Solidaris

Parlem del JOMO, l'acrònim de "joy of missing out", que es tradueix com "el plaer de perdre's coses", concepte que contraresta el FOMO, el "fear of missing out", o el que és el mateix "la por de perdre's alguna cosa important, l'angoixa de quedar-ne fora". Entrevistem Marta Montaner i Juliana Canet del "Que no surti d'aquí" per parlar de la seva pròpia experiència. També sentirem persones de totes les edats per saber com viuen aquesta angoixa de la presencialitat. Per posar-hi context ens acompanyarà el filòsof Juan Evaristo Valls Boix, que acaba de publicar "JOMO. El gusto de perder" a Quaderns Anagrama.

Parlem del JOMO, l'acrònim de "joy of missing out", que es tradueix com "el plaer de perdre's coses", concepte que contraresta el FOMO, el "fear of missing out", o el que és el mateix "la por de perdre's alguna cosa important, l'angoixa de quedar-ne fora". Entrevistem Marta Montaner i Juliana Canet del "Que no surti d'aquí" per parlar de la seva pròpia experiència. També sentirem persones de totes les edats per saber com viuen aquesta angoixa de la presencialitat. Per posar-hi context ens acompanyarà el filòsof Juan Evaristo Valls Boix, que acaba de publicar "JOMO. El gusto de perder" a Quaderns Anagrama.

Entrevistem la periodista i escriptora Emma Zafón, que acaba de publicar la seva segona novel·la "La mare", a Empúries. La mateixa editorial on fa tres anys va debutar amb "Casada i callada". La fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà diverses propostes fotogràfiques vinculades a la maternitat. I per tancar el programa, amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde parlarem amb Quan Zhou, il·lustradora, escriptora i conferenciant nascuda a Algesires i d'origen xinès. Quan Zhou s'ha endinsat en la història dels fills de mares migrants cuidats per mainaderes espanyoles al pòdcast documental "Mi familia española".

Entrevistem l'historiador i periodista Rafa Burgos, que acaba de publicar "La Caixa. Una història mai no explicada" a Pol·len Edicions. És el resultat de més de quatre anys de feina, de gairebé 150 entrevistes i de desenes de visites a arxius públics i privats que han permès a l'autor accedir a documentació fins ara inèdita i a fonts que parlen per primera vegada de la institució financera més influent de l'Estat. També ens fem ressò de les mobilitzacions dels treballadors de la banca, que protesten per la sobrecàrrega de feina i les pressions comercials que reben. Parlem amb Begoña Peiró, presidenta del Sindicat d'Empleats de CaixaBank, el SECB, i amb Alberto Aza, portaveu de CECA, la patronal de la banca. També sentirem altres empleats del Banc Sabadell i del BBVA. Hi posarem context amb Antonio Terceño, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Rovira Virgili, i Antoni Puig, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.

En l'última edició dels DocsBarcelona, el documental "Corren las liebres" va rebre el premi del públic i el premi 3Cat per una història de supervivència i de lluites compartides. Entrevistem la directora, Lorena Ros, cineasta i fotògrafa documental reconeguda amb diversos World Press Photo, i dues de les protagonistes, Noa Prieto i Mari Martínez. També visitem l'espai Metzineres al Raval de Barcelona, una entitat nascuda el 2017 per donar un espai segur a dones víctimes de violències. I tanquem el programa amb Marc Garriga, cap de Cultura de 3CatInfo a Catalunya Ràdio, per conèixer altres documentals que han abordat realitats socials poc conegudes.

A Barcelona el preu mitjà del lloguer ha pujat quatre vegades més que els sous d'una dècada i se situa en els 1.160 euros mensuals, segons dades de l'Incasòl. Sobre la crisi de l'habitatge, entrevistem la periodista i escriptora Llucia Ramis i el cineasta Pol Rodríguez. Ramis en parla a "Un metre quadrat", una obra de no-ficció publicada a Anagrama on explica la seva experiència com a llogatera a Barcelona i revisita els pisos on ha estat. En el cas de Rodríguez passa comptes amb el fons d'inversió responsable de la fi del negoci familiar centenari a la sèrie "Ravalejar", que es pot veure a HBO Max i a la tardor a la plataforma 3Cat. També sentirem altres històries vinculades a aquesta temàtica. I per tancar el programa, amb l'editora gràfica de la revista 5W Anna Surinyach, coneixerem el fotoperiodista Joan Mateu Parra, que ha documentat nombrosos desnonaments però des d'una perspectiva diferent. Fotografia de la coberta: Joan Mateu Parra

