Toponímia Pollencina

Miquel Àngel March i Joan Torres, ha dedicat el programa d’avui a dues possessions del municipi, Can Picassa i Can Mosqueroles. El topònim de Can Picassa apareix documentat per primera vegada l'any 1865. La possessió, situada a la Vall d'en Marc, va formar part del terme de Vàritx. També han destacat alguns dels seus elements patrimonials més rellevants, com la font de Can Picassa i la síquia. Can Mosqueroles, una possessió situada entre el Puig de Maira i el Puig d'en Catlar, amb un topònim documentat ja l'any 1515. Antigament, juntament amb Son Brull i Malagarba, formava part del Rafal d'en Perelló. Tot i que al llarg dels segles el nom s'ha escrit de diverses maneres, la forma normalitzada és Mosqueroles. Durant el programa també s'han destacat alguns dels seus elements més característics, com els terrenys de conradís, la Pleta i els Closos, el seu extens alzinar, espès i ombrívol, i el pas del torrent de Colonya, conegut en aquest indret com el torrent de Sitges. A més, s'ha fet referència a dues cavitats naturals d'interès: la cova de Can Mosqueroles, situada a la part més alta del Puig d'en Catlar, i la cova del Carlisme, un conjunt de tres coves naturals catalogades. I han acabat parlant del carrer dels Àngels, situat entre el carrer del Moro i el carrer del Jonquet. Antigament era conegut com el carrer d'en Tereu, carrer d'en Bach i carrer de la Regina.

Miquel Àngel March i Joan Torres, ha dedicat el programa d'avui a dues possessions del municipi, s'han tornat a endinsar-se en la història i el patrimoni rural de Pollença. En primer lloc, han parlat de Can Canonge, una finca que destaca perquè fa partió entre els termes municipals de Pollença i Alcúdia. Durant el programa n'han explicat la història, els diferents propietaris que ha tingut al llarg del temps, els seus límits i els conradissos A continuació, l'espai s'ha centrat en Can Sucrer, una possessió situada a la vall de Colonya. Han explicat que el nom de la finca prové de l'ofici d'un dels antics propietaris, que era sucrer, i han repassat la seva història, els propietaris, els límits i també els noms dels diferents espais de dins la finca. Finalment, March i Torres han dedicat un apartat especial al carrer Major de Pollença, explicant-ne l'origen, l'evolució i algunes de les curiositats històriques d'un dels carrers més representatius de la vila. Han explicat que l’any 1862 es va fixar el nom de carrer Major, tot i que abans havia tengut altres denominacions, i han repassat l’evolució del topònim fins arribar al nom actual en homenatge al poeta pollencí Miquel Costa i Llobera.

Avui començam un nou programa dedicat a les petites possessions del municipi. Després que l'estiu passat els nostres toponimistes, Joan Torres i Miquel Àngel March, ens passejassin pel litoral explicant-nos la riquesa de la toponímia de vorera de mar, aquest estiu ens conviden a endinsar-nos cap a l'interior del terme. Cada setmana ens parlaran de dues o tres petites possessions. Un recorregut per un patrimoni que forma part de la nostra identitat i que val la pena conèixer i preservar. En el primer programa hem visitat Ca l'Hereu de la Vall de Colonya, Can Pont i Can Salas:

Al darrer programa, en Miquel Àngel va parlar dels colls orogràfics, els punts baixos situats entre dues muntanyes o dins una serra que constitueixen passos naturals i per on tradicionalment transiten camins, carreteres i senderons que comuniquen diferents indrets de Pollença. Avui ha completat aquest recorregut explicant els colls que es troben a les altres valls del municipi: la vall d'en Marc, Ariant, Ternelles i la vall de Can Aixartell. La segona part del programa ha parlat de La Solana, un topònim que, deu el seu nom a la dona d'en Bernat Solà.

En la darrera edició de la secció Toponímia pollencina, en Joan i en Miquel Àngel han parlat de les penyes i els penyals del municipi, del qual n’hi ha un centenar. Les han enumerades per valls i per finques, han explicat com es formen i com reben el nom que tenen. En la segona part del programa han parlat de topònims malsonants, com per exemple: el pet del frare, el pixador de les dones, can cul negre, can cony pelut, can pixa, cal perdiu, can verga, ...

