Vigilia de St. Jordi i, efectivament, fem un especial sobre terrorisme, que és el que toca en una data tan assenyalada com la d'avui.
Avui parlem de la festa despedida d'ETA que es durà a terme la setmana vinent, i ho fem amb el Reno Renardo i els ETA, altrament coneguts com a Eve to Adam.
I seguim parlant de terrorisme, perquè avui obrim un nou capítol dins del llibre "Fent Amics", de propera aparició editorial, on parlem dels progs, centrant-nos en la estreta relació que hi ha entre hipsters que van al Starbucks, progs que van a veure als Gazpacho i les putes de la NII al seu pas per l'Empordà.
Però no tot és terrorisme, i és que hi ha gent que se n'ha sortit amb dignitat, almenys a nivell musical, perquè han conseguit aprendre a tocar i deixar el Thrash de banda com són els Tribulation.
Avui hi ha novetats musicals, tot i que queden mig camuflades en la gran recollida de calçots de Vila-sacra, de la mà dels nous discos de Caliban, Cancer Bats, No Ghost, Thy Art Is Murder i els The Legion Ghost. Déu ni do la carregada que torna cap a casa...
Altres novetats que tenim, són els Normandie, que tampoc és novetat, els Æpoch que, junt als Caliban i als Diablo Swing Orchestra ens fan la vida més fàcil amb les pronunciamentes i obren nous capítols als cursets d'idiomes oficials del Paranoia Metal Show.
Però no podem oblidar la diada de St. Jordi, per això ens n'anem cap al llac del mateix nom, en la seva versió lleugerament danesa, Sankt Jørgens, que resulta ser a Dinamarca, d'on en rescatem un cadàver amb tres vies d'investigació obertes sobre la seva mort... un número de víes molt menor de les que tenia als braços desde la seva estança a California.
A veure, que tampoc investigarem massa a fons, primer, perquè ja flotava, i segon, perquè era baixista.
Avui tenim dues coses per recomanar-vos, per una banda, els bancs per seure a Esbjerg, que ja feia temps que no trobàvem una població amb seiementa pública decent, i per l'altra banda, a la Nita Strauss, la vídua negra del món del rock.
També tenim el retorn del nostre webmàster, que no és ni molt menys tan èpic com el Retorno del Rey, però vamos, ens va bé per aprendre que els Between the Buried And Me han tret un molt bon disc, que hi ha una diferència a nivell musical entre recollir calçots i vomitar-los, i que no tothom va assistir a classe el dia que ens van explicar què era un resum.
Comentarios