En els pròxims anys, la Comissió Europea té previst construir quatre grans centres de dades en diferents països de la Unió amb l'objectiu de garantir la sobirania digital d'Europa. El govern espanyol i la Generalitat aposten perquè una d'aquestes gigafactories s'instal·li a Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre. Anirem fins a aquest municipi per parlar amb Joan Carles López, expert en geobiologia i descontaminació electromagnètica. Membre de la plataforma Aturem la gigafactoria d'IA. També sentirem l'alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, i el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort. Per entendre l'impacte d'aquestes infraestructures, entrevistarem Ana Valdivia, matemàtica i investigadora en intel·ligència artificial, governança i polítiques de la Universitat d'Oxford. I Casey Lynch investigador Ramón y Cajal al Departament de Geografia de la UdG, expert en geografia del capitalisme digital.

A les xarxes socials hi ha molts influencers que prometen beneficis ràpids i un èxit econòmic immediat. Són impactes que penetren fàcilment en joves i adolescents amb pocs coneixements financers i que poden acabar desembocant, no sempre, en conductes problemàtiques. Parlem d'un tipus d'addicció conductual, com ho serien les compres compulsives, l'addicció al sexe o als videojocs. Entrevistem l'Albert, nom fictici, que lluita des de fa anys contra l'addicció al trading i a les criptomonedes. Per entendre el fenomen, parlem amb el doctor en Psicologia Social David Pere i amb el president d'Acencas, Associació Centre Català d'Addiccions Socials, Francesc Perendreu. Coneixerem el projecte EFEC, un programa desenvolupat per l'Institut d'Estudis Financers (IEF), que ofereix als instituts educació financera bàsica a 4t d'ESO amb treballadors jubilats del sector. Parlarem amb el seu responsable, Jordi Martínez. I visitarem l'Institut Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat per parlar amb alumnes de 4t d'ESO de l'optativa d'economia.

El futbol, en totes les categories, és un esport que aixeca passions desmesurades i que ha convertit, massa vegades, els camps en entorns hostils amb insults i actituds discriminatòries. Ara bé, aquest escenari no és igual a tot arreu. Coneixerem a Sabadell, un projecte alternatiu que defuig Entrevistarem l'exjugador del Barça Oleguer Presas, cara visible del projecte. També parlarem amb famílies, criatures i entrenadors. Coneixerem la història de Yero Koulibaly, nascut a Guinea Conakry, que juga a La Caserna i també fa de formador. I per tancar el programa, entrevistem el periodista esportiu i exfutbolista Albert Edjogo-Owono, que acaba de publicar "Heridas en la piel. Fútbol, racismo e identidad", publicat a GeoPlaneta.

Al programa d'avui ens fixarem en el panorama del hip-hop, del rap i del freestyle o la improvisació de competició a Catalunya. Conversem amb Marina Bou, periodista de professió, freestyler i impulsora de Raplegats i de la lliga Catalunya Freestyle, i Nerea Hernández, Ainhara, professora d'institut a Lleida, cantant i freestyler. Amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde coneixerem Latifa Drame, La Tiniebla, actriu i freestyler que interpreta Lati, a l'última pel·lícula d'Ingride Santos, "Ruido". I per acabar hi posarem context, amb el periodista musical Nando Cruz. Fotografia de la coberta: Marc Estivill.

L'apòstol Guillermo Maldonado ha reunit unes 4.000 persones a València en un gran esdeveniment batejat com la "Cosecha Mundial". Maldonado és el líder del Ministerio el Rey Jesús, una macroesglésia evangèlica de tipus neopentecostal amb seu a Miami. L'objectiu d'aquest acte és recristianitzar Europa, un continent secularitzat. L'equip del "Solidaris" hem estat a València per entendre l'abast d'aquest moviment global que busca influir en l'agenda política. Ens ho explica el sociòleg expert en religions Antonio Montañés. A València, també coneixerem el testimoni del Ruben Moreno, que va acabar sortint d'una Església evangèlica fonamentalista com la de Maldonado. I per posar-hi context, sentirem l'opinió del psicòleg especialitzat en sectes, Miguel Perlado.

