador de software lliure que presumia de “no vendre les teves dades” ara es desdiu de la clàusula, i això ha creat molt de rebombori entre els seus usuaris. I la fundació s’ha afanyat a dir que la nova llicència només és necessària per garantir la funcionalitat bàsica de Firefox i no atorga a Mozilla cap dret sobre les teves dades o el seu ús fora dels termes especificats a l’Avís de Privadesa. Mozilla Firefox es el més gran navegador de Software Lliure. Va nàixer a principis del 2000, i és el que té una quota d’usuaris més gran dels navegadors de Codi Lliure. La seva raó de ser era donar una alternativa oberta a la navegació, en front de les imposicions de facto que perpetren els gegants d’Internet. Però si els mètodes de finançament que feien servir fins ara, com el fet de que el cercador per defecte del navegador fos Google, cosa per la qual rebien molts diners, queden eliminats per la llei de lliure competència, això podria fer que es veiessin abocats a adoptar les pràctiques d’altres navegadors que recopilen les dades d’interacció dels usuaris per vendre-les a tercers. Haurem de veure com evoluciona el tema, i si ens cal passar a Brave o Tor, que ara són molt minoritaris. En qualsevol cas, que la Fundació Mozilla pugui tenir problemes econòmics, no es una bona notícia per al conjunt d’internautes. Doncs suposava un contrapés davant les pràctiques de recollida de dades que feien els navegadors d’internet de les grans tecnològiques. I que ha servit per exemple per limitar l’ús abusiu de les cookies, que per cert van inventar ells mateixos. Si no hi ha aquesta diferenciació segurament el projecte deixaria de tenir sentit.

Meta, l’empresa de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha presentat un projecte molt ambiciós que unirà les dues costes dels Estats Units, amb un cables de fibra òptica transoceànic donant la volta al món pel mar, unint la costa est dels Estats Units amb Brasil, Sud-àfrica, Índia, Austràlia, i la costa oest. Amb aquesta ambiciosa infraestructura l’empresa de de Mark Zuckerberg pretén estar al capdavant de la connectivitat mundial per poder desplegar els seus serveis de metavers i IA. Quatre companyies es reparteixen actualment gairebé la totalitat del mercat: la nord-americana SubCom, la francesa Alcatel Submarine Networks (ASN), la japonesa Nippon Electric Company (NEC) i la xinesa HMN Technologies. Però les gran tecnològiques, com ara Google, estan desplegant la seva pròpia infraestructura, per considerar-les estratègiques. Google ha desplegat ja 16 cables propis, per al seu ús particular. I el primer cable de Meta, “Anjana”, que connecta els Estats Units amb Espanya, està previst que entri en funcionament a principis d’aquest any. Aquestes infraestructures son molt cares, i també molt fràgils. Conscients de la seva importància estratègica, i per al funcionament diari ja a dia d’avui, els governs estan molt conscienciats amb la seva protecció, fins i tot patrullant amb vaixells per evitar sabotatges. Però els cassos que s’han donat fins ara de trencament, amb els perjudicis econòmics que suposen, s’atribueixen a ancores de vaixells, que els han trencat de forma fortuïta. Caldrà estar atents a les millores tecnològiques que aquestes infraestructures suposaran, per veure si donen aquesta pretesa superioritat de mercat a les empreses que les realitzen, i qui es farà càrrec de la custòdia d’aquestes, que s’està fent amb mitjans públics.

