Territori clandestí

null

null

Expliquen Joan de Déu Prats i Maria Padilla al llibre" Història mítica de les Terres de l'Ebre" que entorn de "L'únic riu que de veritat té el país" viuen llops humans, espectres de fortaleses, marfantes, dones d’aigua i criatures abissals, l’Ebre ha estat refugi de grecs, romans, ibers, musulmans. Ha estat escenari de passions desfermades, de temps de revolta, de cerimònies secretes.  No és doncs estranys que ja fa quinze anys un dels festivals més iconoclastes, (amb permís de l'ExAbrupto) del nostre país congregui durant uns dies a tot un seguit d'ànimes creativament irreductibles a aquest territori per mostrar, compartir, gaudir d'una manera d'entendre l'art i la vida. L'Eufònic és avantguarda musical, experimentació musical, però també memòria històrica i complicitat amb la terra i les seves gents. Aquests pròxims 16,17 i 18 de juliol deixeu-vos anar per Amposta, Ulldecona, L'Encanyissada, per descobrir les propostes artístiques de les nostres creadores i els secrets que amaguen i atreuen les Terres de l'Ebre. Escuchar audio

null

null

Amb "La caiguda" com a temàtica, el festival Ex Abrupto de Moià ens convida a reflexionar sobre com han anat caient els relats humanistes i de progrés que sostenien Occident. Com i per què ens hem deixat caure al buit i com això ens deixa un sentiment de por, incertesa, solitud.  Però irreductibles com són les companyes de l'Ex Abrupto ens interpel·len des de l'art i ens mostren que potser l'important no és tant la caiguda com l'aterratge i que potser hem d'aprendre a caure per tornar al que és primigeni: d'on venim i a on anem. Voleu saber més? Parlem avui d'un festival diferent, una mostra que vol ser epicentre de la creació contemporània, l'experimentació artística i el pensament futurista. Santiago Sierra, Mónica Rikic, el Col·lectiu Dictadura o Cloe Masotta seran alguns dels protagonistes d'un festival que trenca motlles i en acull en caure. A l'abisme de la incertesa. Del 2 al 3 de juliol, a Moià. Escuchar audio

A La Biblioteca Inflamable aprofitem la publicació de “Feminisme gòtic” (H&O), de les nostres amigues Íngrid Guardiola i Núria Gómez Gabriel, per tornar a un d’aquells temes que cada temporada reapareix al programa d’una manera o altra: el creuament del pensament progressista amb la sensibilitat gòtica. Així doncs, recuperem dos títols essencials, “Monstruos del mercado” (Levanta Fuego), de David McNally, i “Capitalismo: una historia de terror” (Mutatis Mutandis), de Jon Greenaway, per aprofundir en les claus d’una de les declinacions més interesants del marxisme contemporani, aquella que demostra com les ficcions d’horror catalitzen i fan visibles les atrocitats d’un sistema econòmic (i, a aquestes alçades, cognitiu) la major habilitat del qual és, justament, invisibilitzar-les. Escuchar audio

Circ, dansa, música, teatre, diverses formes de crear, exposar i compartir cultura ompliren els espais dels sis centres cívics de l'Eixample barceloní. La Casa Golferichs, Cotxeres Borrell, CC. Ateneu Fort Pienc, La Casa Elizalde, el CC. Sagrada Família i el CC. Urgell acolliran duran tot el mes de juliol espectacles on el cos, la memòria i la identitat són protagonistes. El Festival Tangent demostra com i de quina manera es pot treballar en xarxa des dels espais públics, descobrint i compartint talent. Avui al Territori Clandestí parlem amb algunes de les responsables dels Centres Cívics que participen a la mostra i també amb el Marc Fernández: autor i director d'ALETA, una peça de dansa entorn del món casteller que inaugurarà el Tangent el dimarts 30 de juny al CC. Ateneu Fort Pienc. Escuchar audio

