El tren de la Història

Primer descobrim Misèries i Malaurances, un joc de rol històric de capa i espasa, ocultisme i tragèdia, ambientat en el segle XVII, que arriba en català de la mà de Mel Negre. En parlem amb Eloi Nadal, Xavi Quero i l’historiador Àngel Casals, catedràtic de la Universitat de Barcelona, que ha assessorat l’adaptació històrica del joc. Reflexionem sobre jocs de rol, divulgació històrica, Guerra dels Segadors, setge de Lleida, bandolers, nobles, mentalitats d’època, fonts documentals, Alexandre Dumas i el potencial educatiu de jugar per entendre millor el passat. Després viatgem fins a Figueres per conèixer la nova etapa del Museu de l’Empordà amb el seu director, Eduard Bech-Vila. Després d’una remodelació integral i d’un procés participatiu amb la ciutadania, el museu ha reobert amb una proposta que trenca amb el relat cronològic tradicional i organitza la col·lecció a partir de conceptes, verbs, persones i llocs.  L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer conversem amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre el llibre La Cerdanya republicana i antifranquista. Biografia de Joan Soler Cristòfol. Descobrim la vida de l’alcalde republicà de Bellver de Cerdanya, tractant de bestiar, home llegit, catalanista, republicà i defensor del poble durant els fets de Bellver de 1937, quan va encapçalar la resistència davant l’atac de sectors anarquistes vinculats al Cojo de Málaga. A la segona part, entrevistem a la historiadora Neus Morant, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona, autora de L’espoli general. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana. Analitzem com el franquisme va confiscar edificis, arxius, biblioteques, comptes bancaris, seus d’entitats, documents i béns particulars a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Una repressió econòmica, política i documental que va empobrir milers de persones i va esborrar una part fonamental del moviment associatiu, obrer i catalanista. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Com podem reconstruir les històries de la Guerra Civil que els nostres avis i àvies van callar durant dècades? Conversem amb Eloi Vila, Núria Borniquel i Toni Tortajada, membres de l’equip de Quanta guerra, el programa de 3Cat que investiga el passat familiar de personatges coneguts. Descobrim com es treballa als arxius, quines dificultats comporta seguir el rastre dels soldats republicans, per què és especialment complex recuperar les experiències de les dones i com cartes, postals, fotografies i documents aparentment insignificants permeten reconstruir una vida marcada pel front, la repressió, els camps de concentració franquistes i l’exili.  A la segona part del programa reivindiquem Pere Falqués, arquitecte municipal de la Barcelona modernista, amb el professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Joan Molet Petit, autor de la primera gran monografia dedicada a la seva figura. Falqués va intervenir en la transformació de la plaça de Catalunya, l’obertura de la Via Laietana i els primers projectes del metro, i va deixar una empremta decisiva en el paisatge urbà de Barcelona. Són obra seva els fanals-banc del passeig de Gràcia, la font de Canaletes, els fanals de l’avinguda Gaudí, els mercats de Sants i Galvany i la Casa Bonaventura Ferrer, entre molts altres edificis i elements del mobiliari urbà.

Primer conversem amb Xavier Jordana, professor de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre una recerca que ha estudiat 45 esquelets de nadons ibers trobats en jaciments com Olèrdola, Ullastret, Camp de les Lloses i la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Durant anys, aquests enterraments infantils dins de cases havien alimentat hipòtesis sobre rituals o sacrificis. Ara, gràcies a l’antropologia biològica, l’estudi de les dents de llet, la histologia dental i el sincrotró ALBA, sabem que es tractava sobretot de morts prematures i mortalitat natural en època ibèrica. Després canviem de registre amb el periodista musical Joaquim Vilarnau, autor de L’Estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres, publicat per Enderrock Llibres. Parlem de Lluís Llach, de l’avi Siset —Narcís Llansa Tubau, nascut a Tortellà—, del context del 1968 i de com una cançó catalana contra l’opressió franquista es va convertir en un himne universal, traduït a desenes de llengües i cantat en lluites polítiques i socials d’arreu del món.

