Temps mort

Després de sentir set testimonis de nois i noies d'entre 20 i 24 anys privats de llibertat, preguntem a diferents actors socials i polítics per a què serveix la presó i què caldria canviar. En la primera part del capítol coneixerem com es fa l'ingrés a presó, quin impacte té en els interns, quins aspectes es treballen durant la privació de llibertat i de quins recursos disposa el sistema. Són suficients? Parlem amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i amb professionals de la justícia, la psicologia i el tercer sector.

En la segona part del capítol parlarem sobre la tornada a la llibertat. Preguntem a professionals del sector penitenciari, a voluntaris i a la mateixa consellera de Justícia si el pas per la privació de llibertat prepara els joves per reintegrar-se a la societat. O bé si ha estat un temps mort. Repassem els recursos dels quals disposa el sistema en l'etapa d'acompanyament postpenitenciari i les barreres que troben més enllà dels murs de la presó. I, sobretot, fem una pregunta a tots els protagonistes: l'empresonament, serveix o cal buscar-hi alternatives?

Aliou Sakhanokho ja surt de permisos a la presó de Joves de Catalunya. Abans, havia fet sortides programades. Es tracta de trobades entre l'intern i la família perquè tothom entengui què ha passat, com i, sobretot, per què. El protagonista de "Temps mort" compleix condemna per un delicte greu. Li ha costat assimilar que ell havia estat capaç de fer segons quines coses. Ara, després d'anys de teràpia psicològica i acompanyament educatiu, mira cap al futur i voldria iniciar un procés de justícia restaurativa per demanar perdó a la víctima.

Tenia una vida estable, estudis, feina i una família que l'estima i el cuida. I una afició, el futbol, que podria esdevenir la seva professió. Què ha passat perquè algú així acabi al centre penitenciari? "Qualsevol persona pot entrar a la presó", afirma Kaled (nom fictici). Segons diu, era en el lloc i moment equivocats. El jutge haurà de determinar si està o no relacionat amb un delicte de sang. Mentrestant, passa els mesos al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya, on es podria estar fins a quatre anys mentre investiguen el cas i decideixen si és culpable o innocent.

Habib Abdel Wadoud té clar com vol sortir del centre penitenciari: amb una feina i amb el perdó de la víctima. Ha iniciat un procés de justícia restaurativa. El primer pas ha estat reconèixer el mal que ha fet. El segon, sanar-se. Ha deixat la droga i ha començat una teràpia psicològica i psiquiàtrica que li permet suportar l'impacte de l'empresonament. Assimilar allò que has fet i posar-hi remei és un camí complicat. Segons l'ONU, la salut mental a les presons d'Europa és la gran assignatura pendent.

Un ordinador, una tauleta o un mòbil. Fa falta poc per cometre una estafa per internet. El procés és ràpid i senzill, però les conseqüències poden ser molt grans. Yasmina Giménez compleix condemna a la presó de dones de Wad-Ras per estafa informàtica. Va vendre coses que no tenia perquè, segons explica, havia vist com ho feien altres i els havia sortit bé. Fins ara, formava part de l'equip de suport al seu pare i al germà, tancats a Brians. Ara és ella qui rep les visites de la família. Passa els dies formant-se en cursos i treballant. Diu que això no li tornarà a passar mai. Que sortirà preparada per buscar una feina i mirar endavant.

Abdelatiff El Idrissi passejava amb un amic pel port de Ceuta quan van decidir pujar al doble fons d'un camió i passar d'amagat la frontera. Tots dos buscaven un futur millor. Segons explica, el company ho ha aconseguit, però ell no. Compleix condemna a la presó de Joves de Catalunya. Quan va sortir del centre de menors, no tenia la documentació en regla, ni diners, ni casa, ni feina. A més, va començar a robar per pagar-se la droga. Ara recorda aquella època: "Tenia 16 anys i estava sol, sense ningú que em controlés". Les dificultats per tramitar la documentació aboquen els joves migrats no acompanyats a la precarietat extrema.

Dayana Rivera tenia 19 anys quan va decidir transportar una maleta plena de droga del Perú a Barcelona. Havia vist com altres ho havien fet i va pensar que ella també ho aconseguiria. No va arribar a sortir de l'aeroport. La policia li va confiscar el doble de la cocaïna que creia que portava. Directament a la presó. Era jove, estava sola en un altre continent i embarassada de vuit mesos. Només havia aconseguit un dels seus objectius: allunyar la seva filla de la parella que la maltractava a casa. Una situació socioeconòmica complicada i la violència masclista són dos dels motius que porten moltes dones a cometre delictes per sobreviure.

Quan tenia 6 anys, Guillermo Parra estava acostumat a visitar el pare i els tiets a la presó de Quatre Camins. Quan en tenia 13, la seva vida consistia a robar, drogar-se, fugir del centre de menors i sobreviure al carrer. Llavors, ja els ho deia, als amics: "Acabaré a la cuneta o tancat." La va encertar. L'entrevistem al Centre Penitenciari de Joves, un espai on ha trobat la fe i la calma. Quan surti, diu que només vol treballar i estar tranquil.

En aquest cas és una entrevista conjunta: "El Kenichi diu que ignora les parets i els barrots quan entra a la presó. Només se centra a gaudir de l'estona que pot compartir amb la mare. És interna al Centre Penitenciari de Wad-Ras, on ell i el seu germà la visiten per parlar dels plans de futur que comparteixen. Han passat sis anys separats i durant molt de temps la Segunda no va saber com dir-li al seu fill que estava empresonada. Ell l'ha perdonat i no la jutja. De fet, es passa el dia comptant les hores per tornar-la a veure."

La Maribel ha de tornar a casa abans de les 10 de la nit. La polsera de localització al turmell l'hi recorda tot el dia. Tot i això, es mostra contenta perquè ara viu i treballa fora de la presó de Wad-Ras. Ha trobat una feina que li agrada i on se sent còmoda, una nova oportunitat per a aquesta interna que compleix la segona condemna de gairebé deu anys. La reinserció sociolaboral és un aspecte bàsic en la tornada a la llibertat de qualsevol persona empresonada i, tot i que a la Maribel les coses li ha sortit prou bé, els programes de formació professional que ofereixen a la presó no sempre s'ajusten a la realitat de la societat.

La Paula (nom fictici) desitja que arribi el divendres per fer la videotrucada amb els seus fills, que són a Veneçuela. És l'únic contacte que té amb ells mentre està en situació de privació de llibertat. A Wad-Ras viu al mòdul de mares perquè cuida del tercer bebè i, quan pot, visita en un vis a vis el marit, que compleix condemna en una altra presó. Com pots cuidar dels teus quan estàs entre reixes?

La "Cristina" (nom fictici) va néixer a la presó perquè la seva mare hi complia condemna. 31 anys després hi ha tornat com a interna. Va aprendre de nena a robar per comprar droga. Al principi, se l'entregava a la seva mare. I amb els anys, ella també s'hi va enganxar. Ara fa dos anys que està neta gràcies, segons diu, al naixement de les seves filles, a qui vol donar les oportunitats que ella mai va tenir. En el desè podcast de "Temps mort" explica una trajectòria personal complicada però esperançadora. Diu que abans es menjava la presó, però ara admet que la presó se la menja a ella. Vol llibertat i una oportunitat per començar de nou.

Marta Moreno passa els dies entre nens i mares. És treballadora social a la presó de Wad-Ras i parla amb devoció sobre la seva feina. Es dedica a acompanyar les dones privades de llibertat, especialment, aquelles que conviuen amb els fills al centre penitenciari. Les escolta, parla amb elles, les compren i les ajuda. Quines dificultats troba pel camí? Ens ho explica en un nou capítol de "Temps mort".

Mónica Gaetano porta gairebé quatre anys en presó preventiva. Mentre espera una sentència on creu que la declararan innocent, ha estudiat com reclamar la reparació econòmica pels anys entre reixes. Fa gairebé deu anys que està en situació de privació de llibertat. Va complir condemna durant set anys, però després va continuar tancada en un CIE i a la presó preventiva. Qui li tornarà el temps perdut?

Maria Llompart treballa a la presó de dones de Wad-Ras. La seva tasca és vigilar i gestionar els ingressos de les noves internes. Tot i que li hauria agradat dedicar-se a altres coses, admet que també viu bons moments amb les recluses. Diu que la seva professió està poc valorada i és desconeguda per la majoria de la gent. En el següent podcast explica en què consisteix.

Maria Llompart treballa a la presó de dones de Wad-Ras. La seva tasca és vigilar i gestionar els ingressos de les noves internes. Tot i que li hauria agradat dedicar-se a altres coses, admet que també viu bons moments amb les recluses. Diu que la seva professió està poc valorada i és desconeguda per la majoria de la gent. En el següent podcast explica en què consisteix.

Carme Forcadell no va imaginar mai que acabaria a la presó. Ara ens parla des del centre penitenciari de Wad-Ras, on passa les nits després de complir la quarta part de la condemna d\'11 anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem. En una conversa íntima amb Núria Ortín, l\'expresidenta del Parlament de Catalunya explica com és el seu dia a dia, quina relació té amb les companyes internes i quines mancances ha detectat al món penitenciari, un sistema que defineix com a tancat i desconegut per a la majoria.

El pare Jesús Roy celebra l'Eucaristia, fa missa i confessa a qui calgui, però també xerra sobre qualsevol tema, ofereix cigarretes o un cop de mà a qui ho necessiti. Fa 25 anys que visita cada setmana la presó de dones de Wad-Ras. El seu objectiu és ajudar i humanitzar el tracte a les internes sense que importi per què estan empresonades. És la filosofia dels mercedaris, un orde religiós amb més de vuit segles de vida dedicat a donar suport a les persones privades de llibertat.

La Sara mira per la finestra de la presó i diu que li fa por sortir. La protagonista del nou podcast de "Temps mort" està en presó preventiva, a l'espera de judici. La inquieta tot el que pugui passar quan estigui en llibertat, però alhora té ganes de sortir per retrobar-se amb el seu fill José Antonio. En paral·lel està immersa en la denúncia del pare del nen per maltractament. Com moltes altres companyes, ha estat supervivent de la violència masclista i ara vol recuperar la seva vida. Potser per això s'apunta a tots els tallers i formacions de Wad-Ras, per estar preparada per al que vingui quan trepitgi el carrer.