Sopa d'estrelles Astrobanyoles

L’any 2024 ens va donar imatges astronòmiques impactants i de gran bellesa, com la del cometa Tsuchinshan Atlas, o les de les aurores a casa nostra. Que en podem esperar del 2025? Avui Parlarem d’Astrofotografia amb en Jordi Fraxanet, astrofotógraf i divulgador astronómic, director del centre astronòmic del Castell de Lladurs i director i presentador del podcast fotografiando la noche.

Les Nacions Unides proclamen el 2025 com l'Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntica La declaració reconeix el potencial de la ciència quàntica per impulsar innovacions en el desenvolupament sostenible i les comunicacions globals. En el programa d’avui us volem presentar l’any de Quàntica i per fer-ho tenim amb nosaltres com a convidat al Dr. Miquel Feixas professor del Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat de Girona Si estàs interessat en aquesta part de la ciència, no et pots perdre el nostre programa

El Cold Atom Lab Per tal d’amplificar i estudiar amb condicions els efectes quàntics fan falta temperatures extremadament baixes. Recentment hem aconseguir estendre els estudis quàntics a l’espai. Gràcies a la capacitat d’assolir aquestes temperatures amb instruments compactes, que podem fer arribar, per exemple, a l’Estació Espacial Internacional, on hi ha el Cold Atom lab. Ja si han aconseguir temperatures de nanokelvins: extremadament fredes! Avui també hem parlat del projecte Gaia, i de la percepció que tenim del canvi climàtic.

Si els reis d’Orient us han portat a més de Salut, Curiositat, Esperit crític i Ganes d’aprendre, us proposem que escolteu el programa d’avui en el que parlarem de quins varen ser els millors avenços científics del 2024 segons la revista Science, què és la tecnologia Totimorphic, perquè els anells de Saturn s’estan esvaint i a més sobre els cetacis del mediterrani de la ma de la nostra convidada Núria Marco.

La ciència intenta explicar els fenòmens naturals, mentre que la literatura utilitza i dóna significat a aquests fenòmens. La relació entre ciència i literatura, o literatura i ciència, és antiga i complexa. Al llarg del temps sempre s’han influenciat mútuament. Avui al nostre programa de ciència parlem de literatura. Ho fem amb en Josep Masanas i en Marc Vintró, que ens duen una bona colla de llibres per aquestes festes. També repassem les properes efemèrides astronòmiques, el neologisme “dana”, parlem del “gorgonopsia”, del nou xip quàntic, i del que trobem al voltant d’un forat negre.

En molts moments hem manifestat des d’aquest programa que les noves tecnologies ens presenten sovint una visió pessimista del futur de la humanitat, però avui som optimistes, avui parlarem amb el Dr. Xavier Serres de com el desenvolupament dels ultrasons ha afavorit l'estudi del cos humà i la seva aplicació en innovadores intervencions mèdiques.

Els nostres ulls no tenen la capacitat d’anar acumulant llum a la retina fins a poder formar una imatge nítida. Els nostres ulls s’adapten als canvis de llum a gran velocitat, per això ens perdem molt detalls. Però les càmeres fotogràfiques sí que ho poden fer. L’astrofotografia ens revela molts secrets de l’Univers. Per això, avui entrevistem l’astrofotògraf Carlos Uriarte. A les notícies repassarem la conferència del doctor Rafael Sardà sobre el parc eòlic al mar de l’Empordà, nous estudis sobre ones gravitacionals i la fotografia d’un fotó.

El 1997 es pot recordar com l’any en que la computadors Deep Blue va derrotar al campió del món dels escacs Garri Kaspàrov. Kaspàrov va suggerir que durant la segona partida, els jugadors d'escacs humans havien intervingut en nom de la màquina. Era això cert? Molt abans al segle XVIII Wolfgang von Kempelen havia creat un autòmata que jugava als escacs. Realment l’automata sabia jugar als escacs? Avui parlarem de tot això amb Enric Figueras.

