1.
Cedar Walton - Eastern Rebellion – New York, December 10, 1975
Cedar Walton (p) Sam Jones (b) Billy Higgins (d)
Naima, Mode for Joe
El pianista i compositor Cedar Walton (1934-2013) va gravar aquest àlbum de debut amb la seva banda Eastern Rebellion a la ciutat de Nova York el 10 de desembre de 1975. Amb Walton (piano) hi havia George Coleman (saxo tenor), Sam Jones (baix) i Billy Higgins (bateria) tocant quatre originals de la banda i una melodia de John Coltrane. ((Destaquen els 10 minuts de "Bolivia" i "Mode For Joe" de Walton, a més d'una meravellosa versió de "Naima" de John Coltrane))**. Un cas el de Cedar Walton d’un pianista genial que potser no va tenir en vida tot l'èxit que es mereixia.
2.
Personal Matters - Opus 2 2019
Trio : Amadeu Adell (contrabaix) ; Lucas Ibáñez (guitarra) ; Pere Manuera (Batería)
Ensemble : Eridany González ( violoncell) ; Andrés Bemonte (flauta) ; Payoh Soulrebel (veu) ; Kike Simón (piano).
“Pareidolia”, “Glazomania”, “Eremiomania”, “Artmomania”, “Clinomania”. Una cançó per a cada obsessió. Aquest és el fil conductor d'Opus 2 (Sedajazz, 2019), segon àlbum de Personal Matters, en què el trio valencià porta un pas més enllà la seua aposta experimental en fusionar el rock progressiu amb el jazz contemporani, la música clàssica i l'electrònica. El resultat és una enigmàtica suite maniàtica enriquida amb multitud d'atmosferes i textures.
El veterà músic Amadeu Adell, que en aquest LP toca el baix elèctric, el contrabaix, sintetitzador i és autor i arranjador de tots els temes, va fundar Personal Matters el 2016 amb el guitarrista Lucas Ibáñez i el baterista Pere Munuera. A més, en aquest segon treball s'hi ha incorporat una important nòmina de músics. Entre ells, el prestigiós flautista Andrés Belmonte, la violoncel·lista Eridany González, el pianista Enrique Simón i el cantant Payoh SoulRebel (Mediterranean Roots, Twise, Candela Roots), la versatilitat vocal del qual abraça des del blues fins al rap i la música de ra. Les lletres han estat compostes per la jove escriptora Érica Fortuny, prenent com a base les experiències autobiogràfiques que donen unitat conceptual a l'àlbum.
A «Opus 2» trobem reminiscències al rock progressiu dels anys setanta -aquesta època prodigiosa del gènere en què van sorgir bandes com Frank Zappa i King Crimson- i també al jazz menys ortodox. Una fusió acústic-electrònica revestida de modernitat mitjançant la incorporació de samplers, loops i efectes de tota mena.
Glazomania (Glazomania. Interès obsessiu per fer llistes.)
3.
George Coleman The Quartet - New York, May 20, 2019
George Coleman (ts) Harold Mabern (p) John Webber (b) Joe Farnsworth (d)
Paul’s Call (Coleman) , I wish your love (Albert Beach, Charles Trenet, Léo Chauliac) ,When I Fall in Love.
Memphis va ser un lloc clau en la música popular del segle XX, desproporcionadament a la seva mida relativament modesta: pensem només com a exemple que d’allà van sortir figures com BB King i Elvis Presley. Menphis també va tenir un paper important en el jazz modern. George Coleman va néixer allà el 1935, i va ser alumne de l'institut Manassas amb Harold Mabern, Frank Strozier i Booker Little. Phineas Newborn va néixer prop de Memphis el 1931, i Charles Lloyd hi va néixer el 1938; tot això suposa una increïble col·lecció de talent.
George Coleman és conegut sobretot per la seva participació en el quintet de Miles Davis, durant els anys 1963 i 1964. Inspirat inicialment pel saxo alt de Charlie Parker, és el tenor l'instrument amb el que ha desenvolupat amb èxit la seva carrera, i on es pot apreciar millor el seu estil clàssic i elegant.
Premium
Plus
Comentarios