Programa número CXXXII en llibertat, 2on del 2on desconfinament i primer del 2on desconfinament desconfinats, 32è de la 25ª temporada i 7è AFM (Aflter Flos Mariae), que comencem amb la gran noticia que ja estan confirmats els dos grups formats a partir de la dissolució de Flos Mariae: Les Mariah’s Pop i el grup que nosaltres considerarem como les True Flos Mariae en anar a l’estela dels 5FFDP (Five Finger Death Punch), que són les 4HBD (Cuatro Hermanas Bellido Durán).
Però a més d’això, fem gala dels moltíssims coneixements que tenim sobre el grup (ara els dos grups), i us recomanem tot el què podeu fer per amenitzar l’espera fins que els dos grups comencin a treure material nou.
A més, parlem dels mariquilles que intenten fer cops d’estat pel món, cosa que per aquí tenim força experiència, però també als Estats Units, on, a més, s’emprenyen per ser mariquilles però no rates.
Passem ja a novetats, menys saturats que la setmana passada, i ho fem amb singles de Lenne (gran nom on els hi hagi), els alternatius Love Like Gravity o els tercers de la tríada pro-latina americana, els Persona.
Abans de passar als discos de veritat, parlem del nou disc dels XIII, versions que, tot i versions, són curioses i no del tot típiques.
Ara ja sí, discos de veritat, amb els fans de Sons of Anarchy, els Jax Diaries, i una gent que no tenen cap Cristina a la veu perquè no podrien ni que volguessin, els Aeranea.
Avui el nostre webmàster es posa al nivell de perversió mental d’en Lluís, i ens recorda als Maximum the Hormone, grup de penjats amb amplis coneixements d’idiomes.
I en la segona subsecció i completant el capítol d’avui del llibre de propera aparició Fent Amics, hi tenim la recomanació de la setmana, els Chaosbay, d’on a més, sorgeix una gran reflexió: Per fer programa de ràdio te l’has d’escoltar? T’ha d’interessar?
Tornem a les novetats, i és que tenim als déus dels terraplanistes, que no terraplanistes en sí mateixos, els The Monolith Deathcult.
Amb els Caliban descobrim el seu amor per en Chiquito de la Calzada, i amb els The Very End comprenem que el temps era temps perquè, efectivament, el temps és temps.
El mort de la setmana d’avui ens porta, un dia més, a Sao Paulo, terra de gent que no sortirà mai en una pel·lícula perquè ha après a córrer fent zig-zag.
Tot i això, avui el mort queda en segon plànol perquè tenim temes més candents i importants dels què parlar: La mal anomenada cultura dels Gastrobars i l’estafa que suposen.
Tot això, a més d’informació esportiva i del temps en temps real, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios