Solano & Tur

On hi haja un bon terraplanista, que es lleve tot allò altre.

Ens ocupen del 'kelipoyisme' i dels 'kilipoyes' des d'un perspectiva científica. T'has plantejat alguna vegada si eres 'kilipoyes'? Parlem també d'un italià, un tartamud i la pròstata.

Per què la política és un món de fantasia i unicornis? L'explicació definitiva en el capítol. I parlem també de sèries de música i orquestres i de gent que ha triomfat tant que pot fer el que li done la gana.

En el retrobament de Solano i Tur aprenem de bous i religió. Coneixerem la sorprenent, molt sorprenent, història de la mort del 'uelo' de Joan i la no menys sorprenent història del Conseller de Cultura. Un poc de codificació de Brad Pitt en Wimbledon y mucho más amigos...

Solano i Tur posen un punt i seguit. Això sí, si ve algú i ens contracta ja ho fem bo. Ximo i Joan i Carlos i Borja han fet un acomiadament a l'altura o no després de més de 70 programes i més de 70 hores d'improvisació, on han fet quasi de tot. Quasi de tot no, però prou sí. Quedem encara moltes coses a fer. Tornarem, però no sabem quan

La història del gorila i el París Saint Germain. No sé la perdeu que té part de realitat. A més, després de 2 setmanes arreplegant informació Joan li explica a Ximo com fer el discurs de boda de la seua amiga Clara. També la nostàlgia els porta a parlar del VHS i la seua comparació amb Netflix i de les confusions que es produïen quan es gravaven coses que no devíem damunt de cintes importants.

Tornar Solano i Tur. En esta tercera temporada hi ha moltes novetats... Pengem el programa dissabte de matí a les 8h. I l'altra (i ja no n'hi ha més) és quehem canviat la capçalera, però seguim tant aguts com sempre. Per exemple, parlarem del pes de l'ombra o de les recomanacions per viatjar a Londres que mai ningú et dirà. També avancem que en el primer programa ens juguem que ens tanquen

Ferran ens avança en primícia coses de la seua pròxima novel·la. "El dubte dona valor al falsificador".

Com seria la foto dels nostres grups d´amics. Ximo descriu les seus colles d´amics. Amics de crit en pit...amics de conversa profunda, etc… Quinto soldat a la ma…panxa llustrosa. Amors sense passions, ocupes un espai i t´acostumes a eixe i espai. Amor sense romanticismes. Quan varem gravar el programa encara no havia eixit el rellançament de CAMY com a marca de gelats. Som uns avançats o tenim telequinèsia i telepatia? Glamour. I a partir d´ací no hi manera dáclarir-se. Si normalment barregem temes, hui fem marca personal i donem glòria a la frase ¨ parlem per no callar¨: Cinema, Goddard, Kilie Minogue, teoria Marxista Leninista, himne DDR, cantautors, bodes, una bomba a punt de rebentar que era la rentadora, Carlos el tecnic ens abandona per moments, la Republica Democràtica Hedonista, dresscode per bodes, aristòcrates alemanys catòlics ateus, violes i violins, cursos prematrimonials, cardenal Cañizares, vestir arreu a les bodes, samarretes por l’horta, sandàlies de pell marró, i sobretot….. Festa que passa, ja no torna………celebrem l’estiu. Fem festa, dona igual si la casa es cau, si la paella esta salada…celebreu la vida. ( Víctor Kuppers)…… I finalment plouen homens del cel “it’s raining men” Gary Hallywell. Ens posem una mica profunds. Freud,” tocament i contemplació”. Ens coneixem el nostre piu? Com masturbar-se be. Thomas Man i “la muntanya màgica” 1080 fulles que acaba amb la paraula AMOR i amb FINIS OPERA. Que era doncs la vida? Era calor. Barregeu a Sigmund i Thomas i ja ens direu com eixiu…. Aprofiteu per llegir a l’estiu: Ximo recomana: decadència i caiguda de l’imperi Romà de Edward Gibbon” I es que…..se’n va tot a fer la ma.

Comencen el programa després d'una setmana de reflexió saludant als alumnes de màster que s'han graduat i decidint que cal posar-se per anar-hi. Ximo desenvolupa la teoria de la peixera per a parlar del folclore valencià. A partir d'ahi una caterva de temes que no sabem ni descriure.

