iVoox
iVoox Podcast & radio
Download app for free
By Sompodcast SOM Pòdcast
Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència

Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència

1/20/2023 · 30:43
4
229
4
229
SOM Pòdcast Episode of SOM Pòdcast

Description of Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència

L’any 1938, el Tercer Reich de Hitler crea el Camp de concentració de Mauthausen, on inicialment tanca els opositors polítics i, posteriorment, altres col·lectius.
Més de 7.000 republicans procedents de la península van anar a parar a aquest camp, on els interns patien jornades maratonianes de feina a la pedrera. És famosa, per exemple, l’escala de 186 graons que havien de superar repetides vegades carregats amb pedres.
Mauthausen va acollir personatges històrics com per exemple Francesc Boix, qui va arreplegar negatius de fotografies de gran valor testimonial per poder documentar les barbaritats nazis i incriminar responsables del camp.
Per parlar de Mauthausen, avui ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb Rosa Toran, historiadora i especialista en camps nazis, singularment de la vida dels republicans a aquests camps. És també un membre actiu de l’Amical de Mauthausen.

Comments of Republicans a Mauthausen, la lluita per la supervivència
A
A
Anónimo
Soc l'Enric Urraca de Diego, nebot de Joan de Diego, deportat a Mauthausen el 6 d'agost de 1940. Voldría portar alguna correcció a les declaracions de la Rosa Toran. En primer lloc dir que els deportats, qual se vol que fos el seu lloc de treball rebia el mateix menjar que tots els altres deportats. El Joan de Diego ho explica en diverses entrevistes filmades. Per el lloc que ocupava podía alguna vegada procurar-se algun aliment suplementari, però si no era com tots els altres.
Dir que Joan de Diego era "un noi espabilat" demostra el poc coneixement que Rosa Toran tenía del meu oncle. Pujant pedres de la pedrera va aprendre en vuit mesos suficient alemany per ocupar el lloc de tercer secretari del camp. Va des del primer dia ajudar els seus companys i es va integrar a la xarxa de resistència clandestina a qui donava valuosa informació. En quant a les llistes creades pert Casimir Climent, Bailina i Joan de Diego,mereixen unes cuantes precisions. Amb la intenció de salvar i amagar els fitxers que ell mateix havía creat, Joan de Diego va demanar de tornar a fer els fitxers amb la excusa que les fitxes estavan molt desgastades i brutes i que es podría perdre informació. Li van donar l'acord de refer-les i l'ordre després de destruir les velles. En lloc de destruir-les, arriscant la seva vida, les va passar d'amagadat a Climent que les va amagar a la sala des arxius de lla Gestapo del camp on treballava i on eren les caixes de fitxes noves i on la Gestapo no mirava mai. Després foren fetes les llistes com explica la Rosa Toran. M'ha semblat necessari aportar aquestes precisions per que la historia sigui be contada.
A
Anónimo
Uffff, pèls de punta!
A
Anónimo
És un tema que fa posar els pèls de punta! Que malament ho van passar... Cal no oblidar-ho mai. Bona feina recordar-ho. 
A
Anónimo
Una història única! Fa posar la 'pell de gallina'.