El Territori Clandestí es trasllada al Sonar+D per parlar sobre com la música i la cultura nocturna pot crear i enfortir comunitats, amb Azucena Micó de Sound Diplomacy. L'artista electrònica i programadora Mónica Rikić ens parla de robots, cures i anticapitalisme i el creador sonor Shoeg demana parar atenció en l'aspecte creatiu més enllà de quedar-nos només en la utilització dels recursos tecnològics. Escuchar audio

null

En aquest món hi ha dos tipus de persones: les que saben d’on surt la frase “Que quería hablarle yo de Dostoievsky” i les que no. El llibre que protagonitza avui La Biblioteca Inflamable és per les primeres: “Amanece, que no es poco” (Pepitas). Recull de texts escrits per José Luis Cuerda, guionista i director de la pel·lícula espanyola de culte per excel·lència, “Amanece, que no es poco” (el llibre) reuneix, per primera vegada, diversos materials inèdits relacionats amb “Amanece, que no es poco” (la pel·lícula). L'edició inclou el projecte inicial de l'obra, el guió original —amb escenes que finalment no es van rodar o que van quedar fora del muntatge definitiu—, una selecció de fotografies del rodatge i un pròleg on José Luis Cuerda aporta nombroses anècdotes sobre la gestació i la filmació del film.  Si al teu poble també hi ha autèntica devoció per Faulkner, necessites aquest llibre. Escuchar audio

A Cultures Paral·leles/ Territori Clandestí conversem amb La Fundició, que celebra vint anys imaginant i construint altres maneres de fer cultura des dels barris, les escoles i les comunitats. Parlem de cultura comunitària, drets culturals, educació, memòria, interculturalitat i del paper de la cultura com a infraestructura per fer comunitat i transformar el territori. Dues dècades demostrant que la cultura no són només equipaments o programacions, sinó també relacions, cures i capacitat col·lectiva per construir futur. Escuchar audio

El genocidi a Gaza, la desinformació, les migracions o les crisis climàtiques son algunes de les temàtiques de la segona edició de LASAL, el Festival Mediterrani de periodisme i fotografia que se celebra de l'11 al 13 de juny al Masnou. En un moment en que el periodisme és mes necessari que mai, des de LASAL ens proposen parar especial atenciò a com i de quina manera ens arriben les informacions en un món dominat per les xarxes socials, el soroll i les fake news. Projeccions, exposicions i xerrades formen part d'aquesta mostra on podrem trobar els treballs i les veus entre d'altres de : Dalia i Kayed Hammad, Xavier Aldekoa, Carles Tamayo o Finbarr O'Reilly entre d'altres. Fotografia de Sergi Cámara. Escuchar audio

El Sonar 2026 estrena una nova etapa amb un canvi de direcció i també d'espais. El Sonar més musical es trasllada a Fira Gran Via a l'Hospitalet tot estrenant nous escenaris dotats amb les últimes tecnologies que permetran gaudir de les actuacions de bandes pioneres com ara The Prodigy o Cabaret Voltaire, músics i dj.'s que protagonitzen l'actualitat dels ritmes electrònics i de ball com ara Charlotte de Witte, Amelie Lens, Skepta, Kettama, creadors e investigadors com ara Daito Manabe i noms de l'escena local entre els quals trobem a Métrika, Anni in the Hall, o el col·lectiu Cutemobb. En total seran més de 100 actuacions que tornaran a posicionar al Sonar, (Festival de Música, innovació i creativitat) en un dels més importants a escala mundial.  D'altra banda, el Sonar+D adquireix entitat pròpia i explorarà les noves formes de conviure amb la tecnologia a la Llotja de Mar. Christian Soares, responsable de programació musical i Andrea Faroppa, directora del SONAR+D ens fan de guies per gaudir a fons d'aquesta edició del SONAR. Escuchar audio

Ballar un llibre, llegir un circ, escoltar i crear entre les parets d'una bibloteca. A questes son algunes de les propostes del projecte "Biblioteques (Impossibles),una trobada entre diferents disciplines artístiques i aquests espais, les biblioteques, reconeguts com un dels mes ben valorats per la ciutadanía. Us presentem avui aquestes iniciatives que pretenen ser un laboratori ciutadà de noves formes de fer cultura i societat. Un projecte de Planta Uno. Amb la col.laboraciò entre molts altres de l'Associació de professionals de la dansa de Catalunya, la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic, i l'Associació de professionals de circ de Catalunya. Escuchar audio

