El trio liderat pel camerunès Armand, expert en mil batalles musicals amb gent com Jaco Pastorius, Stanley Clark i demés (Aurelio Santos dixit) va començar la sessió amb un parell de temes on la suavitat i delicadesa poc més durarien. Després d'aquesta introducció va començar la potència rítmica i sonora. Vaig tenir sort d'estar arraconat a la primera fila i primera cadira de la paret (al costar de l'amic Emilio Civit i parella) i amb taps i tot, em va semblar força potent...ai, ai els meus "tinnitus"...s'han de cuidar, que no s'incrementin. És evident però que aquesta música s'ha d'escoltar a aquest nivell sonor, i fins i tot, ens hauríem d'haver posat a ballar...bé, els més joves. La mestria de l'Armand amb el baix elèctric és total i la manera com el toca, les diverses maneres utilitzades en demostren el control de l'instrument. Que un baixista lideri una formació només vol dir una cosa, que el seu liderat s'ha de "veure" i escoltar dalt l'escenari, i l'Armand ben bé ho va demostrar. Un Jamboree Jazz ple de gom a gom va aplaudir cadascun dels temes, tot i que en alguns casos semblava pura improvisació.
Comments