la trinae

Powerpoint night JA!! Us pensàveu que us en deixariem sense, aquesta temporada?? Estàveu equivocades. Torna el madness de la trinae: 3 powerpoints sensesentit que us revelaran el significat de la vida. Qui pot arribar a ser més perroflauta, una pedazo de tranini o una pedazo de lesbiana? Volem saber la vostra opinió. Tamptejarem els possibles noms de les nostres futures criatures i entendreu la causa de la vostra FOMO terrible d’estiu, wake up honey, cal transicionar.

Primera vegada repetint convidades looooool!! Capítol en directe al PRIMAVERATRANS amb dues de les persones més icòniques dels PPCC!! Venen a xerrar a la peixera del PS la Jimena i la Ouineta i qui sap si algú més en un capítol absolutament sobreestimulant... No només això sinó que us portem una nova actualització del nostre estimat diagrama de gènere... Auriculars preparats per aquest especial LA TRINAE ALL STARS

En aquest directe especial de LA TRINAE des de l’Espai Jove La Fontana per la Setmana de la Dissidència, ens unim a Jayce per sacsejar la memòria col·lectiva i revisitar tot allò que existeix darrere dels grans referents LGTBIQ+ mainstream: les històries esborrades, els relats distorsionats i les genealogies dissidents que rarament entren a la versió oficial de la història. A través d’un recorregut que connecta la repressió franquista a la presó Model amb l’eufòria política i comunitària del ballroom, reivindiquem la memòria queer com un acte de resistència, supervivència i celebració col·lectiva. Perquè entendre d’on venim també és donar sentit a les lluites present.  Qui han estat realment les “conservadores” de la cultura? Qui ha sostingut els espais comunitaris, els arxius i les cures dels col·lectius vulnerables quan ningú més ho feia? Inspirant-nos en el llegat de Ca la Dona, les revistes històriques del moviment i les xarxes dissidents que han preservat la nostra història, reflexionem sobre la mercantilització de la lluita queer i la necessitat d’ocupar espais juntes: des d’una manifestació a les Rambles fins a una pista de voguing. Un episodi per recordar que l’existència dissident és molt més antiga que qualsevol relat oficial, i que continuarà existint mentre hi hagi cossos disposats a imaginar-se lliures.

És primavera!!! S’apropa l’estiu i, per tant, també s’apropa el Grec… parlem amb Mabel Olea, que hi presenta Cut One’s Teeth, la seva producció més gran fins l’actualitat. La Mabel, a part de ser l’ENÈSIMA convidada de l’Institut del Teatre, és ballarina i la podeu haver vist a projectes com La Mesías, Ay Mamá o l’anunci de la Mercè (xd)... també us pot haver sortit a tiktok, on té una comunitat de seguidors MOLT compromesos… però sobretot: és de LLEIDA!! Això com a centralistes empedreïdes evidentment ens sorprèn molt i per tant li hem preparat un munt de preguntes sobre com una noia d’un poble petit pot esdevenir la moderna més rara de Barcelona!! L’aconsellem sobre decolorar-se les celles, critiquem la dansa contemporània i ah! també parlem una mica sobre provar coses noves, bellesa i (im)perfecció: alguns dels temes de Cut One’s Teeth. Aquest episodi compta amb la col·laboració de Risi.

Que tiri la primera pedra la que mai hagi passat por en creuar-se un grup d’adolescents pel carrer. Ah,,, on són ara les lesbianes valentes? Tothom té por dels adolescents i això només pot tenir una explicació possible: són absolutament superiors. L’híbrid perfecte entre fer un cringe de la hostia i molar q flipes, mai ningú li tindrà tan poca por a l’exit com ells… Fem aquest capítol en motiu de l’exposició “Tenim 17 anys” del CCCB, un recorregut per les vivències i inquietuds de 300 joves de disset anys que que han fotografiat el seu entorn més proper. Un capítol per abraçar les petites adolescències traumàtiques d’aquesta colla de gais, amunt la nostàlgia!!

Aquest capítol el publiquem des de la consciència, i la gratitud de tenir entre nosaltres unes persones que s’estan actualment convertint en eminències en el seu camp: La Sexualitat i el desig femení. Des de la Trinae, sabem que tenim la indispensable tasca de trencar amb els tabús que ens imposa la societat i, en un moment com aquest, som conscients de la importància de donar veu a col·lectius que lluitin per l’empoderament femení (#mujeres) és per aiò que us portem el capítol definitiu per resoldre totes les vostres inquietuds vinculades al plaer i al sex3 acompanyades d’autèntiques expertes.