Cada setmana el pastor Carlos Rojas congrega més d'un centenar de persones en una sala de cinema del centre comercial Diagonal Mar de Barcelona. Rojas és el líder del Ministerio Casa de Salvación, una església evangèlica de tipus neopentecostal que funciona sota el paraigua d'una macroesglésia amb seu a Miami. Es tracta del Ministerio del Rey Jesús, fundada pel pastor Guillermo Maldonado. Una multinacional de la fe que arrossega milions de seguidors als Estats Units i arreu del món, i que, com altres esglésies neopentecostals, exerceix una gran influència política amb discursos alienats amb l'extrema dreta. Parlarem amb Carlos Rojas i coneixerem els fidels que assisteixen als seus cultes. Per entendre la naturalesa d'aquest tipus d'esglésies entrevistarem Guillem Correa president del Consell Evangèlic de Catalunya. També conversarem amb Mònica Clua, politòloga especialista en trumpisme i Antonio Montañés, doctor en sociologia, especialitzat en sociologia de la religió.

A Catalunya, l'Església evangèlica és la confessió religiosa que té més centres de culte després de l'Església catòlica. I des de fa vint anys, és la que creix més. Més de la meitat de les esglésies evangèliques a Catalunya són de tipus pentecostal. Hem visitat l'església Elim de Girona per acompanyar la Joana Aguilera i en Jaume Puigdevall a un culte. Fa sis anys que aquest matrimoni va fer la conversió de l'Església catòlica a la pentecostal. Un camí que han seguit altres persones a qui també sentirem en aquest programa. Hem conversat amb el pastor Jimmy Martin i la pastora Raquel Urquía per conèixer quina és la doctrina de les Esglésies pentecostals i en què es diferencien, com a cristians, de l'Església catòlica. Per posar-hi context, entrevistem la catedràtica en Sociologia de la Religió, Mar Griera. I també comptem amb la participació de la direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat i del Consell Evangèlic de Catalunya.

Cada vegada hi ha més persones que deixen tota o una part de la seva herència a fundacions o entitats socials. Catalunya és, de fet, on es registren més llegats solidaris. Coneixerem les històries de l'activista Carme Arana que deixarà una part del seu llegat a la Fundació Esclerosi Múltiple, una malaltia que li van diagnosticar abans dels 30 anys. I la de Jordi Castejón, que llegarà en favor de la Fundació Pasqual Maragall després que el seu pare morís d'aquesta patologia. Sentirem les experiències de la Núria Cerés, mare monomarental d'un nen amb autisme que deixarà el seu patrimoni a la Fundació tutelar el Maresme i Aurora Dueñas, que ho farà a la Fundació Mona. Hi posarem context amb Albert Domingo membre de la Junta Directiva del Col·legi notarial de Catalunya. I per saber què passa quan una persona mor sense haver fet testament ni es coneguin els hereus entrevistem Nicolàs Valle, periodista del 3catInfo i genealogista.

En un context de múltiples crisis, amb conflictes arreu del món, amb l'emergència climàtica i una transformació tecnològica que avança a passos de gegant, han aparegut amb força els relats sobre el col·lapse i la fi del món. Cada vegada hi ha més interès pels búnquers de luxe reservats per a uns pocs i formacions per poder sobreviure en situacions de crisi. Acompanyarem un grup de persones que ha participat en un curs per aprendre tècniques de supervivència al Maresme. També coneixerem un búnquer per dins amb Esteban López, propietari de l'empresa Bunker Zona de Caldes de Malavella. I per entendre què s'amaga al darrere d'aquest fenomen ,entrevistarem el filòsof Eudald Espluga, que acaba de publicar "Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica", a l'editorial Raig Verd.

