El primer en pujar a la Jam va ser el Claudio Marrero Santana, qui cada dia ens sorprèn més i més. També ho va fer el Bruno Calvo Anillo, enfebrat, que va fer uns magnífics solos en els dos temes que va tocar. També van pujar el Matias Miguez Mastrarrigo, el Barry a la bateria, ja granadet però que deu ni do....tot i que es va deixar els seus "quarts"....i més que hi van ser... La nota més simpàtica va venir del país del sol naixent i la seva representació institucional amb una munió de senyores i senyors i encara més amb la presència dalt l'escenari d'un gran pianista i la participació de quatre simpatiquíssimes cantants. Van cantar un parell d'estàndards, dues a dues, mostrant-se amables i sempre somrients, i gaudint molt del què feien i com ho feien. N'hauríem d'aprendre de les seves educades maneres....Van tenir sort que anessin acompanyades per dos joves cracs als vents, en Lluc Casares saxo tenor i Pol Omedes, trompeta, i del gran bateria Anton Jarl. Si l'Aurelio recupera les dues llargues llistes de noms impossibles, no em costarà gaire posar-les-hi, que tots s'ho mereixen. Sort que hi havia el Josep Tomàs, i es dibuixant Manu Dimango deixant les seves impressions, i gràcies a les sàvies mans del Leo Bianchi que va manipular els sons i les llums com sempre fa, de manera collonuda.
Comments