Joan decideix parlar igual que com marca la llei de plurilingüisme a les escoles. 25 per cent en castellà i després un poc de valencià i molt d'anglès. Heu pensat en el crim perfecte. Com seria? Ximo i Joan ens descobreixen el cas d'una escriptora americana que al 2012 va publicar com fer-lo a un bloc i ara està patint un judici acusada de matar al seu home. I entre divagacions de sobre com fer el crim perfecte acaben parlant de com internet ha matat la coincidència, de l'idioma en què sommien i de com de menut s'ha fet el món amb les xarxes socials, però menut (en el mal sentit) perquè sempre ens arriben les mateixes coses. Tuiter explicat per solano i tur. Parlen dels diners des de diferents perspectives, la del que en té molts i la del que no té ni per arribar a final de mes. Hui estan d'explicacions. I aquesta s'aprofita tota: per què els polítics conservadors són més guapos que els d'esquerres? I com segueixen a la Universitat ens descobreixen què és realment un TFG. I com no? els funcionaris no poden faltar a la cita. La recomanació de Ximo és la pel·lícula japonesa, Drive my car. I li aprofita per donar una lliçó als alumnes de la Universitat sobre la relació entre els productors i els qui fan les pel·lícules.

Parlem de lemes, d'Eurovisión a la nostra manera. De prínceps i de bous. De rap americà i valencià i recomanem no una sinó 3 pel·lícules romàntiques. Això sí amb una bonica història darrere i uns diàlegs meravellosos. I tenim fins i tot temps d'enviar a fer la mà a qui correspon.

Quina seria la teua habilitat si quan t'alçares de matí pogueres triar demà de matí. Una pregunta que no sabem si tindrà resposta, però sí que sabem que Ximo té en marxa un faena en Madrid perquè li telefona en directe el seu representant. El viatge en taxi de Paris de Ximo amb un cotxe d'eixos intel·ligents que poden anar a soles i les reflexions sobre la tecnologia i els ludites. “Tota tecnologia provoca morts”, diu Ximo Solano i un porc que et mata si el cau al por aporta Joan. No necessitàvem que s'inventara la roda perquè ja anàvem bé, però no som ludites eh. Amb coneiximent tot aprofita. Els banys de sol del forat del cul són motiu de debat sobre que és i que no és notícia i perquè això eixi en tots els mitjans. Amazon sí o no o ni sí ni no. L'explicació per entendre que passa amb Amazon i la economia americana. Sí en el podcast de Solano i Tur. I atenció al tema de Jhonny Deep i Amber perquè hi ha molt de tema sobre el seu divorci. Tant és així que l'escena del cap tallat del Padrino es queda a l'altura d'un principiant. I ja que parlen de famosos comenten el contracte matrimonial de Jennifer López i Ben Affleck segons el qual ell ha de fer-li l'amor almenys 4 vegades a la setmana. I tanquen amb l'explicació d'on ve el nom de generació X, una bonica història, una no recomanació i un atac de riure. El pròxim 19 de maig en la Universitat Politècnica de València, al Campus de Gandia, Solano i Tur gravaran dos programes en directe a la sala de conferències. Accés lliure per a tot el món. Es farà dins de les jornades del Laboratori de so.

Després d'un mes Ximo ha tornat de França on ha estrenat i representat 25 vegades una obra amb Daniel Pennac. I està vegada Ximo no ha esquivat l'èxit. A més ha triomfat amb l'òpera Fidelio a los Àngeles. Sí este home s'ha multiplicat. Mentrestant Joan per fi ha publicat la seua tercera novel·la X24. En fi, èxits i èxits i per això parlen de les seues coses. Joan reclama que li facen una entrevusta a Ximo en qualsevol mitjà del país siga À Punt o siga on siga. I atenció perquè solano i tur han rebut el seu primer donatiu. Podeu fer-ho al seu enllaç de linktr.ee en apartat donatius que ens ajudarà a millorar el producte. I entre les moltes coses de les que parlen perquè tenien moltes ganes de parlar dediquen un temps a tractar de recordar on estaves, com vestien, com estaven en el moment de llegir un gran llibre.

