Tània Gómez, infermera: reivindicar i continuar treballant

Les infermeres són un dels col·lectius sanitaris que han estat a primera línia per afrontar la Covid19. Aquests treballadors i treballadores estan reivindicant la restitució del 5% del salari (que els va ser rebaixat amb les retallades de fa una dècada, una mesura que es va vendre com a transitòria i causada per la crisi i que se segueix aplicant) i també estan denunciant unes condicions travessades per la manca de democràcia. Volen fer vaga, però es troben sota mínims per la intensificació de la feina lligada a la pandèmia.

La nostra convidada d’avui treballa d’infermera a temps parcial i com a professora a la UB per a l’alumnat que fa les pràctiques de la carrera al seu hospital, un centre sanitari concertat. Va patir la COVID-19 en tres sentits diferents: el laboral (voler salvar vides enmig d’un desbordant excés de feina), el personal (es va contagiar a la primera onada i encara avui té seqüeles) i el familiar, organitzatiu i social (la por a contagiar altres persones...). També és militant d’un equip de la GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica).
Avui, per parlar de la vida als hospitals des del punt de vista d’una infermera; de les dificultats per tirar endavant amb les reivindicacions laborals; de les successives onades de contagis; de la por a contagiar... tenim entre nosaltres la Tània Gómez Rivera.