Primer conversem amb l’historiador Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, sobre la Guia de Barcelona de la República i la Guerra Civil (Rafael Dalmau Editor). Parlem de patrimoni, memòria democràtica, bombardejos, refugis antiaeris, traces de la guerra als carrers i de la necessitat d’explicar la història de Barcelona a peu de ciutat. Després canviem de registre amb Carles Viñas, doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona, autor de Rapats. Una història de la subcultura skinhead autòctona, (ed. Manifest). A partir de la música, el futbol, l’estètica, les Dr. Martens, les bombers, Kortatu, els Boixos Nois, les Brigadas Blanquiazules i l’evolució dels caps rapats als anys vuitanta i noranta, analitzem com una subcultura juvenil nascuda a Anglaterra va arrelar aquí, es va polititzar i va acabar absorbida, en part, per la societat de consum. Un episodi sobre memòria històrica, Guerra Civil, Barcelona, patrimoni urbà, subcultures juvenils, futbol, música, extrema dreta, antifeixisme i les formes diverses amb què la ciutat conserva (o esborra) el seu passat.

Primer conversem amb els arqueòlegs Dani López i David Bea sobre el tast de vins i cerveses antics que es farà al Centre d’Interpretació de Vinífera, a Avinyonet del Penedès. Parlem d’arqueologia experimental, vi ibèric, cervesa neolítica, fermentacions mil·lenàries, rituals, alimentació, Font de la Canya, Can Sadurní, fenicis, món clàssic i de projectes com Judas Macabeu i la cervesa Síria, que permeten tastar el passat des del present. Després canviem de registre amb Joan Pérez Ventayol, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, per parlar del futur dels arxius. La digitalització, la intel·ligència artificial, la gestió de dades, la transparència, la protecció de drets i la preservació de la memòria plantegen nous reptes a una professió clau per entendre el passat, fiscalitzar el present i garantir l’accés a la informació en el futur.

Viatgem a la Terrassa medieval per conèixer Blanca de Centelles, una dona vinculada al castell de Vallparadís que les noves investigacions han tornat a situar al centre del relat històric. En parlem amb Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, i amb l’historiador medievalista Javier Robles, que expliquen com la recerca documental ha permès revisar mites, desfer confusions i descobrir una dona emprenedora, amb capacitat d’administrar patrimoni, defensar els seus drets i actuar en un món jurídic i senyorial dominat pels homes. A la segona part del programa, conversem amb Josep Anton Fernández, filòleg i doctor en llengües modernes, autor d’Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya (L’Avenç). Parlem de la història de les migracions a Catalunya, des de l’arribada d’occitans al segle XVII fins a les grans onades migratòries dels segles XX i XXI. Reflexionem sobre identitat catalana, llengua, cultura, representació, literatura, xarneguisme, integració, memòria i els relats que una societat construeix sobre els qui arriben. Un episodi sobre vides als marges, memòria històrica, identitat i les veus que sovint han quedat fora del relat oficial. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer conversem amb Fàtima López, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona, sobre l’exposició “El llenguatge de les flors. Missatges secrets de la natura”, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim com les flors van esdevenir un codi de comunicació ple de misteri, emocions i sentiments, especialment durant el romanticisme i el modernisme. Parlem de rams, cromos, postals, llibres il·lustrats, gramàtica floral, simbolisme femení, Verdaguer i de com Barcelona es va omplir de flors a través de la imatge impresa i les arts aplicades. Després ens endinsem en a la biografia de Jaume I amb l’historiador medievalista Josep David Garrido i Valls, autor del llibre Darrers anys i mort de Jaume I, (Dalmau Editor - Episodis de la Història). Amb motiu del 750 aniversari de la mort del Conqueridor, parlem de les tensions familiars, les divisions territorials, els conflictes amb la noblesa, la rebel·lió andalusina al sud valencià, el concili de Lió i el llegat polític d’un monarca clau per entendre la història dels territoris de parla catalana. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer ens endinsem al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, amb l’arqueòleg Manuel Vaquero, investigador de l’IPHES i professor de la URV. La darrera campanya ha permès documentar nombrosos fogars de fa 15.000 anys i noves dades sobre la vida quotidiana dels caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior a la conca del Francolí. Amb ell parlem de foc, campaments, art paleolític, alimentació, tecnologia i organització social al voltant dels fogars. Després anem fins al Monestir de Poblet per conversar amb Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, sobre la jornada "No llenceu els diaris. 