Quan comences un programa pel final eres un innovador. I ja no sabem què és el principi i el final. Només sabem que la paraula ho és tot. I de seguida entra l'absurd quan parlen de l'inici de la pel·lícula 2001, Odissea de l'espai i de la diferència entre os i os i el descobriment d'un arma. Ximo i Joan decideixen convertir-se en assassins a sou. Professionals que porten als xiquets a l'escola i tenen la seua faena. Posen una escena de Pulp Fiction i comencen a parlar del 'cuarto de libra' con queso i tornem als clàssics. A Joan li agradava esta pel·lícula perquè tenia grans converses i des que està amb Ximo en el podcast està desvanit. Hui tenen molts problemes amb les pronunciacions i no saben si és pou amb o oberta o tancada metre Ximo conta una història preciosa d'un burro i un pou de Malí. I es pregunten si estem perdent la tradició oral. Amb tot això necessiten 'un senyor llop' com en Pulp Fiction i decideixen que Joan va a doblar a Ximo en directe. Després parlen de la necessitat que té la gent important d'eliminar gent. I comencen a pensar en el marqueting per veure que cobrarien i les ofertes que farien als potencials clients. Ximo conta que en Colombia amb 5000 euros en un moment donat mataves a algú. Treballarien en negre o en la Seguretat Social? L'amor platònic també té cabuda i creuen que és massa optimista el concepte. I això els porta a parlar de les llengües perdudes quan es perd un amor. Més llengües mortes al món. Com que estan molt perduts Joan decideix contar-li acudits a Ximo. É És plantegen entrevistar a la mare de Ximo perquè és una dona que ens pot oferir una visió real del pas de la història. I parlen del llibre de Joan que finalment s'ha publicat en el dia en què estrenen este capítol. El llibre és X24. I al remat acaben amb el viatge de Ximo al Japó i la seua visita a un palau de llum i amb la vida dels que s'alcen a les 6 del matí per fer moltes coses.

Quan t'alces a les 6 enlloc de gitar-te i eres rocker la cosa es complica. Amb el cantant i guitarrista de Ramonets, Ferran Martí, parlem de l'epifania que els va portar a fer un grup de rock per a tots els públics. De la ruta del 'bakalao', dels juniors i dels campaments de rock and roll que organitza Ramonets. Parlem dels deures, de poder botar damunt dels sofàs i de fer música per a menuts que no parle només d'aprendre els colors. Ferran en desvetlla quina seria la seua feina en cas que no poguera ser cantant i la seua vida en un poble de 12 habitants. I atenció perquè descobrim la increïble història del propietari de la mítica discoteca de Villa Adelina reconvertit a rector. I en el partit independentista Ferran Martí seria el ministre del somriure.

Un programa en tres actes de 20 minuts. De píndoles, però amb el caos habitual. I dins d'eixe nova divisió el tema en el que es volen centrar és la discriminació cap als vells, però també cap als joves. I ximo ens contarà l'obra que està a punt d'estrenar a Paris i dels assajos que ha fet en Lemans. Aprofiten entre una cosa i l'altra per parlar una vegada més de la feina dels editors periódistics. Quan torne a l'experiència de Ximo ens conta la seua experiència després de quedar-se a dormir en una residencia de iaios i la interacció amb la gent major. I ja que estan pensen en guardar-se un lloc allà. I resulta que el cuiner d'alla era campió de fer hamburgueses a nivell mundial. La perspectiva és tindre l'edat de Ximo i sentir-te jove si vas a dormir a una residència. I després dels primer temps entren en la discriminació. I entenen que hi ha per a la gent major i la jove. I que tots pretenem distanciar-nos de ser major amb la cirurgia o Disney discrimina perquè només fa pel·lícules per a joves. I apareix Larry Ellison que és un iaio amb molt diners, operat i que no pateix discriminació perquè té molta 'pasta'. Els divorciats en actiu i el Tinder i l'ús actiu o inactiu del mateix. L'amic que arreplega a tots els separats. I Tinder lliga molt bé amb les mentides i el principi de Heisenberg. Com canviem quan interactuem amb altres. Si la natura és esplendor i mort diuen quan comença la caiguda dels éssers humans. Als 20 i escaig? Ximo aprofitant la història del 'bulto' de Victor del cementeri de Pere Lachaise fa una proposta per un nou programa: “Valencians refregant-se pel món”. I atenció perquè en el tercer temps del programa Joan conta el seu viatge a Austràlia, i el futbol australià i els deserts i els wàters enmig del no-res i el final en el parc natural de Darwin. I la recomanació de la setmana és Somebody Somewhere. I Ximo acaba enviant a fer la mà a nanisimo. Per acabar el programa i quadrar el temps en tres parts de 20 minuts Joan li pregunta a Ximo perquè els americans diuen que ho tenen 'toast' i els castellans diuen que ho tenen cru.

