Episodi 19- El naixement d’una nació (una oda al pet)

El naixement d’una nació. Moment històric en el podcast de Solano i Tur. Decideixen
crear una nació pròpia i aprofiten per parlar de la pel·lícula de D.W Griffith, un dels
primers llargmetratges de la història, que feia apologia del racisme. Els ‘castellans’ als
pobles. Apareix Helen Hunt i li preguntem a Ximo si ha vist l’Òscar que ha guanyat
l’actriu americana a sa casa. De sobte a Joan li ve la cançó de Norte y Sur i d’allà passen
a la reconquesta d’Espanya a través de Múrcia. I parlen de què passarà als xiquets que
han d’escoltar l’himne espanyol de bon matí cara al quadre del rei.
Solano i Tur posen les premisses de la seua nació. Fan una constitució a partir del tractat
del pet. Quina relació té el pet i l’humor. I apareix l’anècdota del pet escocès al temps
que anomenen a Camilo José Cela. La bandera serà una paella o no serà (serà invisible).
El símbol de la bandera podria ser un taronger empeltat de kiwi. Fan la seua moneda. La
llengua i el xicotet, ‘xicotiu’ i ‘xicotiuiu’ i com representa qui som. Com a ambaixador
proposen a algú malcarat: Toni de l’hostal. I com ambaixadora Hortènsia Herrero.
L’exercit estarà format pels que han sobreviscut a la ruta.
Una vegada es calfen decideixen ser estat-nació i comencen a ocupar territoris i
annexionar colònies.
Joan conta com li arriba el de Guardian a casa i com la monarquia d’Anglaterra ha
tancat les portes a a gent no blanca al servei del palau de Buckingham.
La recomanació de la setmana és pel barret que porta un senyor en el documental Slow
news. I del periodisme passen a la reputació digital i al bot fascista i a les màquines que
parlen entre ells sense que els enginyers les entenguen. Acaben de viatge per
Guatemala. Un dels països més bonics del món, però amb una capital on passen coses. I
encara tenen temps per acabar de decidir quina part d’Espanya s’apropien per al seu
estat nació. Acaben en fals perquè dediquen l’últim minut a enviar a fer la mà a...