Vinils (encara)

En un temps en què escoltar música s’ha convertit en una activitat fugaç —filtrada per algoritmes, accelerada pel scroll i desmaterialitzada en gigues—, el vinil resisteix com a símbol d’una altra manera de viure l’art sonor. Aquest article proposa un recorregut musical per cançons que parlen de discos, botigues de discos i formats físics, i que ens conviden a recuperar la lentitud, l’atenció i el vincle emocional amb allò que podem tocar. Una defensa del vinil com a metàfora i com a refugi. Emès a Badalona Matí, amb Núria Rodríguez, el 7 de maig de 2025.