Primer capítol de l'any i ens estrenem en directe des del Liceu... Som a Barcelona, mira'ns el cony! Tornem amb la prèvia de Balkan Erotic Epic, la nova proposta de Marina Abramovic inspirada en diferents tradicions balcàniques amb un fort vincle amb l'erotisme i la nuesa. Fem un repàs de la seva figura, així com dels temes i inspiracions de l'obra sense trigar massa a endur-nos-ho al nostre terreny pop ;). Tirem referències com la Via Catalana, el tiktok de les piràmides, o ser CM de Rodalies... i parlem d'Ana Guerra i de Triana Marrash a La Casa de Los Gemelos... Perquè al final, no són els realities l’expansió de la performance?

Digueu la veritat!!!!! Totis heu volgut comprar un maracuyà al mercat de Sant Antoni després d’haver vist un tiktok de la Marina. Es pot ser una butxona moderna i tenir una feina de veritat??? La resposta és que sí. Aquest capítol és la vostra excusa perfecta per deixar de comprar al m3rc4d0n4 i córrer al vostre mercat de barri JA. Us portem un programa divertiiiit per descansar de les famílies aquesta tarda de Sant Esteve i perquè passeu les festes acompanyadis de les vostres lesbianes prefes. Bon any nou i bones tetes per totes les pronoms (no) febles dels PPCC que ens escolteu <3

És un cani? És un petit vailet? No! És Jimena amarillo!! Ella ho és tot! Ella és tots els gèneres i no n’és cap. Parlem amb ella de la seva mÚsiCa dE LesBiaNeS i les seves lletres perfectes! Tag yourself: Butch, marikon, o ninyo de 13 anyos? Que més dona!! La sisena¿ ona del feminisme consisteix en convertir-nos en ninots amb les celles decolorades i serrell d’un milímetre. Benvingudis un dia més a desquarteritzar el gènere amb La Trinae!!!

“D’haver nascut ric, no faria tan bona música”, wowowo fortes declaracions, però… és possible que sigui veritat? No estem romantitzant la precarietat, no us alarmeu! Però si us preguntàveu si es pot passar de treballar a Coc0a M4t4ró a cantar al Sant Jordi Club la resposta és sí. Parlem amb la Belén i el Hadren sobre com s’aconsegueix separar la vida personal de la laboral en un context en què la imatge de l’artista passa per sobre de la seva música. I com a fans… quin és el nostre paper? És important ser crítiques és clar, però, hem de tenir opinió de tot? Xerrem de tot això i més a l’últim capítol de La Trinae, benvingudes!

“En temps com els que corren…” quantes vegades heu sentit començar una frase així els últims mesos? Sí, sí, sabem que la cosa està complicada i ara mateix també som un bon grapat de dubtes amb potes, és per això que hem intentat donar-los resposta! I no ho hem fet soles, comencem la temporada amb la Ceci i en Nil, en un capítol carregat d’opcions de militància i també de dilemes absurds. Ser woke fa cringe? És possible, i que! Puja al vaixell del wokisme amb La Trinae!!!

Ja t’has preparat una còreo amb On the Floor? Comença el festival d’estiu de La Trinae, el La Trinae Greatest Hits, La Trinae Total: La Gira Mundial… L'estiu no és només sorra enganxada a tots els racons del cos, crema solar picant-te als ulls, xafogor, tardes llargues... l'estiu també és tornar al poble, provar 40 hobbies o repensar el teu gènere. Us portem un capítol amb totes les seccions marca de la casa portades a l’extrem, drama assegurat i sobretot sobretot, divertimenta! Un libdub, un discurs de graduació, un powerpoint cutre, totes les teves amigues al públic... és una festa de fi de curs? No, és un directe de La Trinae gravat perquè el puguis gaudir des del sofà!

Arriba l’estiu i, per tant, torna el Grec! Portem un capítol curtet i refrescant perquè no se us fongui al cervell on parlem amb una de les artistes del cartell d’enguany: Kika Superputa! Creieu que els camperols medievals passaven l’estiu igual de podrits que nosaltres? Ni la Kika ni nosaltres en tenim la resposta, però ella se’ls ha imaginat amb ocellets cantant Mariah Carey de fons al seu espectacle “Fuerte esperpento”. Parlem de recuperar els teatres amb el travestisme, i de si són iguals espais d’accessibles amb un drag més adherit als cànons de bellesa femenins. Contrastem alguns referents comuns amb la Kika, com la Maddona estil Kukuxumusu, sense desvelar cap secret de l’espectacle. 

