Toponímia Pollencina

Avui començam un nou programa dedicat a les petites possessions del municipi. Després que l'estiu passat els nostres toponimistes, Joan Torres i Miquel Àngel March, ens passejassin pel litoral explicant-nos la riquesa de la toponímia de vorera de mar, aquest estiu ens conviden a endinsar-nos cap a l'interior del terme. Cada setmana ens parlaran de dues o tres petites possessions. Un recorregut per un patrimoni que forma part de la nostra identitat i que val la pena conèixer i preservar. En el primer programa hem visitat Ca l'Hereu de la Vall de Colonya, Can Pont i Can Salas:

Al darrer programa, en Miquel Àngel va parlar dels colls orogràfics, els punts baixos situats entre dues muntanyes o dins una serra que constitueixen passos naturals i per on tradicionalment transiten camins, carreteres i senderons que comuniquen diferents indrets de Pollença. Avui ha completat aquest recorregut explicant els colls que es troben a les altres valls del municipi: la vall d'en Marc, Ariant, Ternelles i la vall de Can Aixartell. La segona part del programa ha parlat de La Solana, un topònim que, deu el seu nom a la dona d'en Bernat Solà.

En la darrera edició de la secció Toponímia pollencina, en Joan i en Miquel Àngel han parlat de les penyes i els penyals del municipi, del qual n’hi ha un centenar. Les han enumerades per valls i per finques, han explicat com es formen i com reben el nom que tenen. En la segona part del programa han parlat de topònims malsonants, com per exemple: el pet del frare, el pixador de les dones, can cul negre, can cony pelut, can pixa, cal perdiu, can verga, ...

En la darrera edició de la secció Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel han dividit el programa en dues parts: Per una banda, han parlat dels grifons de Pollença, destacant que a partir de l’any 1813, amb les obres de conducció d’aigua potable de Ternelles fins al poble, es varen instal·lar una quarantena de grifons públics en diferents indrets, com la Font de l’Almoina, la plaça del Mercat o l’abeurador de Sant Isidre. Molts d’aquests grifons varen desaparèixer a finals dels anys 60, quan l’aigua potable va arribar a les cases i es varen asfaltar els carrers. Actualment, en queden uns 10 o 12, alguns encara en funcionament. En la segona part del programa, han parlat dels torrents de la vall de Sant Vicenç. Han explicat que les aigües que els nodreixen provenen de la serra de la Font, de la serra de Cornavaques i de la serra de Sant Vicenç.

En la darrera edició de la secció toponímia pollencina en Joan i En Miquel Angel han dividit el programa en dues parts: Per una banda noms dels carrers de Pollença que ha desaparegut o què varen canviar de nom a partir del 1862, data en què es varen fer oficials. Per altra banda ens han parlat de noms populars que no són propiament carrers, ( u camp, la lluneta, Caracas, u rost, Can Bac, u quatre cantons, la patinadora, la clasteta), i també i com curiositat ens han explicat com estaven identificats els carrers temps enrere.

En la darrera edició de la secció Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel han aprofundit en la toponímia vinculada al món rural del municipi de Pollença. En la primera part del programa han analitzat la distribució tradicional de les possessions i la seva terminologia específica, amb referències a elements com els camps, les parades, els sementers, les veles, les rotes, les tanques i els closos, entre d’altres. Un vocabulari que reflecteix l’organització històrica del territori i l’activitat agrícola al municipi. En la segona part, la secció s’ha centrat en la toponímia de caràcter religiós, amb l’explicació de diversos noms de lloc vinculats a la devoció, el patrimoni espiritual i les tradicions locals, com la capella, les monges, els frares, les cel.les,... 🎧 Escolta el programa complet aquí:

Avui, a la secció de Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel ens han parlat dels torrents de la Vall d’en Marc. Han explicat els canvis de nom que pot rebre un mateix torrent segons el tram per on passa. És una vall amb molts torrents, torrentons i seregalls, a causa de la seva orografia i pluviometria Han dedicat la darrera part del programa a explicar la toponímia relacionada amb la caça: caus, enrocadors i colls de tords.

En motiu de març, el mes de la dona, avui a la secció de Toponímia Pollencina, en Joan Torres i en Miquel Àngel March han dedicat el programa a la toponímia femenina. Han parlat de noms de dona associats a puigs, penyes, colls de tord, fonts, pous, molins, finques, posant en relleu la presència femenina al nostre paisatge. Han dedicat la darrera part del programa a parlar dels carrers amb nom de dona: només n’hi ha 10 a Pollença, 4 al Port i cap a Cala Sant Vicenç.

Avui a la secció de Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel ens han endinsat en els secrets dels torrents de la Vall de Colònia. Han explicat per on passen, el perquè dels seus noms, així com algunes dades històriques i curiositats que fan que cada torrent tingui la seva pròpia història . A més, la secció no s’ha limitat només als torrents: també han repassat les serres i serretes de Pollença, compartint informació sobre els noms, les característiques i els racons més coneguts i alguns menys visibles de la nostra geografia local. Com sempre, la secció ens ha permès descobrir nova informació que els nostres experts han estudiat i recopilat al llarg del temps, aportant-nos una visió més profunda del paisatge i la història de Pollença.

