WTF amb Seward a Jamboree Jazz Club

Doncs sense massa inspiració darrerament per explicar el que és inexplicable..però amb les ganes de fer-ho....Una WTF a la qual hi vaig anar sense saber-ne la realitat de la formació al darrera d'un nom com els The Mandalas...coses de l'Aurelio Santos em va dir l'Adriano Galante abans de començar...Un detall que indica de quin peu calça l'Adriano....L'Aurelio acostuma a presentar sempre que pot els músics i n'esgarrapa aplaudiments i després d'aconseguir-ho amb el Martín Léiton, Juan R. Berbin, Pablo Schvarzman, Marce?lí Bayer i Jordi Matas sense tenir temps a dir ni la A, Adriano va pujar com si res a l'escenari impedint-ne la presentació i els aplaudiments....I així l'Aurelio va baixar de l'escenari i la música va començar a sonar. Se'm fa molt difícil comentar-ne els ets i uts, però sí que em va sorprendre com l'altre vegada que els vaig veure també al Jamboree Jazz. El que més sorprèn però és la total comunió entre ells...Em deia després el Juan que tot i l'aparent improvisació la majoria de temes es basaven en punts de contacte on tots sabien què havien de fer. Tot i això, la compenetració va ser crucial per a la sincronia i les músiques varen anar brollant. He vist que algun crític els situa dins el moviment Indie Rock, deu ser així. Per a mi la música que fan és inclassificable i d'una qualitat sense cap mena de dubtes. És per a oïdors entesos i amb ganes d'escoltar i sentir emocions fortes i diferents.