WTF amb Xavi Torres Trio + M Bayer i G Amargant

Ha estat de collons, amb poques paraules. El Xavi Torres Trio amb Vic Moliner iJoan Terol) + Gabriel Amargant i Marce?lí Bayer, s'ha convertit en un dels quintets més potents de l'escena actual de casa nostra. Tota la música de la primera part ha estat obra del Xavi, on algunes de les peces ja les havíem escoltat quan en van fer la presentació en una anterior WTF amb només el trio com els temes dedicats al seu gos i un relacionat amb les gavines on ambdós saxos en van fer l'udol a l'inici i final de tema. Em sembla també haver-ne escoltat algunes el dia de la presentació del seu projecte final de carrera a la sala auditori Tete Montoliu. En format trio ja en vam gaudir d'allò més i ahir, amb l'afegitó d'aquests dos joves grans mestres dels vents, doncs ha arribat a cotes altíssimes d'interpretació; de fet no ha estat cap sorpresa per qui us diu això, ja que he tingut la ocasió d'escoltar-los de quina manera esbufeguen ells dos. Cadascú en el seu estil; Marcel·lí, (amb l'alto i el soprano) cerebral, mesurant la seva expressió física, amb un so vellutat i amb una seqüència lligada de notes, tal i com ho fa encara el seu estimat mestre Lee Konitz. Amb el soprano va brillar abastament també i amb un magnífic so. Mentre que en Biel sembla que es deixi la vida en cada tema, tal és l'expressió física i vital d'aquest gran tenor. En quasi tots els seus solos, va iniciar el camí de manera suau i mica a mica va anar pujant el nivell emocional fins arribar al clímax final, on el so ja podia ser força potent i fins i tot estripat. Dues maneres de tocar, dues maneres d'enfocar la vida? Grans tots dos i tots dos escoltats al Jazz Club La Vicentina en projectes diferents.