Racó de pensar

L’ofici d’educar és un ofici complicat. Ningú ens va dir com fer-ho, això no ens ho ensenyen a l’escola, i de cop, de la nit al dia, et trobes amb un infant entre els braços i sense llibre d’instruccions. Un desastre, vaja. Al principi la majoria ens hem sentit sobre passats, en aquells inicis on volem fer-ho tot tan i tan bé,… On volem ser pares i mares “perfectes”. Una època en la que cada consell, ens fa navegar d’una banda a una altra, com un vaixell sense rumb. Aquella imatge idílica de la nostra maternitat o paternitat, fruit dels traïdors anuncis de colònia per nadons, es comença a desdibuixar entre nits d’insomni, rebequeries, pizzes precuinades i whatsaps que et recorden a les 12h de la nit, que la disfressa de pastor és per demà. Està clar que no sempre fem les coses com ens agradaria fer-les, i que els dies ens atropellen mentre intentem salvar els trastos com podem. I d’a vegades, només d’a vegades, parar-nos a pensar un moment, donar-nos uns segons per analitzar com estem educant els nostres fills, és un exercici ens donaria un marge de maniobra molt i molt útil. Per això estem aquí: perquè volem compartir experiències, consells, anècdotes. Volem ser crítics: amb nosaltres, amb el sistema educatiu, amb la societat en general. Volem aturar-nos uns segons i preguntar-nos: això és el millor que podem fer? I mentrestant, intentarem aprendre a educar cada dia una mica millor, continuarem passant nits d’insomni, salvant rebequeries, escalfant pizzes precuinades i, de tant en tant, cosint disfresses de pastor de matinada. Perquè l’ofici d’educar inclou moltes d’aquestes coses, però també inclou moltes d’altres meravelloses i impagables, que fan que l’ofici d’educar, sigui un ofici apassionant. Benvinguts, aquest primer dijous, al racó de reflexió dels adults, benvinguts, al Racó de Pensar.