Siluetes

SILUETES, prosa poètica inspirada en la pintura de Fina Veciana.

Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola / i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors.S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís. Ara se la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà. La Bella Dorment no és Penèlope.

Text: Lena Paüls
Veu: Andreu Sotorra
Música: Ulisses
Interpretació: Cor d'Universitats de Lisboa i Tmist
Composició: Tuna Tmist
Àlbum: Noietes de Folia, 2021