Aquest divendres, 27 de febrer, el programa Toponímia Pollencina de Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, ha posat el focus en dues valls del municipi: la Vall de Can Axartell i la Vall de Sant Vicenç. Durant el programa, han parlat de les principals finques de les dues valls, de la seva extensió, característiques i on limiten, entre altres qüestions

Al programa de toponímia pollencina d’aquest divendres, dia 13 de febrer, a Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, l’han dedicat a parlar de toponimia màgica, llegendes misterioses. AL coincidir en divendres i 13, data tradicionalment associada a la mala sort i el misteri, aquest programa ha fet un viatge captivador per la història i la màgia amagada darrere dels nostres topònims més màgics Han dedicat una petita secció a parlar de torrents de dins Ternelles

Al programa de toponímia pollencina d’aquest divendres, dia 30 de gener, a Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, l’han dedicat han parlat de les muntanyes més altes de Pollença. La més alta és el Puig del Ca. Com a tema secundari del programa d’avui, han parlat de topònims amb nom de peix.

Molins d’aigua: a Pollença tenim restes d’uns 25; destacam els molins de Llinars, de Cuixac, de Cala Molins, de l’Horta, del Molinet i del Rec. Molins de vent (fariners, moguts per la força del vent): queden restes de 9 molins: de na Segaia, de la Torre d'en Bestard, del Coll d'en Gruat, del Puig de Maria, de Síller, de Can Seguinot, del Puig d'Alamadrava, de Can Pallicer i de na Ca na Pascola

Al programa de toponímia pollencina d’aquest divendres, dia 19 de desembre, a Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, l’han dedicat a tractar els topònims relacionats amb l’activitat minera o extractiva: pedrera, maressera, maressar, gravera, clots (d’or, de guix), mina, etc. A Pollença n’hi ha una bona representació, a pesar que el nostre municipi no té un subsòl ric en minerals, ni tampoc ha estat objecte de grans activitats mineres, a diferència d’altres municipis (Alaró, Lloseta, Selva, Alcúdia, etc.). Pedreres: la d’Albercuix, la del Puig Gran de Llenaira i la del Puig de Maria (Can Pereta). Maresseres i maressars: l’extracció de marès va tenir molta importància al nostre municipi, bàsicament destinada a la construcció i, sobretot, a Sant Vicenç. Gravera: a Son Vila. Cimenteres: a Ca n’Aixartell i a Colònia. Guix: a diferents racons del nostre municipi hi trobam Clots de Guix. Lignit: a l’Arboçar, passat la Guerra Civil, es va obrir una mina de carbó (lignit), i una altra a Marina. Altres minerals: tant a Ternelles com a Ariant hi ha dos llocs anomenats Clot de l’Or, que, a pesar del seu nom, s’hi extreia material lluent, segurament aram, al segle XIX. De fet, actualment a Pollença no hi ha cap activitat extractiva o minera. N’hi ha hagudes bastantes, sobretot d’extracció de materials per a la construcció (pedreres, maresseres, clots de guix, etc.) i, temps enrere, de carbó (lignit) o d’altres minerals com l’aram o la pirita, que ens han arribat en forma de topònims fins a l’actualitat (Clot de l’Or). Com a tema secundari del programa d’avui, han parlat dels clapers, aquests munts de pedres o pedrotes, moltes vegades relacionats amb monuments prehistòrics.

Som a la tardor i és temps d’aigua i de pluja —almanco un temps ho era. Era el moment de veure els torrents córrer, els salts d’aigua a les totes i els gorgs ben plens. A Pollença tenim localitzada una cinquantena de gorgs amb nom, dins la majoria de torrents del nostre terme: el de Ternelles, el de la Vall d’en March, el de Sant Vicenç, el de Sant Jordi, el de Míner, el d’Ariant, el de Mortitx... Alguns d’aquests gorgs són: el Gorg dels Tudons, el Gorg Blau, el Gorg de les Anguiles, el Gorg d’en Sabater, el Gorg de la Vinya, les Calderes, el Gorg de Cal Quec, el Gorg dels Voltors, el Gorg del Bec d’Oca, el Gorg de l’Estret, el Gorg de la Bova, el Gorg del Poll, el Gorg d’en Cassoleta... Salts d’aigua també n’hi ha un bon grapat, aproximadament una dotzena. Entre ells: el Salt de Llinars, el Salt de la Torreta, el Salt del Raconàs, el Salt del Molinet...

En el programa d’avui, Miquel Àngel March i Joan Torres han parlat d’arbres amb nom propi, sobretot pins i alzines, com per exemple: Pi de Ver, Pi Gros, Pi de la Miranda, Pi de Son Grua, Pi Gran, l'Alzina Grossa, Alzina dels Diners, els arbres de pisos de Can Aixut o els de La Punta (que estan catalogats)… També han dedicat una secció als rellotges orogràfics.

Miquel Àngel March i Joan Torres han dedicat el programa d’avui a la topomimia de mamífers salvatges, i han fet un especial de les diferents ubicacions de La Fira al llarg de la història

Miquel Àngel March i Joan Torres han dedicat el programa d'avui a les Creus de Terme , i també al topònim de la quinzena: el badaluc.

Miquel Àngel March i Joan Torres estrenen nova temporada amb un programa dedicat a noms de ponts de Pollença, i també al topònim de la quinzena: el Calvari.

Avui, en Joan Torres i en Miquel Àngel han xerrat dels indrets i dels noms que s’estenen entre la Caleta d’Ariant i el Torrent Fondo de Mortitx. Avui hem acabat el recorregut pel litoral pollencí, un trajecte que varem començar a principis de juliol, sortint del port de Pollença. Durant aquestes setmanes hem anat descobrint cales, penya-segats i racons amagats, recollint els noms i la història de cada lloc. Ha estat un recorregut que ens ha permès conèixer millor la costa i entendre la importància de la toponímia en la memòria de la terra. A partir de la setmana que ve, reprendran la recerca de la toponímia pollencina, un programa que es durà a terme quinzenalment.