Ja s'acaba l'estiu i el Paranoia Metal Show segueix on fire, i mai millor dit, en ser el programa menys refrescant de la graella de ràdio i, a més, avui el destaquem com a poc benvulguidor i gens saludable.
Lligat amb això, avui aprenem a com sobreviure a una caiguda d'avió als Andes, quins tatuatges us heu de fer per a poder morir els últims, i quins companys de viatge haurieu d'evitar.
El d'avui és un programa estrany i una mica invers o invertit, ja que tenim més morts que no pats novetats discogràfiques decents, tot i que tampoc semblin massa decents al presentar-les (les novetats, en principi els morts ja estan adecentats a l'hora d'enterrar-los).
I és que avui tenim cantants en greu perill d'extinció, com és el cas del dels Stone Temple Pilots o el d'una de les poquetes novetats d'avui, els Alice in Chains.
Palrant de Grunge, parlem de la mort del segon dels cuatre integrants de Loco Mía, una mort molt sentida per tots, i proposem variants coreògrafes als integrants que, de moment, resten vius dins la formació music... dins de la formació.
Aprofitem per aprendre a comptar en mesos per a tots aquells que estigueu a punt de tenir un fill, o tingueu amistats que n'esperen un i sabeu que us tocarà pringar sí o sí.
Dins del mort de la setmana avui tenim a algú que podria haver estat una bona parella per a en Lluís, però que, ara com ara, tot i que no estaria en condicions de negar-s'hi, potser com a parella no acaba de funcionar. I és que tenim a la Jill Janus, també coneguda com a Penélope Tuesday, però no a casa seva, si no a clubs de DJs on feia molta caloreta.
A resultes del mort de la setmana, i de incorporar-hi la figura comparativa de Don Paquito, descobrim que en Lluís, a més d'un refredat i una bona ressaca, arriba al programa amb una mica de bipolaritat, una forta dosis de trastorns d'indentitats dissossiatives i, fins i tot, una mica d'Àntrax.
També aprenem que Portland és la segona ciutat grunxaire del món mundial, que no tothom té habilitats de gats de muntanya i que podria ser un bon negoci obrir una botigueta de roba al mig de la muntanya en plena temporada boletaire.
I passem de les referències de l'Ulisses d'Odisseu, diferenciant-la de la d'en Joyce clarament, a coses més mundanes com en Sergi, el nostre webmàster, que tot i buscar-li punts dèbils a la Lola Black, com a persona no els hi troba... musicalment ja és un tema a part.
A la secció del webmàster ens recomana als Atrocity, de qui ens interessen més les noies amb poca roba o la premsa rosa del grup, que no pas la recomanamenta del seu nou disc tot i que, matemàticament i numèricament, sigui quelcom impecable.
No podem acabar el programa sense presentar-vos alguna novetat més, com és el cas dels Nonpoint, que ells mateixos ja reconeixen que tampoc és massa bona, i la dels Born to Murder the World, uns perroflautes que difícilment arribaran a composar un tema progressiu de una hora de duració.
Comentarios