En la darrera edició de la secció Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel han dividit el programa en dues parts: Per una banda, han parlat dels grifons de Pollença, destacant que a partir de l’any 1813, amb les obres de conducció d’aigua potable de Ternelles fins al poble, es varen instal·lar una quarantena de grifons públics en diferents indrets, com la Font de l’Almoina, la plaça del Mercat o l’abeurador de Sant Isidre. Molts d’aquests grifons varen desaparèixer a finals dels anys 60, quan l’aigua potable va arribar a les cases i es varen asfaltar els carrers. Actualment, en queden uns 10 o 12, alguns encara en funcionament. En la segona part del programa, han parlat dels torrents de la vall de Sant Vicenç. Han explicat que les aigües que els nodreixen provenen de la serra de la Font, de la serra de Cornavaques i de la serra de Sant Vicenç.

En la darrera edició de la secció toponímia pollencina en Joan i En Miquel Angel han dividit el programa en dues parts: Per una banda noms dels carrers de Pollença que ha desaparegut o què varen canviar de nom a partir del 1862, data en què es varen fer oficials. Per altra banda ens han parlat de noms populars que no són propiament carrers, ( u camp, la lluneta, Caracas, u rost, Can Bac, u quatre cantons, la patinadora, la clasteta), i també i com curiositat ens han explicat com estaven identificats els carrers temps enrere.

En la darrera edició de la secció Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel han aprofundit en la toponímia vinculada al món rural del municipi de Pollença. En la primera part del programa han analitzat la distribució tradicional de les possessions i la seva terminologia específica, amb referències a elements com els camps, les parades, els sementers, les veles, les rotes, les tanques i els closos, entre d’altres. Un vocabulari que reflecteix l’organització històrica del territori i l’activitat agrícola al municipi. En la segona part, la secció s’ha centrat en la toponímia de caràcter religiós, amb l’explicació de diversos noms de lloc vinculats a la devoció, el patrimoni espiritual i les tradicions locals, com la capella, les monges, els frares, les cel.les,... 🎧 Escolta el programa complet aquí:

Avui, a la secció de Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel ens han parlat dels torrents de la Vall d’en Marc. Han explicat els canvis de nom que pot rebre un mateix torrent segons el tram per on passa. És una vall amb molts torrents, torrentons i seregalls, a causa de la seva orografia i pluviometria Han dedicat la darrera part del programa a explicar la toponímia relacionada amb la caça: caus, enrocadors i colls de tords.

En motiu de març, el mes de la dona, avui a la secció de Toponímia Pollencina, en Joan Torres i en Miquel Àngel March han dedicat el programa a la toponímia femenina. Han parlat de noms de dona associats a puigs, penyes, colls de tord, fonts, pous, molins, finques, posant en relleu la presència femenina al nostre paisatge. Han dedicat la darrera part del programa a parlar dels carrers amb nom de dona: només n’hi ha 10 a Pollença, 4 al Port i cap a Cala Sant Vicenç.

Avui a la secció de Toponímia Pollencina, en Joan i en Miquel Àngel ens han endinsat en els secrets dels torrents de la Vall de Colònia. Han explicat per on passen, el perquè dels seus noms, així com algunes dades històriques i curiositats que fan que cada torrent tingui la seva pròpia història . A més, la secció no s’ha limitat només als torrents: també han repassat les serres i serretes de Pollença, compartint informació sobre els noms, les característiques i els racons més coneguts i alguns menys visibles de la nostra geografia local. Com sempre, la secció ens ha permès descobrir nova informació que els nostres experts han estudiat i recopilat al llarg del temps, aportant-nos una visió més profunda del paisatge i la història de Pollença.

Aquest divendres, 27 de febrer, el programa Toponímia Pollencina de Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, ha posat el focus en dues valls del municipi: la Vall de Can Axartell i la Vall de Sant Vicenç. Durant el programa, han parlat de les principals finques de les dues valls, de la seva extensió, característiques i on limiten, entre altres qüestions

Al programa de toponímia pollencina d’aquest divendres, dia 13 de febrer, a Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, l’han dedicat a parlar de toponimia màgica, llegendes misterioses. AL coincidir en divendres i 13, data tradicionalment associada a la mala sort i el misteri, aquest programa ha fet un viatge captivador per la història i la màgia amagada darrere dels nostres topònims més màgics Han dedicat una petita secció a parlar de torrents de dins Ternelles

Al programa de toponímia pollencina d’aquest divendres, dia 30 de gener, a Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, l’han dedicat han parlat de les muntanyes més altes de Pollença. La més alta és el Puig del Ca. Com a tema secundari del programa d’avui, han parlat de topònims amb nom de peix.