Festivals com ara "Itinera", "Perifèria Cultural" o "Això al poble no li agradarà" ens mostren que és possible i necessari reconèixer i fer créixer la cultura que és fa i és gaudeix a la diversitat territorial i social del nostre país.Festivals com ara "Itinera", "Perifèria Cultural" o "Això al poble no li agradarà" ens mostren que és possible i necessari reconèixer i fer créixer la cultura que és fa i és gaudeix a la diversitat territorial i social del nostre país. Una cultura arrelada a la terra i a les seves gents. Una cultura viva que ajuda a compondre la necessitat d'implementar els drets culturals com a eina per democratitzar l'accés al fet cultural, desde la seva creaciò fins a la seva exposició i el seu gaudi. Marxem fora de les grans capitals per recorre els nostres micropobles, els boscos, les muntanyes, les places i els camins que formen part dels escenaris de festivals com ara: "Periferia Cultural", "Itinera" o "Això al Poble no li agradarà Una cultura arrelada a la terra i a les seves gents. Una cultura viva que ajuda a compondre la necessitat d'implementar els drets culturals com a eina per democratitzar l'accés al fet cultural, desde la seva creaciò fins a la seva exposició i el seu gaudi. Marxem fora de les grans capitals per recorre els nostres micropobles, els boscos, les muntanyes, les places i els camins que formen part dels escenaris de festivals com ara: "Periferia Cultural", "Itinera" o "Això al Poble no li agradarà Escuchar audio

Per què, en una època que es considera secular i racional, l’exorcisme i la possessió han tornat a ocupar un lloc central en l’imaginari col·lectiu? Grafton Tanner explora aquesta paradoxa inquietant al seu nou assaig, “Purgar el diablo. Exorcismo y posesión tras la muerte de Dios” (Mutatis Mutandis). L’autor americà analitza aquests fenòmens com a símptomes culturals i polítics del món contemporani, des del pànic al rentat de cervell durant la Guerra Freda fins a les teràpies de conversió, passant per la influència de “El exorcista. I mostra com la idea de la possessió serveix sovint per controlar conductes dissidents i definir què es considera normal o acceptable.  Una reflexió fascinant sobre la creença, el poder i la persistència del mal en una societat que ja no creu haver de creure.  Escuchar audio

null

"Fem el temps i que el temps no ens faça", deia Vicent Andrés Estellés. Perquè la història no ve donada, és el resultat de les nostres accions i de l'absència d'elles. En una època on sembla que els esdeveniments succeeixen fora de l'abast de la nostra voluntat, és hora de recuperar la nostra condició de subjectes històrics, d'intervenir en la realitat sabent que som tots i totes qui la construïm.  En aquesta edició especial del Territori Clandestí, parlarem amb algunes veus que poden ensenyar-nos com fer el temps: Andreu Navarra: escriptor, historiador, docent. Arantxa Tirado : politóloga i escriptora. Aníbal Garzón : sociòleg, docent i escriptor. Escuchar audio

El proper 22 d’octubre farà 50 anys que es va publicar e single “New Rose” de The Damned, considerat oficialment el primer disc del punk anglès. Aprofitant l’avinentesa, i perquè és públic i notori quin peu calcem al Territori Clandestí, recuperem el que possiblement sigui el millor llibre que s’ha escrit sobre el fenomen: “England’s dreaming”, de Jon Savage.  “England’s dreaming” se centra especialment en l'ascens i la caiguda dels Sex Pistols, però els situa en un context molt més ampli: la crisi econòmica, l'atur juvenil, la decadència industrial i el desencant amb les institucions britàniques. Per a Savage, el punk no va ser només un estil musical, sinó una resposta col·lectiva a la sensació que el futur havia desaparegut. Escrit amb un rigor documental extraordinari i amb una capacitat narrativa enlluernadora —Savage és el millor escriptor de la seva generació de crítics—, “England’s dreaming” perdura com una lectura imprescindible trenta anys després de la seva publicació.  Ningú com Savage ha sabut explicar com una subcultura juvenil va aconseguir posar en crisi la idea mateixa d’Anglaterra i imaginar, encara que fos breument, una altra manera de viure i de pensar el futur. O el no futur. Escuchar audio