Hi ha molts nens i adolescents de famílies d'origen migrant que es converteixen en traductors dels seus pares en una gran diversitat de contextos. Són menors que acompanyen els familiars al metge, a les reunions de l'escola o a fer tràmits a l'administració i que assumeixen una responsabilitat massa feixuga per a l'edat que tenen. Descobrirem la història de Boutaina el Bok, nascuda al Marroc i estudiant d'ESO a l'Institut Jonqueras de Sabadell. També visitarem l'Institut Bitàcola de Barberà del Vallès per parlar amb els germans Aya i Yassine el Mesaoudi, originaris del Marroc i amb Hang i Rui Jiang, d'arrels xineses. També sentirem professors, metges i treballadors socials. Hi posarem context amb Marta Arumí, directora del grup de recerca MIRAS de la UAB, i amb el psicòleg Xifré Ramos. I coneixerem el treball de recerca de batxillerat de Henda Conteh, amb pares originaris de Gàmbia.

El Laboratori Mundial de la Desigualtat adverteix que la bretxa entre rics i pobres és cada vegada més ampla. I ho és sobretot per l'augment d'unes fortunes que es beneficien, entre moltes altres coses, d'una fiscalitat que les afavoreix. Entremig d'aquests dos extrems, se situa una classe mitjana cada vegada més afeblida per la pèrdua de poder adquisitiu i que carrega el pes del sistema. Coneixerem la història de Rubèn Guilanyà, advocat en exercici, professor d'Ètica i Entorn Jurídic Internacional dels Negocis a l'IQS (Universitat Ramon Llull). També sentirem els testimonis de professors, funcionaris i petits empresaris. I, per acabar, ens acompanyarà la periodista cultural Noèlia Ramírez, que ha publicat "Nadie me esperaba aquí", a Quaderns Anagrama.

Entrevistem Khadija Amin, refugiada a l'estat espanyol després de la tornada dels talibans el 2021. La seva és una història que parla de resiliència. Casada per la força i maltractada, va plantar cara al rebuig social i es va divorciar quan la llei al país ho permetia. Va estudiar Periodisme, va acabar treballant a la televisió pública fins que l'extremisme s'ho va endur tot. Des de l'exili lluita per recuperar els seus tres fills d'un pare maltractador i per ser la veu de milers de dones afganeses que malden per sobreviure en unes condicions extremes. Per parlar de resistència encapçalada per dones, entrevistem Sandra Martínez, criminòloga i coordinadora de l'àrea d'Alternatives de Seguretat de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). I amb l'editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem la feina de la fotògrafa Victòria Rovira Casanovas amb les dones kurdes de Rojava.

Segons dades de la Comissió Europea, la mitjana d'edat dels agricultors comunitaris és de 57 anys. Només un 12 per cent són menors de 40 i la presència de dones és molt baixa. Al programa d'avui coneixerem un grup d'adolescents que neda a contracorrent, nois i noies amb una vocació molt profunda que estudien a l'escola familiar agrària Quintanes a les Masies de Voltregà, a Osona. Visitem aquest centre per conèixer la història de la Marina Brugué, el Guifré Bassó, el Jordi Bruch, el Pau Fenés i l'Anna Fíguls, que volen fer-se càrrec de les finques i explotacions ramaderes dels seus avis. També entrevistem la periodista Agnès Batlle, autora d'"Arrels rebels", a Ara Llibres. I amb l'escriptora i divulgadora antiracista Desirée Bela-Lobedde parlem de la figura dels temporers.

Ja fa temps que els macrofestivals de música s'han convertit per a ciutats com Barcelona en un reclam turístic i també en la principal forma de consum de música en directe. Aquests grans certàmens, tal com s'ha vist en els últims anys, són un engranatge fonamental en la maquinària consumista actual, marquen l'agenda cultural i actuen com una piconadora per al teixit social. Al programa d'avui ens fixarem en els circuits alternatius, en iniciatives del món de la cultura que transiten en zones poc visibles per a l'opinió pública, però que neixen de la voluntat col·lectiva. Entrevistem Luis Benavides, sociòleg, periodista musical i autor d'"Actitud. Vida en los minifestivales", a Sílex Ediciones. I Nando Cruz, periodista musical que acaba de publicar "Microfestivales y otros escenarios posibles" a la mateixa editorial. Fotografia de la coberta: Festival Actitud. Vidreres. Fotògraf: Sergi Vila.