UniCorners

A l’episodi 6 d'UniCorners, amb motiu del dia internacional de la nena i la dona a la ciència hem volgut explorar els estereotips de gènere en la brillantor i el seu impacte en l'educació. Com es treballa la confiança de les nenes perquè a partir dels 6 anys ja no se sentin tan brillants com els nens? Per què solem dir de les nenes que treuen bones notes que són clavacolzes i ells en canvi són llestos? És la mediocritat un luxe del gènere masculí? Coneixes l'origen i l'impulsora de l'efecte Scully d'Expedient X? Per què algunes paraules com ara mediocritat, ambició o assertivitat s'apliquen de manera diferent segons el gènere Queda't en aquest podcast per descobrir-ho. T’oferim un viatge al llarg de la vida, des de la infància, la joventut i l'edat adulta per entendre des de diferents experiències personals, i estudis científics què podem fer per no perpetuar aquests estereotips de gènere en la brillantor. El nou capítol comptarà amb la participació de: Lorena Fernández, enginyera informàtica, directora d'identitat digital de la Universitat de Deusto i divulgadora científica; Milagros Sáinz, investigadora líder del grup Gènere i TIC (GenTIC), de la Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, i Estela Ortiz, analista cultural i comunicadora, experta en cultura digital, audiovisual i feminisme, responsable del programa Club de serioses, del Primavera Sound. Conduirà el pòdcast Irene Lapuente, cofundadora i directora de La Mandarina de Newton, una empresa que hibrida ciència i tecnologia amb altres disciplines per a la formació i divulgació. Us podem assegurar que escoltareu una conversa brillant i que no us deixarà indiferent! Gaudiu-la

Amb motiu del 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, publiquem la cinquena edició d'UniCorners, titulada "La inclusió educativa de les persones amb discapacitat a les universitats digitals". Aquest nou capítol explora els principals obstacles que l'alumnat amb discapacitat pot trobar en l'accés a la universitat i com la universitat digital pot facilitar l'entrada a l'educació superior. A més, posa de manifest les necessitats específiques que sorgeixen un cop es comencen els estudis, així com les mesures adoptades per garantir l'èxit acadèmic en igualtat de condicions i reduir l'abandonament universitari. També es destaca l'experiència d'aquest alumnat un cop inicia els seus estudis superiors. Ponents: José Israel: és doctorat del Programa d’Educació i TIC (e-learning). La seva formació és Psicologia de l’Educació i els seus interessos de recerca inclouen la promoció de l'educació inclusiva en entorns d'aprenentatge en línia. Actualment treballa en un projecte centrat en la millora del suport acadèmic als estudiants amb discapacitat de la Universitat Oberta de Catalunya. Mónica Cerdán: és doctora en Organització d'Empreses per la UPC (2009) i llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercats per la UB (1999). Pertany, des del 2010, al grup de recerca i2TIC-UOC; ha estat professora pròpia al 2005 i consultora en l'assignatura de Creació d'empreses des del 2010. El seu àmbit de recerca és el disseny inclusiu i la cocreació d'experiències inclusives per a persones amb discapacitat. Pilar Valdearenas: Alumni UOC, ha cursat el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i actualment està realitzan el seu TFG de Llengua i literatura catalans, en la modalitat de col·laboració amb empreses en el Servei Lingüístic de la UOC. La de la Pilar Valdearenas Padial, reconeguda amb una de les beques Randstad dirigides als estudiants de la UOC amb discapacitat (2022), és una història de superació en la qual la decisió, amb gairebé 50 anys, de tornar a estudiar ha suposat un punt d’inflexió en un trajecte en absolut fàcil.Del seu periple vital, de la seva experiència com a estudiant de la UOC i de la beca que ha rebut ens en parla en aquesta entrevista uoc. Justí Soriano: Membre del consell d’estudiants de la UOC. Graduat en Relacions Internacionals per la UOC, està actualment finalitzant el grau d'Humanitats a la mateixa universitat i estudiant el màster en Filosofia per als Reptes Contemporanis (UOC) i el de Filosofies de la Cura (UAB-UdG). Moderador: Carles Sigalés. Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i Delegat de la VRDA per a l'ensenyament i l'aprenentatge inclusiu.

Aquest quart episodi vol donar visibilitat al col·lectiu LGTBIQA+ a la universitat, conèixer com s’està incorporant des de la docència i la recerca universitària la mirada LGTBIQA+ i visibilitzar les experiències de les persones que pertanyen a aquest col·lectiu a les universitats L’objectiu principal és veure de quina manera la universitat incorpora una mirada LGTBIQA+ i si l’entorn universitari és un espai segur per aquest col·lectiu. També es vol posar en relleu com s’ha d’actuar des de la docència per combatre els discursos d’odi i discriminacions cap al col·lectiu i com treballar des dels entorns digitals la perspectiva LGTBIQA+. Ens acompanyen persones referents del camp de la docència, de les pedagogies queer i de l’activisme. Participen Mercedes Sanchez (docent del màster universitari d’Estudis LGTBIQ+ a la UCM), Eni Soriano (professori col·laboradori del Màster de Gestió Cultural de la UOC i forma part de l’activisme trans) i Alba Pons (doctora en antropologia social i treballadora social, que ha format part del projecte #ToQueerLab). Modera: Martta Joan Giralt Hernandez, doctorandi a la UOC, investigant espais segurs dins de metodologies de co-creació en l’àmbit universitari.