1936-2026. Governar, resistir i crear en temps de guerra". Amb motiu del 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, descobrim el valor dels documents, els diaris, els cartells polítics, les indústries de guerra, la vida quotidiana i la propaganda com a fonts imprescindibles per entendre la Generalitat republicana i la Catalunya de 1936 a 1939. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer conversem amb Francesc Magrinyà, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i autor de Teoria Cerdà. La revolució urbana industrial. Redescobrim Ildefons Cerdà no només com l’enginyer que va projectar l’Eixample de Barcelona, sinó com un pensador de la ciutat moderna. Parlem de muralles, higiene urbana, habitatge, mobilitat sostenible, espais verds, superilles, densitat, crisi climàtica i dels reptes de la Barcelona del segle XXI. Després viatgem fins a Tortosa amb Xavier Hernández Cardona, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del grup DIDPATRI, per conèixer la nova museïtzació de les Avançades de Sant Joan i el Fortí d’Orleans. Descobrim el patrimoni defensiu de Tortosa, la importància estratègica de la ciutat a l’Ebre, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i les noves formes d’explicar els espais històrics a l’aire lliure amb recursos digitals, maquetes, escenografies i siluetes. Un episodi sobre història urbana, patrimoni militar, Barcelona, Tortosa i les maneres d’imaginar, defensar i explicar la ciutat. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer ens aturem a la Roca dels Bous (Camarasa), un jaciment clau per entendre la vida dels neandertals fa uns 50.000 anys. L’arqueòleg Xavier Roda (UAB) ens explica com la realitat virtual, els serious games i les experiències immersives permeten reconstruir el paisatge, el foc, la caça, les eines i la vida quotidiana dels grups neandertals. Després conversem amb Assumpta Serra Clota, arqueòloga i doctora en Història Medieval, autora de "Pas a pas", una novel·la que recupera la memòria de la Catalunya rural després de la Guerra Civil i durant el primer franquisme. Un retrat indispensable de la vida quotidiana al món rural d’Osona i el Collsacabra. Amb l’autora parlem de masies, pagesia, racionament, el paper de les dones al món rural, la repressió, el paper de la religió… L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Conversem amb el catedràtic Francesc Gràcia Alonso (UB) sobre Benvolgut president, estimat professor, l’epistolari inèdit entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas. Un conjunt de cartes que permeten descobrir la relació personal i política entre dos noms clau de la Catalunya contemporània, l’exili català, la Generalitat republicana i les tensions internes del catalanisme durant el franquisme. Després viatgem a la Catalunya del Barroc amb Xevi Camprubí, professor d’Història de la Comunicació de la UAB i comissari de l’exposició de la Biblioteca de Catalunya dedicada a Rafael Figueró, el gran impressor català del segle XVII i XVIII. Parlem d’impremta, premsa periòdica, Guerra de Successió, propaganda, papers quotidians i circulació de la informació abans d’internet. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Pugem fins a la cova 338, a la vall de Núria, amb Carles Tornero, de l’IPHES-CERCA i la UAB. Les excavacions en aquest jaciment situat a més de 2.200 metres han documentat ocupacions humanes de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d’explotació de minerals rics en coure a l’Europa occidental. Una descoberta que canvia la mirada sobre la prehistòria dels Pirineus, l’alta muntanya i les primeres tecnologies del metall. Després conversem amb l’historiador i arxiver Jordi Gaitx-Moltó, comissari de l’Any Irla, per recuperar la figura de Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili entre 1940 i 1954. Parlem de republicanisme federal, Guerra Civil, franquisme, exili, continuïtat institucional i memòria democràtica. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Viatgem de l’Egipte grecoromà al romànic català per descobrir dues històries fascinants sobre patrimoni, arqueologia i art medieval. Primer parlem amb el professor Ignasi-Xavier Adiego, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut del Pròxim Orient Antic, sobre una troballa excepcional a Oxirrinc: un fragment de la Ilíada d’Homer localitzat sobre una mòmia d’època romana. Una descoberta que obre preguntes sobre els rituals funeraris, la presència grega a Egipte i el valor simbòlic dels textos clàssics. Després ens endinsem en l’exposició del MNAC dedicada a Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany, amb el seu comissari, el professor de la UAB, Manuel Castiñeiras. Parlem d’un escultor misteriós del segle XII, de marbres reaprofitats, de la gran portada desapareguda del monestir i de com es construeix un mite de l’art romànic. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Fem parada a la Universitat de Barcelona per visitar l’exposició "Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya", amb el professor i comissari de la mostra Marcelino Jiménez. Amb ell parlem de l’antiga Escola d’Arquitectura de la UB, d’Elies Rogent, Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i del paper d’aquests espais en la transformació urbana i cultural de Barcelona. Després viatgem al segle XV amb Maria Lledó Barreda, directora del Museu de Sant Boi de Llobregat, per conèixer l’exposició "1448: Lluís Dalmau i el retaule de Sant Baldiri" dedicada al pintor gòtic Lluís Dalmau i a la seva obra. Una conversa sobre art gòtic català, influència flamenca, patrimoni dispers i memòria cultural. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Conversem amb la filòloga Maria Campillo sobre el llibre Allez, Allez (Avenç editorial), un recull de testimonis literaris del pas de la frontera dels exiliats republicans el 1939. A través d’autors com Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili o Xavier Benguerel, es reviu la Retirada, l’exili català i els camps de concentració francesos, així com el valor del memorialisme i la literatura de l’exili per entendre la història contemporània de Catalunya. A la segona part del programa viatgem molt més enrere en el temps. El paleontòleg Bruno Gómez de Soler, codirector del jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella), explica com les noves tecnologies permeten estudiar fòssils de fa més de 3 milions d’anys per analitzar esquelets de rinoceronts, tapirs o bòvids preservats en un antic llac volcànic. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Venècia és una de les ciutats més fascinants de la història… però també una de les més fràgils. Parlem amb el professor Enric Bou sobre el seu llibre Venècia, ciutat de pèrdues i sobre com el turisme massiu està transformant la ciutat. I amb Sílvia Dahl descobrim l’exposició “Puja a bord!” del Museu Marítim de Barcelona, dedicada als minuters, els fotògrafs ambulants que van popularitzar la fotografia a principis del segle XX. Història urbana, cultura i memòria visual en un nou viatge radiofònic. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

A la Tàrrega del 1348, en plena crisi provocada per la pesta negra, la comunitat jueva va patir un pogrom brutal que va causar unes tres-centes víctimes. Ara la ciència ha obert una nova finestra sobre aquell episodi tràgic. Parlem amb la investigadora Laura Pallarès-Vinya (UAB), d’un estudi publicat a la revista Genes, que analitza l’ADN de restes humanes trobades a les fosses comunes del cementiri jueu de les Roquetes de Tàrrega. La paleogenòmica permet reconstruir la història genètica d’aquella comunitat medieval i revela connexions amb altres poblacions jueves d’Europa i del Mediterrani, aportant noves pistes sobre la història compartida de les poblacions que van habitar Catalunya. A la segona part del programa ens endinsem en la memòria de la Guerra Civil. Conversem amb la historiadora de la literatura Maria Campillo sobre el seu llibre La brigada del vidre (L’Avenç). A través dels textos escrits per joves soldats republicans, aquest volum recupera les veus d’una generació d’estudiants que van anar al front amb llibres a la motxilla i amb la consciència que la guerra no era una aventura heroica, sinó una experiència que podia trencar una vida per sempre. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Ens endinsem en una novel·la clau del segle XIX: L’hereu Noradell de Carles Bosch de la Trinxeria, recuperada ara per l’editorial Barcino amb una nova edició crítica a càrrec del filòleg Josep Camps. L'obra, ambientada en el món rural empordanès en temps de la fil·loxera, continua parlant-nos avui: les tensions entre camp i ciutat, la política catalana a Madrid i la desaparició d’un món rural que l’autor va voler preservar a través de l’escriptura. Després entrevistem a la investigadora Ethel Allué (IPHES Cerca), per parlar del projecte internacional ARCHBOTANKA, que estudia la relació entre humans i plantes a partir de restes de carbó vegetal trobades en jaciments arqueològics. Des de Catalunya fins a Sri Lanka, la recerca combina arqueologia, etnografia i educació per entendre com les societats del passat gestionaven recursos tan essencials com la llenya i el foc. Un episodi que connecta literatura, paisatge i ciència per recordar-nos que, de vegades, per entendre el present cal mirar amb atenció tant els clàssics com les cendres del passat. L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.