Xerrades amb el germà Eladi Freixa

És una tradició antiga, especialment present en el cristianisme oriental. És una via espiritual que busca portar-nos al centre del nostre ésser, és un camí en si mateix

Miguel de Molins, va néixer en 1628 i va morir 1696. Va viure en un període de molta esplendor cultural i forta ortodòxia religiosa marcada per la contrareforma catòlica. Va mostrar interès per l'espiritualitat interior i per la mística. Guia Espiritual, és un dels textos més representatius de la quietud, sobretot en un moment de crisis espirituals i de cerca de fe que es vivia en aquest moment.

Durant el segle XVI el claustre va passar de ser un espai tancat a l'església, a estar també en la universitat, en aquest segle XVI es va convertir en un espai de dialogo sobretot diàleg de la situació del món però també ha conservat el seu origen com a espai d'estudi meditació i recolliment .

Xerrada inspirada en la cançó del Ney. Es tracta d'una de les paràboles contemplatives de Rumi. Cap que està cru comprèn l'estat del qual està madur.

El nostre món té necessitat de respostes fronts accionis que li desafien, el món necessita ajuda i a la nostra ànima no l'atreu el rígid, ni el limitat. El missatge de Jesús va dirigit a tots i totes

Durant els primers segles de la història de l'Església, la contemplació era reconeguda com l'objectiu últim tant per al clergat com per als laics. Aquest concepte s'està recuperant des de principis del segle XX. Tots necessitem redescobrir el viatge interior.

Amb la situació conjuntural que estem vivint, és molt important capacitar-nos per a assumir i acceptar la *pluralitat, sobretot des del punt de vista de les doctrines espirituals, sobre Déu i admetre la diversitat de camins espirituals

la religió institucional en el nostre món va canviant, també el cristianisme. Fem un repàs formatiu de la importància de la mística, ja que, el cristià futur, serà místic. Tots som home i dones místics i orientats a la transcendència de l'espiritual.

El viatge interior suposa oblidar-te del teu propi benefici, de la teva identitat, dels rols que tens. Donis-identificar-nos i identificar-nos en els altres, és un viatge per a trobar a Déu. És l'autentica interioritat.

La situació de l'ésser humà avui dia, sobretot en Occident, ha perdut la capacitat de conèixer a aquest ésser que som. L'ésser humà està adormit ?

Tenir coneixement i llegir sobre la compassió és necessari, si no canviem la nostra conducta i aprenem a pensar i actuar amb els altres no farem cap progrés. Parlem de l'amabilitat.

la nostra societat accelerada perd contínuament l'equilibro i sobrevalorem la ment, això ens porta a perdre la percepció.

En les tradicions espirituals, es mantenen dos punts de vista divergents sobretot en el valor de transformar la consciència.

Les situacions que ens poden anar arribant, les hem d'afrontar al llarg de la nostra vida, si les neguem o evitem o ignorem, no faran més que empitjorar, si no reconeixem el sofriment, inconscientment l'estem transmetent a la gent que ens embolica.

Consisteix a viure en calma i en la profunditat del nostre ser més intimo. No és suficient amb la meditació, també, en la quotidianitat, hem d'aconseguir manifestar quietud, calma i silenci. L'espiritualitat és plenitud de vida.

l'energia de l'amor. L'amor és el fonament que ens pot equilibrar. Quan tenim experiències espirituals, sempre es basen en amor ja que és el llenguatge de l'univers, i la nostra naturalesa és amor. ¿Sabem aprofitar aquesta energia?

L'home i la dona modern, els costa entrar en el seu interior, no sap trobar un clima de silenci per a reconstruir el seu interior i a vegades es viu en un soroll suau, agradable perquè la seva consciència estigui en un clima agradable i així anestesiada

La crisi present, és una gran oportunitat, és un transito a una nova manera de viure, una transformació a una altra manera de viure, amb una mirada més amorosa i compassiva. En la concepció de la natura i del espirit, els cicles tenen un paper molt important.

El camí interior, la nostra cultura materialista i pragmàtica hi ha dues paraules que la defineixen, tenir i fer, i aquestes actituds ens incapaciten per a qualsevol projecte profund, aprendre a crear el camí interior és un repte, venim a ser i ens a fer.

Les qüestions anteriors com a precises, es posen en dubte i moltes són rebutjades com a falses, es parla de noves reinterpretació de la gènesi, estem en una situació de canvi, d'inseguretat, per tant és important renovar l'estructura profunda de les nostres institucions i renovar-les.