WTF amb WALK TALL a la Jam Session

A partir d'aquí va començar la Jam Session amb convidats i convidada il·lustres entre els quals Tamar McLeod la qual va cantar en el primer tema a base d'un estàndard que ben bé podria ser "I remember you". Bon tema, inicialment una balada però que ells van swingar amb un ritme més viu. Després del tema cantat, l'Enric va iniciar el seu solo amb total solvència estilística ja en clau total de Jazz. Després d'ell, Gilles al piano, Giampaolo al contrabaix i Tamar fent els "quarts" amb el Ramon, per després tornar al tema i acabar-lo. Després d'aquest estàndard un altre, un dels que més m'agrada per la melodia i per la quantitat de canvis harmònics que te, el tema del Sr. Benny Golson, "Along Came Betty", un tema ara amb el José López al contrabaix i Guillem Arnedo a la bateria i amb la melodia iniciada per l'Enric així com el solo que va fer seguidament. Després d'ell, Gilles va fer la seva col·laboració en el tema i la resta de la secció rítmica, contrabaix i bateria amb un swing impressionant. Seguidament un llarg solo del contrabaix de José López, mentre al darrera suavitat harmònica, swing amb escombretes i un suport rítmic adequat pel solo de la "Berra". A partir d'aquí, Gilles va fer el seu break i va pujar al pianista Artashes Aslayan...amb ell van fer un altre magnífic tema de Benny Golson, el "Whisper not". Un tema començat per la guitarra de l'Enric i seguit amb el solo del pianista rus Artashes per després seguir-lo l'enric a la guitarra fent un gran solo tots dos. I al darrera el walking del "Peluca" i el swing del Guillem i els acords de suport de l'Artashes...Després de l'Enric, el José al contrabaix va fer el seu tros de solo, només acompanyat pel swing del "hi-hat" del Guillem i alguns tocs suaus als plats, magnífics plats del Ramon. Després d'ell tots plegats van tornar al tema i així el van acabar. Pel següent tema va pujar a la bateria el Xavier Bargués, la magnífica veu del Jordi Rabascall,
Com va dir l'Aurelio quan puja el Jordi ningú sap què passarà ni com anirà ni què tocaran..la situació és de total improvisació a base d'una frase, d'un ritme, de qualsevol música sorgeix el tema que tampoc és res definit i pot canviar el qualsevol moment. Jordi va començar-lo i durant força estona va estar al capdavant de la situació...després l'Artashes s'hi va ficar una mica per després començar un diàleg entre cantant i guitarra a base de seguir les frases que iniciava en Jordi l'Enric a la guitarra.....poc després finalització del tema amb gran cridòria del personal acollonits per la veu del Jordi. Gilles Sttopey va tornar al piano, l'Enric va fer el seu break ben merescut i l'Aurelio va convidar a un jove i molt llargarut cantant anglosaxó anomenat Florian que va cantar un tema pop passat pel sedàs del Jazz a ritme Funk. Un tema que el noi va cantar força bé, amb molt de gust i que la resta de companys es van encarregar en donar-li el puntàs adequat de nivell jazzístic. José López va ser substituït per Oscaro, baixista uruguaià recomanat per Rodrigo G. Pahlen. Va pujar una jove maquíssima, Emily, a cantar el "My funny Valentine", tema que va cantar amb algunes concessions melòdiques però que va saber-lo fer adequadament....del baixista elèctric, bé, aquest tema no sembla que sigui el "seu tema", tot i acompanyar-lo de manera adequada. Gilles va estar sobri i perfecte com acompanyant i també en la seva part de solo, acompanyat a la bateria pel Xavier. La noia, va donar el "pego" que es diu col·loquial-ment....Voilà. Miquel Tuset i Mallol.