Terrabastall al món de la Intel·ligència Artificial amb l’arribada de Deekseek, el nou model de IA xinés que ha aconseguit, amb molts menys mitjans, obtenir uns resultats similars als de les grans empreses occidentals que disposen del maquinari de darrera generació que fabrica Nvidia. I que ha fet que el preu de les accions d’aquesta empresa i les empreses que empren la seva tecnologia per a la IA es desplomessin a borsa. Tot això ve del fet que el Govern dels Estats Units d’Amèrica, prohibís la venda dels models més punters de les targetes de Nvidia a la Xina, per motius de seguretat nacional. Es a dir que no volien que els xinesos tinguessin accés a les darreres versions, que els suposaria competir en igualtat de condicions. Així que els xinesos s’haurien de conformar comprant només models més bàsics, que no els permetria estar al nivell dels moderns centres de càlcul equipiats amb les darreres creacions de Nvidia.. Però resulta que un grup xinés ha desenvolupat un model extens de llenguatge (LLM) de codi obert que es equiparable al conegut GPT-4o de OpenAI. Això ataca dos fronts: D’una banda demostra que fent tota classe d’optimitzacions, podem arribar a resultat similars als que s’estaven obtenint fent servir a l’ample la tecnologia més puntera. D’altra banda que el model sigui de Software Lliure, sent un model en que disposem d’accés a tot (excepte a les dades d’entrenament) el fa fàcilment replicable. Convertint-se en el model més obert que els que fins ara es feien dir oberts, com Llama, de la gent de Facebook, o l’ara model propietari de OpenAI. Però es això disruptiu en l’evolució de la IA? Doncs ha estat disruptiu per al mercat de la IA, perquè es una solució low cost que segur que agafarà quota de mercat als players actualment existents, per part d’usuaris poc exigents a l’hora d’obtenir resultats acurats. Però no suposa cap revolució, més enllà que la resta d’empreses incorporin alguna de les tècniques d’optimització (que ja eren conegudes per tots) però que no els calia implementar donada la gran capacitat de comput de la que disposaven. Així que segurament veurem com anem a models més “ecologics”.

Perquè els models d’Intel·ligència Artificial funcionin necessites grans quantitats de dades, i sembla que s’ha arribat a un topall perquè ja no queda informació que subministrar-los generada per humans.

El canvi de president dels Estats Units d’Amèrica, amb la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, podria tenir implicacions significatives en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA), especialment en àrees com la IA generativa. Històricament, l’administració Trump ha mostrat un enfocament de laissez-faire cap a la regulació tecnològica, prioritzant el creixement econòmic i la competitivitat global sobre la supervisió ètica. Això podria significar que, sota el seu lideratge, hi hagi poca o cap legislació específica per mitigar els riscos que pogués suposar l’ús de la IA generativa, cosa que contrasta amb la Unió Europea, que ja ha avançat amb marcs reguladors com ara la Llei d’IA. L’administració Trump podria centrar-se més a fomentar la innovació i el desenvolupament empresarial de la IA que a abordar problemes ètics, de privadesa o de seguretat. I Silicon Valley i els grups de pressió corporatius podrien trobar en aquesta administració un entorn favorable per reduir les restriccions reguladores. Amb un marc legislatiu feble, augmenta la possibilitat que tecnologies d’IA siguin mal utilitzades, com ara amb la manipulació de l’opinió pública mitjançant desinformació. Sense regulacions clares, que obliguin les empreses, també és més que probable que es prioritzin els beneficis econòmics per sobre de la seguretat i els drets dels ciutadans. Això suposaria desafiaments significatius, a causa de la influència de les grans corporacions tecnològiques que sovint van en detriment dels drets i llibertats dels ciutadans. De retruc la nova administració de Donald Trump als Estats Units podria tenir un impacte indirecte però significatiu en la manera com Europa maneja la regulació i el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA). Europa i els Estats Units podrien divergir encara més en termes de valors: Europa prioritza la privadesa, la seguretat i els drets humans, mentre que EE. UU. es podria centrar més en la competitivitat econòmica i la innovació empresarial. I això podria complicar acords transatlàntics sobre normatives tecnològiques. Així doncs es podria donar un ecosistema més agressiu i competitiu per a les empreses tecnològiques dels Estats Units, cosa que podria augmentar la pressió sobre Europa, que està adoptant un enfocament més regulat amb iniciatives com ara la Llei d’IA i podria produir una fuga de talent i capital cap a Silicon Valley o altres centres tecnològics nord-americans.