El tercer episodi aborda les experiències i problemàtiques a l'àmbit universitari de les persones amb una trajectòria migrant. En aquest capítol nou s'exploren les experiències de les persones migrants a l'entorn universitari, des de les dificultats d'accés fins a la preparació de les universitats per atendre la diversitat cultural des d'un enfocament pluralista. L'objectiu és generar consciència sobre les necessitats i obstacles que enfronten les persones migrants a l'àmbit educatiu, tant a l'accés com a la vida acadèmica, i inspirar accions que puguin construir comunitats universitàries més inclusives. Participen Darío Cerisole (advocat expert en Dret migratori i mobilitat d’estudiants), Susana Ye (periodista, directora del documental Chiñoles y bananas (2015) y escriptora asiàticodescendent) i Claudine Mpah (enginyera de telecomunicacions i graduada UOC del Grau en Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació). Modera: Gemma Xarles, directora de l’Àrea d’Aliances, Comunitat i Equitat de la UOC.

Aquest segon episodi visibilitza les problemàtiques, promou la sensibilització i el diàleg, reflexionant sobre accions concretes per promoure la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa de la població gitana a l’àmbit universitari. També és un canal per conèixer referents i líders de la comunitat gitana en l’àmbit acadèmic, polític i associatiu. Ens preguntem, des d’una perspectiva feminista i interseccional, com es pot tractar des de la universitat, les problemàtiques que van: des de la lluita contra els estereotips i mitjans de comunicació i xarxes socials a com la comunitat universitària es pot sentir recolzada davant dels discursos d’odi. També la inclusió de la qüestió ètnica a les agendes polítiques i la visibilització per trencar amb els prejudicis i estereotips de les dones i la població gitana. Participen Beatriz Carrillo (antropòloga i llicenciada en treball social, actual directora general per la Igualtat de Tracte i No Discriminació i contra el racisme al Ministeri d’Igualtat), Juan David Santiago (tècnic superior de la Unitat de Diversitat de la Universitat d’Alacant i coordinador de la RUD) i María Rubia ( mediadora intercultural i Presidenta de l’Associació Intercultural Nakeramos). Modera: Gloria Jiménez, tècnica de la Unitat d’Igualtat de la UOC

Aquest primer episodi, que consta de dues parts, s’ha fet en col·laboració amb els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Es tractarà el compromís feminista i la interseccionalitat i qüestionem “Com ha de ser una universitat feminista i interseccional?", una pregunta que convé fer-nos per poder construir universitats inclusives i transformadores. Ens preguntem, com ha de ser aquesta universitat transformadora? Pot una mirada feminista i interseccional ser una eina útil per abordar els reptes amb els quals es troba la universitat actualment? És la universitat en línia un espai en el qual hi ha cabuda per més veus? Participen Esther (Mayoko) Ortega, (doctora en Filosofía de la ciència per la Universitat de Santiago de Compostel·la, docent i activista feminista), Diego Falconi Trávez(doctor en Teoria de la Literatura i Literatura comparada, advocat especialitzat en drets humans) i Nizaiá Cassián Yde (doctora en Psicologia social, docent i investigadora del grup de recerca CareNet, de l’IN3 de la UOC). Modera: Anna Infante Clua, professora dels Estudis de la Ciència i la Informació de la UOC.

Aquest primer episodi, que consta de dues parts, s’ha fet en col·laboració amb els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Es tractarà el compromís feminista i la interseccionalitat i qüestionem “Com ha de ser una universitat feminista i interseccional?", una pregunta que convé fer-nos per poder construir universitats inclusives i transformadores. Ens preguntem, com ha de ser aquesta universitat transformadora? Pot una mirada feminista i interseccional ser una eina útil per abordar els reptes amb els quals es troba la universitat actualment? És la universitat en línia un espai en el qual hi ha cabuda per més veus? Participen Esther (Mayoko) Ortega, (doctora en Filosofía de la ciència per la Universitat de Santiago de Compostel·la, docent i activista feminista), Diego Falconi Trávez(doctor en Teoria de la Literatura i Literatura comparada, advocat especialitzat en drets humans) i Nizaiá Cassián Yde (doctora en Psicologia social, docent i investigadora del grup de recerca CareNet, de l’IN3 de la UOC). Modera: Anna Infante Clua, professora dels Estudis de la Ciència i la Informació de la UOC.