Bé doncs us deixaré quatre ratlles de la WTF d'ahir...que ja tinc mono...
La formació que va obrir la WTF del Jamboree Jazz? va ser la "WALK TALL", un quartet amb músics de primera línia formada per Gilles Estoppey?, piano, teclat; Enric Peinado?, guitarra i pedals; Giampaolo Laurentaci?, contrabaix i Ramon Prats?, bateria. D'entrada s'ha de dir que ens van oferir els temes que recentment havien enregistrat en un compacte. Tot un seguit de temes amb el denominador comú de la creativitat sense cap concessió a cap estil en concret. Fins i tot, van iniciar el seu concert de manera íntima i suau amb un tema ben allunyat del concepte acadèmic-musical Jazz, amb semblances oníriques que ben bé et podien recordar músiques psicodèliques de finals dels 60s principis dels 70s, alguna cosa així com rock simfònic. La guitarra de l'Enric, el seu so i la manera com la toca, particularment a mi em recorda al Allan Holdsworth? en la seva època de Soft Machine (my opinion) en el solo del primer tema. Després van seguir amb en el segon tema a partir de la intro del qual van entrar a un tempo ràpid i amb un magnífic swing, amb la guitarra de l'Enric solejant mentre la secció rítmica del Giampaolo i el Ramon anaven a tota hòstia...i el Gilles col·laborant amb precisos acords. A l'hora d'entrar Gilles en el seu solo, pau i tranquil·litat per després entrar tots tres a tempo brutal swingat a tope..gran solo també del Gilles. Final de solo, i canvi de ritme, acords inicials per deixar al Ramon esplaiar-se en el seu gran solo per després guitarra i piano compartir a la vegada la coda del tema i ja per acabar-lo de manera sobtada...Llarg i gran tema dels Walk Tall. El tercer tema va començar de manera suau amb efectes a la guitarra de textura delicada la seva melodia. El primer coro va arribar a un petit pic emotiu per després declinar altra vegada a la suavitat, aquesta vegada amb el solo a piano. Pocs minuts després, i ja amb la guitarra de l'Enric, tornàvem a viure un altra moment d'exaltació perllongada per anar pujant intensitat sonora i melòdica i arribar a un altra clímax vital, per acabar-lo de la millor manera possible, amb la màxima dolçor. Maco, maco. El quart tema iniciat a tempo força viu amb melodia ràpida i difícil per piano i guitarra, em va semblar conegut tot i no recordar de cap manera el títol. Gran tema on tota la formació es va encaminar a un ritme trepidant mantingut durant tot el tema....Gran tècnica de l'Enric en el seu solo, i pel darrera el swing del Ramon, Giampaolo fent un walking a tota hòstia, i el Gilles amb els seu acords de suport harmònic. Tema amb talls entremig dels solos...com explicar-ho...i l'Enric amb la mateixa dinàmica veloç i delicada a la vegada. Ben bé, un tema on el protagonista principal va ser l'Enric, amb l'ajuda inestimable dels seus companys...Un tema que també va acabar així, quasi de cop. El següent el va iniciar el Gilles a piano solo, mentre els altres tres es capficaven en el seu propi silenci a mode de respecte i mantenint la concentració per després acompanyar-lo amb la mateixa sensibilitat iniciant ell mateix el seu delicat solo. Després, solo del Giampaolo per després tornar amb la melodia i amb crescendo, arribar al clímax final i acabar-lo amb la guitarra i piano amb la mateixa majestuositat que el van començar. Després de la presentació de la banda a càrrec del mateix Enric, van encetar el següent tema, aquesta vegada amb clar protagonisme del magnífic so de la Ibanez carregada d'efectes i pedals de l'Enric Peinado amb tota probabilitat del mateix Enric, tot i que poca estona després i mentre la banda s'havia "desbocat", el Gilles ens va fer una demostració sonora del so del teclat del seu Nord a base de sintetitzador, i mentre Ramon i la resta a un bon ritme més de rock simfònic que de Jazz i ja final de tema. Encara ens faltava una estona, i Ramon va iniciar el següent tema ell sol als timbals per després i amb una melodia força difícil i ràpida, piano i guitarra a la vegada mostrant-nos el seu saber. Després, silenci, suavitat a base de "Berra" i copets percudits, piano...tot un tema ratllant el free més radical, a moments màgic, amb només el Ramon i Enric, mostrant-nos la seva inventiva.....Després altra cop el tema ràpid a piano i guitarra només, i després contrabaix i bateria només repetit un parell de vegades i ja per acabar de manera sobtada. Després d'aquest tema l'Aurelio ens va fer aplaudir força i ens va fer demanar el darrer tema de la nit. Tema que va començar amb suavitat també amb un parell de intros separades per un marcat redoble de bateria i acords de guitarra i piano....Després d'això, l'Enric a la guitarra, amb el so apagat i acompanyat pel contrabaix del Giampaolo, i després substituint-lo el Gilles per començar el seu solo, mentre la secció rítmica seguia el tema amb un ritme entretallat, ritme que en Ramon i la resta s'encarregarien d'anar canviant. I mentre l'Enric seguint el seu magnífic solo-melòdic per arribar a un decaïment total on només va quedar el piano del Gilles amb una majestuositat impressionant i on la melodia va derivar vers un classicisme evident remarcat per la pròpia melodia, tocada a la guitarra, cantada pels mateixos músics mentre Gilles s'immiscia en el seu solo imbuït d'un total classicisme....i mentre, la melodia i els cants anaven en crescendo per arribar al clímax final amb la màxima suavitat i així acabar aquest magnífic tema.
Comments