Avui parlem de la Setmana de la Ciència d’enguany i de totes les activitats que l’acompanyen. També, repassem l’actualitat: el 50è aniversari del missatge Arecibo i una nova confirmació de la teoria de la relativitat d’Einstein. I, la tercera píndola de ciència casolana: com trobar el sud.

Perquè és necessària una setmana de la ciència? La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves. En el programa d’avui parlarem de ciència amb un escriptor, en Juan Lluís Lluís Seguim tenint al cap la imatge del científic boig o veiem la ciència com una part més de la cultura imprescindible per a tot ciutadà?

La ciència es basa en les dades que s’obtenen de manera rigorosa. Respecte al clima i al medi ambient tenim dades d’institucions científiques, però també d’aficionats que de forma seriosa i constant prenen dades meteorològiques. Avui parlem amb en Josep Pascual, un meteoròleg aficionat enamorat de Banyoles. Aquest conjunt de dades és el que ens descriu el canvi climàtic. Un dels agreujants dels fenòmens meteorològics extrems com la DANA. També parlarem d’un nou organisme detectat al cos humà i la falta de liti a l’univers.

Avui parlarem d’audiovisuals. D’audio no escoltarem la paraula, si no la música. I, de visual, mirarem el cinema. El programa d’avui està dedicat a la música al cinema, concretament de pel·lícules de ciència ficció: 2001 Odissea a l’espai, Interestellar, Tron, Star Trek, Star Wars i Blade Runner. També parlarem amb en Miquel Feixas sobre el cicle: La revolució de les dades: Big Data, IA i computació quàntica.

A més d'algunes notícies d'actualitat en aquest episodi parlem amb Kilian Vindel de turisme astronòmic. Aquest tipus de turisme guanya cada cop més popularitat, i no és estrany, en un món estressat com el que vivim, qui no vol una estona de tranquil·litat mirant les estrelles?

Per què anomenem amb la lletra c la velocitat de la llum? Qui va ser el primer científic en considerar que la velocitat de la llum tenia un valor finit? Aquestes i altres questions ens les respondrà avui en Carles Puncernau.

En un moment en que comencem a ser conscients de la contaminació per microplastics, de la pol·lució de les grans indústries, som prou conscients de la contaminació lumínica? som conscients de les alteracions que provoquem amb les fonts de llum artificials? En parlem amb el ponents de la propera TdC, Josep Ma Ollé.

La nova temporada de Sopa d’estrelles porta tot un seguit de novetats. Nous col·laboradors, monogràfics i una secció dedicada a ciència casolana, en la que intentarem donar explicació a tot un seguit de fenòmens quotidians. Però aquest primer programa farem un recull de les notícies de ciència més destacades d’aquest estiu.

Aquest és l’últim programa de la temporada. Això vol dir que ja pensem amb les vacances. Un temps per relaxar-nos i gaudir de les nostres aficions, és a dir: per disfrutar de l’astronomia. Repassem les últimes notícies, la unió de dos quasars, una falsa nova estrella, l’alentiment del nucli de la terra… I, parlem de possibles destinacions per programar les vacances i poder meravellar-nos amb el que ens ofereix el cel. Vacances astronòmiques.

Avui parlem amb en Xavier de Palau de Michael Andrew Minovitch, un matemàtic nord-americà que va desenvolupar la tècnica d'assistència per gravetat quan era un estudiant de postgrau de la UCLA i treballava els estius al Jet Propulsion Laboratory de la NASA.

Es poden resumir 13.700 milions d’anys en una hora? Podem entendre les nostres arrels més profundes? Creiem que podem mostrar-ne unes pinzellades. Per això, avui entrevistem al Sr. Àngel Massallé, que serà el proper ponent de les tardes de ciència. També parlarem de la sonda xinesa que duu mostres de la cara oculta de la Lluna, dels satèl·lits japonesos de fusta, del model d’univers toroidal, d’un planeta de la densitat del cotó de sucre…

En el programa d’avui volem donar veu a dos estudiants de batxillerat que han participat en el campionat mundial de robòtica que ha tingut lloc a Dallas (USA). Aquest és el talent que cal estimular en els joves del nostre país!