Una de les problemàtiques reals que te la Intel·ligència Artificial és el gran cost en computació que requereix: que una IA funcioni suposa grans quantitats de càlculs, i quan un ordinador fa un us intensiu de la seva circuitería s’escalfa, i perquè no acabi cremant-se cal refrigerar els ordinadors. I si estem parlant de grans centres de dades com els que calen per a la Intel·ligència Artificial, això vol dir grans sistemes de refrigeració que tenen un cost de funcionament elevats i conseqüències en l’escalfament atmosfèric. Es per això que cada cop més s’estan posant les granges de servidors en països nòrdics, ja que uns pocs graus marquen una gran diferència en la factura elèctrica que s’ha de pagar per tenir els ordinadors refrigerats. Però si portem això a l’extrem, el lloc proper més fred és l’espai. I ja fa temps que s’estudia la possibilitat de posar servidors de dates orbitant el nostre planeta. D’aquesta manera els ordinadors estarien refrigerats i evitaríem alliberar CO2 a l’atmosfera. Però això te inconvenients ocults: D’entrada llançar un coet a l’espai no és exactament un procés respectuós amb el medi ambient: es necessiten uns 400.000 litres de combustible per llençar el Falcon 9 de SpaceX. I si per alguna avaria calgués enviar algun tècnic, no es tan fàcil com enviar-lo en un cotxe. D’altra banda la distancia suposaria una gran ‘latència’. I a l’espai les comunicacions estan subjectes a afectacions per l’activitat solar. Així com a interferències atmosfèriques. I hi ha també el perill de la brossa espacial que pot afectar als satèl·lits. Malgrat tots aquests inconvenients la Unió Europea, està finançant un estudi que tindrà una durada de 16 mesos anomenat Ascend que pretén determinar la viabilitat dels centres de dades operatius a l’espai i si podrien ser coherents amb el pla del Pacte Verd de la UE per fer que el continent sigui neutre en carboni per al 2050.

Apple presenta un núvol privat on executar les crides als grans models de llenguatges d’IA, perquè les coses complexes no es podran executar en local.

L’adopció de la IA està arribant de baix a dalt a les organitzacions, adoptada per empleats que en veuen els beneficis en el seu dia a dia, i no esperen que la seva organització es posi al dia per fer-la servir de forma regulada. És una adopció silenciosa impulsada pels mateixos empleats, que la fan servir amb els comptes empresarials o des dels dispositius personals sense que l’organització en sigui conscient. A mesura que la IA va penetrant en el dia a dia de les empreses, els seus líders s’enfronten al dilema d’integrar-la de manera efectiva per no quedar-se enrere, i alhora mantenir el control per capturar el valor d’aquest guany de productivitat, ja que si no ho fan, qui el captura és l’empleat. Mentre tres quarts dels empleats en tasques relacionades amb el coneixement estan recorrent a la IA pel seu compte, la majoria ho amaguen als seus ocupadors, segons un informe conjunt de Microsoft i LinkedIn després d’enquestar 31.000 professionals. L’ús d’IA per part d’empleats succeeix al marge de les estratègies i les regulacions oficials de les empreses. I això complica als gerents poder mesurar els beneficis de les inversions en IA. L’adopció generalitzada de la IA suposa un nou repte per a la transformació de les empreses, com ho van ser l’arribada del PC o d’Internet, que ens van canviar la forma de treballar.

L’any 2016 la gran multinacional d’Internet Amazon, va posar en marxa unes botigues on simplement t’havies d’identificar a l’entrar i en sortir automagicament es carregava a la teva compta tots els productes que havies agafat. Els establiment estaven plens de càmeres i sensors, que mitjançant un sistema d’Intel·ligencia Artificial, determinaven quins productes agafàvem de les lleixes, o si els tornàvem a deixar. L’invent fou presentat com una proesa de la tecnologia que revolucionava la forma de comprar, estalviant-te el sempre feixuc tràmit de passar per caixa. Però arrel dels acomiadaments massius que han estat fent les grans empreses tecnològiques, s’ha filtrat per part d’algun d’aquests ex-treballadors descontents, que el sistema no era gaire sofisticat. Darrere les càmeres hi havia un miler de treballadors de la Índia que anaven indicant al sistema tots els productes que anàvem comprant. Ara Amazon ha tornat a un sistema més comú, posant carretons amb lectors de codis de barres, per on hem de passar els productes que comprem, i mitjançant la seva App podem tenir controlada la llista de productes que volem comprar i realitzar el pagament. L’automatització del procés de comprar sembla que no serà possible fins que no s’implanti de forma generalitzada la tecnologia RFID, que ja està molt provada, però que suposaria un cost afegit que algú haurà d’assumir. I mira que fa anys que ens expliquen que les neveres del futur faran soles la comanda quan s’acabin els iogurts… Espero que arribarà abans que els cotxes volador, que en hora punta també anirien molt bé.