L'actor i director de teatre ha visitat Solano i Tur i ha demostrat com es pega una bofetada. A més de parlar del treball d'actor, dels premis i dels seus inicis han tingut temps de fer un càsting, concursos per endevinar pel·lícules, i, fons i tot, tindre un orgasme en trio. I molt més que no es pot descriure.

Si un programa comença amb el Credo, què pot anar malament? Ximo ens diu que necessitem dogmes per a viure, però que estem en un moment de canvis. I Joan li parla d'un llibre on es parla sobre com el LSD és la única manera d'arribar a contactar en déu. Com l'àcid lisèrgic trenca les barreres de la consciència per arribar a conèixer el jo de cadascú. Després s'atreveixen amb Jesús i tot. I amb un bot mortal sense xarxa parlen les cartes de la bíblia, de les de correus i de com es va inventar el segell. I ja que estan parlen de Bartleby i de com es cremaven cartes. I què passarà d'ací 200 anys quan no queden cartes d'amor entre amants o correspondència entre intel·lectuals. Després Joan conta l'experiment d'Standford amb LSD sintetitzat i com que no saben de què parlar decideixen llançar frases a l'aire. L'arruga no canvia de camí. Les pel·lícules americanes sempre tenen porta darrere de les cases. La recomanació de la setmana és Hacks, la relació entre dos humoristes separades per una generació que posen sobre la taula els límits de la correcció política i de què es humor i que no ho és. I apareix un tema capital amb la invasió d'Ucraïna. La cancel·lació per part de certa gent d'alguns dels artistes russos. I entre els russos apareix el cineasta Einseinstein i aprofiten l'avinentesa per parlar del muntatge en la història del cinema.

Està tot molt bé! Eixa és la sensació que volen transmetre des del seu podcast. Joan està preocupat per si ell genera hostilitat i Ximo diu que llevat d'algun cas, no és així. I amb la intenció de transmetre les coses bones de la vida Ximo parlarà del Monestir de Silos i de la seua experiència allà. Com s'alimenta el agoritme de nosaltres? Joan posa algun exemple que el preocupa respecte a les recomanacions que li arribenper google, entre elles, la teoria dels filòsofs més pessimistes. De la pena d'haver nascut. Per això, aposten per Silos, però abans de poder contar-ho passaran moltes coses. Es pregunten que passaria entre les parets del monestir si abusaven de la cervesa. Llevat de les divagacions Ximo se'n va a Silos quan cal retrobar-se de nou. No sabem on parar, on reflexionar, ni tan sols en el vàter. Aprofitant que estan ahí parlen del xorret d'aigua japonés. I descobreixen la domòtica del vàter, la manera d'apuntar el xorret d'aigua i la temperatura. Parlant parlant els eix la idea de fer una app on una càmera puga dirigir el xorret al lloc que toca. Els francesos són cendrosos i no els volen perquè estem al capítol de bon rotllo. I després Ximo diu que va veure sense voler un informtiu d'Antena 3 i què passa si ho fas. I Joan posa el contrapunt parlant de la CNN i de la quantitat de corresponsals que tenen i de la sobrietat amb la que informen. I entre la CNN i la invasió d'Ucraïna apareixen els Monty Python i un gag etern sobre com de joves sempre estavem pitjor. Encara no han trobat el temps per parlar d'allò més important que és l'algoritme de Silos, però ho faran. Abans parlen de la prohibició de mitjans russos a Europa i que suposa això i la falta de llibertat de premsa a Rússia. I ja que estan parlen dels tertulians hooligans i el anti periodisme per contra als que si que mantenen la dignitat de la professió. I a la fi arriba l'explicació de Ximo de l'algoritme benedictí i de la informació valuosa que acumulem alguns monestirs des de fa mil anys. Sense saber ben bé com conviden a Pablo Casado a vindre al programa ara que té més temps. I del retir de Silos als retirs amb enemes i com això pot ajudar-te a trobar-te a tu mateix. A més pagant i menjant cru. Coses que fa la gent sense veure's obligats. I això els dona la idea de crear unes jornades per fer enemes. I Ximo conta la història rel frencotirador canadenc que se n'ha anat a Ucraïna de forma voluntària. La recomanació de Ximo és la sèrie 37 dies. Per descomptat que acaben el programa de bon rotllo.