Programa número XCVI, avui especial prèvia a la gran festa de la hispanitat, i per això, com no podria ser d’altra forma, lloem als nostres oients de VOX, reimaginem a la Díaz Ayuso de castanyera i donem classes als podemites de com aplaudeix un espanyol mainstream de veritat.
També aprenem la tradició de concursos d’aplaudiments dels russos, gairebé tan tradicional com el nostre Nadal.
Parlant de festes universitàries, nadalenques, americanes i nostrades, aportem una idea per una nova festa: La fi del mosquit anual, on, a més de la idea, aportem banda sonora.
Anem ja per les novetats, avui més relaxats que altres setmanes, donat que nosaltres sí que hem controlat la segona onada, tot i que algún amant del botellón se’ns ha escapat.
Tenim nou disc dels Brother Firetribe, gent que triga el què vol a treure disco, i que, en aquest cas, se’ns ha amonyardat, però l’amornyadamenta, en aquest cas, no els ha quedat malament.
Passem a tàctiques de màrqueting copiades, i, en aquest cas, no pas del Black Metal, si no d’en Corey Taylor com descobríem ara fa tot just una setmana, i avui és el torn d’en Burton C Bell amb els seus Ascension of the Watchers.
Amb el nou disc dels DGM aprenem molt sobre els progs, i, per compensar, donem idees sobre el nom actual que hauria de tenir el grup.
Ens endinsem plenament a l’esperit del botellón amb els Saltatio Mortis, i, ja que estem amb el tema, parlem de la possible segona part de Callejeros amb els Motionless in White.
Anem per coses més serioses, i és que tenim als Mors Principium Est, juntament als Omnium Gatherum, grans estudiosos del llatí, tot i que en la part gramatical més que matemàtica, i amants del death metal melòdic suec tot i ser finlandesos.
Us presentem al primer grup de la història que millora disc a disc sense millorar, i ho fa no per mèrit de per se, si no per demèrit de per altri: The Unguided.
I ja només ens queden dos singles de discos que sortiran a finals de novembre, els Within the Ruins i els Killer Be Killed.
Passem a parlar amb el nostre webmàster en el què, indubtablement, és la pitjor secció que ha fet en tot el temps que porta amb nosaltres i, en aquest cas, sí que és per mèrits propis.
Avui fa veure que ens recorda a un grup, però ens treu als Supertramp, així que passem directament i sense dilatacions a la segona subsecció, on, com a mínim, ens divertim amb la recomanamenta dels For Us All.
Al Mort de la Setmana, avui en tenim un d’una setmana de fa sis anys, que acompleix quasi perfectament el decàleg de cinc punts del bon blackie al qual, avui, n’hi afegim dos punts més. El protagonista d’avui gairebé es pot llicenciar amb matrícula d’honor si no fos perquè està mort i perquè, en ser una mica nazi, no creiem que tingués masses estudis.
Abans d’acabar el programa, descobrim el què serà la joguina més demandada aquest Nadal, com és la Barbie Blackie, amb els seus complements de canelobres, cabretes i maquillatge en escala de blancs i negres.
Tot això i més, com quina és l’edat perfecta a la que hauria de morir un nazi, al programa d’aquesta setmana:
Comentarios