Que aixequi la mà qui de vosaltres ha estat aquí des que érem quatre i gravàvem amb un sol micro a casa la Llum. Per a les que no… no patiu, aquest capítol és la solució: Un popurri on revisitem els racons més inhòspits del podcast i la nostra amistat i on, segurament, ens passem de polèmiques en més d’un moment (omg she’s so crazzzzzzy i love her). Què ens presenta el futur? Quines són les nostres pors? Com de molt cringe ens fem fent la vista enrere? I sobretot: què tenen en comú tres ties de 21 anys amb Ana Frank????! Tenim l’antídot a la PANSA: prepareu el cafè i seieu a taula perquè avui sou també les nostres amigues.

Avui acollim una persona celebrada l'onze de setembre i nascuda de Puigdemont... exacte, Samantha Hudson! Si no t'esperaves aquesta resposta, molt menys t'esperaras de què va aquest capítol. Passem un capítol ressacoses (menys la Cèlia <3) xerrant del tot i del res més exquisit. Quins beneficis té semblar guiri a Barcelona? Quina és l'estratègia guanyadora per robar càtering a Universitat? Parlem de coses tan trascendentals com créixer i envellir com a persona queer o la Pel·lícula de les Abelles. SÍ, AQUELLA pel·lícula.

Existeix un encreuament on es troben Joan Maragall, Raffaela Carrà i la família del Súper3 amb una energia eurovisiva impresionant? Sí, Svetlana! L’univers Svetlana ho és tot i no és res, és allò que no t’esperes però alhora no et sorprèn: perquè és Svetlana. Parlem amb la Júlia i en Roc sobre la seva excursió a can Flos Mariae, sobre si han tingut mai la sarna i sobre dedicar un EP a Barcelona. Els fem una mica de millenial shaming, discutim sobre les contradiccions de polititzar-se i debatem la generació de macedònia que vam agafar. Nenes, poseu-vos llestes! Toca capítol nou.

En els últims anys hem vist com programes com Ru Paul’s Drag Race portaven el travestisme a pantalles on mai havia arribat i el famos Molino tornava a obrir les seves portes al paral·lel. Però, què s’ha perdut pel camí? Tornem a les arrels, tornem als cabarets del s.XX en un capítol educatiu amb Santa Catalina, Sara Brown i Clover Bish. Parlem de què van ser els cabarets, què representaven per a les comunitats i quin tipus d’espai aportaven a una Barcelona que cada vegada veiem més lluny. Reflexionem al voltant de quines formes d’art que hi existien han persistit, i quines han quedat molt més ocultes o condemnades a l’oblit.  Imaginem, per acabar amb un toc d’esperança, un futur on els cabarets tornin a ser els llocs d’esplendor, socialització, i vida de barri que eren; sense que la dissidència, que n’és una peça clau, es quedi pel camí.

És un fet que tant vosaltres com nosaltres la trobàvem a faltar... torna la powerpoint night! Ens convertim en emprenadores per un dia en la nostra versió de Shark Tank, on els taurons sou vosaltres: ja ens direu en què invertiríeu. Solucionem el debat entre el brunch i l'esmorzar de forquilla, calmem la nostàlgia adolescent de la generació Z i solucionem el transport de les flintes barcelonautes. Un capítol d'embogimenta per remuntar la tristesa de gener.

Estem en la nostra era més fife… però si ho fem, ho fem bé. Sovint es parla de futbol però no sempre es fa justícia a algunes persones crucials en la trajectòria d’aquest esport, com la Lolita, la Pilar i l’Anna. Elles fa 54 Nadals que van saltar al camp a jugar el primer partit del que esdevindria el Barça femení i les seves botes van obrir el camí que ara segueixen estrelles com Aitana o Alèxia. No va ser fàcil i es van trobar uns quants desgraciats pel camí. Seiem, en xerrem, escoltem les seves anècdotes i el que tenen a explicar-nos i, per descomptat, les sotmetem al nostre punto i opino! La ràtio jugadores:lesbianes estava tan alta com ara en la seva època? Canviarien la trajectòria per la d’una jugadora del s. XXI? De l’1 al 10, com de mala persona és Pedro Ruiz i per què un 1000? Tenen un nom, però no el sap tothom: les pioneres del Barça.

Com que som dones fortes i independents hem decidit… fer un capítol soles! Després d’uns quants episodis acompanyades, necessitàvem una mica de tranquil·litat i xerrameca i ho fem dedicant un episodi sencer a un dels nostres temes recurrents: el compromís polític. Pot ser que, després de la desmotivació post-procés ens estiguem tornant a polititzar? Ho estem fent de la mateixa manera? Durant molt temps s’ha establert un binomi entre la dissidència polititzada i la norma “neutral”, però què s’amaga darrere aquesta suposada neutralitat? Per què alguns continguts culturals es posicionen en alguns temes i no en altres? I quin rol tenim com a espectadores i subjectes polítics per exigir compromís a aquells artistes o continguts culturals que ens agraden? Seieu, escolteu-nos i parlem-ne: això també és política.