Molins d’aigua: a Pollença tenim restes d’uns 25; destacam els molins de Llinars, de Cuixac, de Cala Molins, de l’Horta, del Molinet i del Rec. Molins de vent (fariners, moguts per la força del vent): queden restes de 9 molins: de na Segaia, de la Torre d'en Bestard, del Coll d'en Gruat, del Puig de Maria, de Síller, de Can Seguinot, del Puig d'Alamadrava, de Can Pallicer i de na Ca na Pascola

Al programa de toponímia pollencina d’aquest divendres, dia 19 de desembre, a Ràdio Pollença, amb en Joan Torres i en Miquel Àngel March, l’han dedicat a tractar els topònims relacionats amb l’activitat minera o extractiva: pedrera, maressera, maressar, gravera, clots (d’or, de guix), mina, etc. A Pollença n’hi ha una bona representació, a pesar que el nostre municipi no té un subsòl ric en minerals, ni tampoc ha estat objecte de grans activitats mineres, a diferència d’altres municipis (Alaró, Lloseta, Selva, Alcúdia, etc.). Pedreres: la d’Albercuix, la del Puig Gran de Llenaira i la del Puig de Maria (Can Pereta). Maresseres i maressars: l’extracció de marès va tenir molta importància al nostre municipi, bàsicament destinada a la construcció i, sobretot, a Sant Vicenç. Gravera: a Son Vila. Cimenteres: a Ca n’Aixartell i a Colònia. Guix: a diferents racons del nostre municipi hi trobam Clots de Guix. Lignit: a l’Arboçar, passat la Guerra Civil, es va obrir una mina de carbó (lignit), i una altra a Marina. Altres minerals: tant a Ternelles com a Ariant hi ha dos llocs anomenats Clot de l’Or, que, a pesar del seu nom, s’hi extreia material lluent, segurament aram, al segle XIX. De fet, actualment a Pollença no hi ha cap activitat extractiva o minera. N’hi ha hagudes bastantes, sobretot d’extracció de materials per a la construcció (pedreres, maresseres, clots de guix, etc.) i, temps enrere, de carbó (lignit) o d’altres minerals com l’aram o la pirita, que ens han arribat en forma de topònims fins a l’actualitat (Clot de l’Or). Com a tema secundari del programa d’avui, han parlat dels clapers, aquests munts de pedres o pedrotes, moltes vegades relacionats amb monuments prehistòrics.

Som a la tardor i és temps d’aigua i de pluja —almanco un temps ho era. Era el moment de veure els torrents córrer, els salts d’aigua a les totes i els gorgs ben plens. A Pollença tenim localitzada una cinquantena de gorgs amb nom, dins la majoria de torrents del nostre terme: el de Ternelles, el de la Vall d’en March, el de Sant Vicenç, el de Sant Jordi, el de Míner, el d’Ariant, el de Mortitx... Alguns d’aquests gorgs són: el Gorg dels Tudons, el Gorg Blau, el Gorg de les Anguiles, el Gorg d’en Sabater, el Gorg de la Vinya, les Calderes, el Gorg de Cal Quec, el Gorg dels Voltors, el Gorg del Bec d’Oca, el Gorg de l’Estret, el Gorg de la Bova, el Gorg del Poll, el Gorg d’en Cassoleta... Salts d’aigua també n’hi ha un bon grapat, aproximadament una dotzena. Entre ells: el Salt de Llinars, el Salt de la Torreta, el Salt del Raconàs, el Salt del Molinet...

En el programa d’avui, Miquel Àngel March i Joan Torres han parlat d’arbres amb nom propi, sobretot pins i alzines, com per exemple: Pi de Ver, Pi Gros, Pi de la Miranda, Pi de Son Grua, Pi Gran, l'Alzina Grossa, Alzina dels Diners, els arbres de pisos de Can Aixut o els de La Punta (que estan catalogats)… També han dedicat una secció als rellotges orogràfics.

Miquel Àngel March i Joan Torres han dedicat el programa d’avui a la topomimia de mamífers salvatges, i han fet un especial de les diferents ubicacions de La Fira al llarg de la història

Miquel Àngel March i Joan Torres han dedicat el programa d'avui a les Creus de Terme , i també al topònim de la quinzena: el badaluc.